per Sandra
No se per on comensar, perque hem tingut tants actes, que a vore quin de tots a segut mes bonic i millor, damunt jo creia que per ser fallera major les falles hem passarien en un obrir i tancar d´ulls, pero no! Crec que a mes d´un li ha passat el mateix.
Que dir-vos? Tot comensa en juny del 2008, el dia del nomenament on ferem una gran torrada i ens ho pasarem d´allo mes re be, i que dir de la proclamació si un poc mes i ens quedem a casa Ahinoa fins a dormir i tot, nadarem en la piscina, ens férem els tacons un asco de les dixoses pedretes, pero al fi i al cap ens o passarem d´alló mes be, si nos que liu digen a Pepa (mare de Ainhoa) que tenia colilles de cigarro per a una semaneta, des pres ens agafarem una costum i decidirem fer after a casa Jessi.
Després d'estos dos actes tot anat al galop, la presentació la recorde com un somni, el oratge ens va eixir meravellós, mes falleres no pogueren eixir, jo, en vore que a la meua cotxera que no hi cabia ni una agulla, la trage no em tocaba la pell el nervioset se me menjaba. L´escenari estaba radiant com ja feia temps que no havia estat, damunt sopreseta per Ainoha i per a mi dels nostres pares, ens ferem de plorar, que pareixiem dos malaenes. Despres cambiarem un poc la rutina i ens en anàrem al casal a disfrutar del nostre venbolgut REBOMBORI ¡gran idea la de fer el cambit! I la nit passa volant, per a variar after a casa Jessi.
Despres continuarem amb la Gala de 50 aniversari que, que tinc que dir jo que ja no s´aja dit, un plaer poder estar junt a
Els fallers d´honor un altre acte inolvidable, avanda de tot el que plorarem junt a Paco i Fermin, els records que ens pasaren a la pantalla, per a mi va ser molt especial ja que el dia abans va ser el meu aniversari i les meues amiges les PETXINOLES junt al meu home en tragenren una torta i en cantaren tots ¡Cumpleanys Feliç! Molt emotiu, despres ball i alter a casa Jessi ¡per a variar, que paciencia has tingut i que be ens ho hem passat!.
Les paelles, encara que no tinguérem premis molt be, el rally tot una risa, la repartida, les albaes, les paelles al casal, la cabalgata en la que fèiem un goig tots de dorat, tots aquests actes ni millors ni pitjor que l´any passat, jo m´ho he passat super be i crec que cadascú a la seua manera també, entre mig d´algun acte férem també algun after que altre a casa Jessi i a la meua cotxera, per a fernos quatre cubates i quatre rises, si no mireu les fotos del piset de
I sols queda relatar-vos el tres dies de falles, que vos puc dir jo que per a mi han segut com tres segons, l´asil, les despertaes en les que la meua filla sempre estava apunt per al taxin i tenia que pegar una volteta en ella per que volia vallar i tirar coets, encara recorde a les 7 del mati que hem dia ¡MAMA, A TAXIN!!!, la visita m´ho vaig passar d´allo mes re be, les meues amigues hem dien ¿estas feliç Sandra? Se te nota en la cara i si!!!!! aixi era vaig disfrutar com cuan tenia 15 anys.
Ara el millor el dia 19 cuant vaig possar de mati el peu al carrer Sequial i vaig vore davant meua tota la comissió, hem corria un cuquet que no m´ho creia i despra imatjineuse, cuan va vindre Jessi i hem va dornar el meu ram vaig trencar a plorar que no podia parar, ara cuant vaig entrar a l´esglesia, la sensació que va notar el meu cos es indescriptible aixo no te paraules es el mes bonic que li pot passar a una fallera.
Be ja crec que m´enrollat prou, no mes volia dir-bos que he passat unes falles que no me les esperaba, que no esperaba tindre el recolsament de tanta gent, que enguany he conegut moltes persones a fons i valen la pena perque son merabelloses.
GRACIES!! als meus sogres per fer tot el que han fet, que s´han portat millor impossible, sense ells aço no ho haguera pogut fer,
GRACIES! a Richard per fer que aquest somni i desig es fera realitat, moltes gracies no sabré mai com agrairteu, per a mi eres el millor.
GRACIES! a la meua xiqueta per ferme disfrutar tant i vore que ella a disfrutat igual o mes que jo.
GRACIES! a les meues amigues “LES PETXINOLES” sou les millors amigues que una persona pot tindre, heu estat en mi en lo bo i en lo mal, fins i tot en alguna que altra he aconseguit coneixer-la mes a fons i fixar mes la nostra relació.
Visca
I un GRACIES!! molt especial per a dos persones que sempre ha estan ahí, que man donat bons consells i cuant he necessitat alguna cosa les he tingut elles son Ivana i Jessi,”ja sabeu que per a mi heu segut com dos germanes”.
Sols queda donar-li les gracies al meu presi que ell sap que m´ha cuidat molt, que ell sap que jo el vull com a un pare i que el tirarem de menys, a Moises que es un xiquet de categoria, que no canvie mai, però que no es fassa igual de pésaet de Benjamin ¡je,je,je es brometa! I a
Espere que no se m´haja oblidat res i a ningú i si es aixi vos demane mil perdons, però estaria dies i dies agrint-vos tot el que heu fet per mi.
I ara desitjar-los a Carmina i Arantxa que disfruten de tot, el moment, el dia, el minut, el segon, que açò passa volant ¡i no es broma! ENHORABONA A LES DOS!, i cunya saps que me tens per al que et faça falta, que nomes tens que dir-meu i ahí estare.
VISCA
AH! Envieu fotos que no en tinc i tinc moltes ganes de voren.
Article enviat per Sandra Llopis a fpcervantes07@hotmail.com
Se que es llarg però es intens i pense que el millor ha sigut ficar-lo tot junt i no separar-lo en dos parts.
Spielberg.