http://lh3.google.com/carlosgranell/RkGTw0Y6C7I/AAAAAAAAAEw/BkUGOPC_YWM/caP%C3%87ALERA%20FOC.jpg

dimarts, 31 de març del 2009

MIL GRACIES

per Sandra


No se per on comensar, perque hem tingut tants actes, que a vore quin de tots a segut mes bonic i millor, damunt jo creia que per ser fallera major les falles hem passarien en un obrir i tancar d´ulls, pero no! Crec que a mes d´un li ha passat el mateix.


Que dir-vos? Tot comensa en juny del 2008, el dia del nomenament on ferem una gran torrada i ens ho pasarem d´allo mes re be, i que dir de la proclamació si un poc mes i ens quedem a casa Ahinoa fins a dormir i tot, nadarem en la piscina, ens férem els tacons un asco de les dixoses pedretes, pero al fi i al cap ens o passarem d´alló mes be, si nos que liu digen a Pepa (mare de Ainhoa) que tenia colilles de cigarro per a una semaneta, des pres ens agafarem una costum i decidirem fer after a casa Jessi.


Després d'estos dos actes tot anat al galop, la presentació la recorde com un somni, el oratge ens va eixir meravellós, mes falleres no pogueren eixir, jo, en vore que a la meua cotxera que no hi cabia ni una agulla, la trage no em tocaba la pell el nervioset se me menjaba. L´escenari estaba radiant com ja feia temps que no havia estat, damunt sopreseta per Ainoha i per a mi dels nostres pares, ens ferem de plorar, que pareixiem dos malaenes. Despres cambiarem un poc la rutina i ens en anàrem al casal a disfrutar del nostre venbolgut REBOMBORI ¡gran idea la de fer el cambit! I la nit passa volant, per a variar after a casa Jessi.


Despres continuarem amb la Gala de 50 aniversari que, que tinc que dir jo que ja no s´aja dit, un plaer poder estar junt a la Fallera Major de Valenia 2009 Marta, amb ixa simpatia que la caracteritza, i vore desfilar la primera fins l´ultima fallera major va ser tot un goig, jo pensava que alli d´alt l´esenari se me faria etern, pero que va!!! Ho tornaria a repetir. Després el sopar, ball amb Rebombori i after a casa Jessi.

Els fallers d´honor un altre acte inolvidable, avanda de tot el que plorarem junt a Paco i Fermin, els records que ens pasaren a la pantalla, per a mi va ser molt especial ja que el dia abans va ser el meu aniversari i les meues amiges les PETXINOLES junt al meu home en tragenren una torta i en cantaren tots ¡Cumpleanys Feliç! Molt emotiu, despres ball i alter a casa Jessi ¡per a variar, que paciencia has tingut i que be ens ho hem passat!.


Les paelles, encara que no tinguérem premis molt be, el rally tot una risa, la repartida, les albaes, les paelles al casal, la cabalgata en la que fèiem un goig tots de dorat, tots aquests actes ni millors ni pitjor que l´any passat, jo m´ho he passat super be i crec que cadascú a la seua manera també, entre mig d´algun acte férem també algun after que altre a casa Jessi i a la meua cotxera, per a fernos quatre cubates i quatre rises, si no mireu les fotos del piset de 30 m2 que hens comprarem.


I sols queda relatar-vos el tres dies de falles, que vos puc dir jo que per a mi han segut com tres segons, l´asil, les despertaes en les que la meua filla sempre estava apunt per al taxin i tenia que pegar una volteta en ella per que volia vallar i tirar coets, encara recorde a les 7 del mati que hem dia ¡MAMA, A TAXIN!!!, la visita m´ho vaig passar d´allo mes re be, les meues amigues hem dien ¿estas feliç Sandra? Se te nota en la cara i si!!!!! aixi era vaig disfrutar com cuan tenia 15 anys.

Ara el millor el dia 19 cuant vaig possar de mati el peu al carrer Sequial i vaig vore davant meua tota la comissió, hem corria un cuquet que no m´ho creia i despra imatjineuse, cuan va vindre Jessi i hem va dornar el meu ram vaig trencar a plorar que no podia parar, ara cuant vaig entrar a l´esglesia, la sensació que va notar el meu cos es indescriptible aixo no te paraules es el mes bonic que li pot passar a una fallera.


Be ja crec que m´enrollat prou, no mes volia dir-bos que he passat unes falles que no me les esperaba, que no esperaba tindre el recolsament de tanta gent, que enguany he conegut moltes persones a fons i valen la pena perque son merabelloses.


GRACIES!! als meus sogres per fer tot el que han fet, que s´han portat millor impossible, sense ells aço no ho haguera pogut fer,


GRACIES! a Richard per fer que aquest somni i desig es fera realitat, moltes gracies no sabré mai com agrairteu, per a mi eres el millor.


GRACIES! a la meua xiqueta per ferme disfrutar tant i vore que ella a disfrutat igual o mes que jo.


GRACIES! a les meues amigues “LES PETXINOLES” sou les millors amigues que una persona pot tindre, heu estat en mi en lo bo i en lo mal, fins i tot en alguna que altra he aconseguit coneixer-la mes a fons i fixar mes la nostra relació.


Visca la XARANGA C25!!!! No hi ha paraules per a ells son els millors, espere que continueu per mols anys i he intentat que es sentireu com a casa.


I un GRACIES!! molt especial per a dos persones que sempre ha estan ahí, que man donat bons consells i cuant he necessitat alguna cosa les he tingut elles son Ivana i Jessi,”ja sabeu que per a mi heu segut com dos germanes”.


Sols queda donar-li les gracies al meu presi que ell sap que m´ha cuidat molt, que ell sap que jo el vull com a un pare i que el tirarem de menys, a Moises que es un xiquet de categoria, que no canvie mai, però que no es fassa igual de pésaet de Benjamin ¡je,je,je es brometa! I a la meua Ainhoa que ha segut la millor fallera major infantil que se pot tindre, que hem estat juntes en tot , que hens hem rist i hem plorat juntes, per a mi a segut com una germana xicoteta.


Espere que no se m´haja oblidat res i a ningú i si es aixi vos demane mil perdons, però estaria dies i dies agrint-vos tot el que heu fet per mi.


I ara desitjar-los a Carmina i Arantxa que disfruten de tot, el moment, el dia, el minut, el segon, que açò passa volant ¡i no es broma! ENHORABONA A LES DOS!, i cunya saps que me tens per al que et faça falta, que nomes tens que dir-meu i ahí estare.


VISCA LA FALLA PLAÇA DE CERVANTES!!!!!!!!!


AH! Envieu fotos que no en tinc i tinc moltes ganes de voren.



Article enviat per Sandra Llopis a fpcervantes07@hotmail.com


Se que es llarg però es intens i pense que el millor ha sigut ficar-lo tot junt i no separar-lo en dos parts.

Spielberg.

dilluns, 30 de març del 2009

Albaes 2009

Ací vos deixe unes fotos i quatre vídeos que em passa Jorge Delgado de les Albaes d'aquest any.




















divendres, 27 de març del 2009

Invitacio per al formiguer‏

enviat per Damian i Dolores

Hola a tots:
Com alguns de vosaltres ja sabeu, anem a obrir un centre de oci infantil, i la nostra intencio era en la reunio repartir les invitacions pero es un poc complicat, ja que estem en la recta final, aixina que hem decidit que mitjant la web convidar-vos a tots, vos esperem alli.

AÇI ESTA MARTINA!!!!!!

per Raquel

Per a tot el que encara no conega a Martina açi esta, mes tard del normal pero com tots sabeu Martina va naixer el dia 17/03/09 en plenes falles, on tots estavem al cau i ''passavem'' un poc de la web i temps hi havia poc per fer l 'article i les fotos de rigor ....aixi que quan el dia 18 vaig anar a coneixer a la meua fillola i la vaig agafar ,en un ratet d'
intimitat li ho vaig consultar i de seguida em va contestar....''tia ara son falles aixi que quan vaga a casa ja em faras les fotos i ho enviaras a la web'' i no em va pareixer mal , perque jo ja l'havia passejat per tot el cau amb el movil en la ma, amb la foto que els seus papis kiko i Gloria havien enviat



Que puc dir jo de Martina, que es un caramelet, un bombonet i molt guapa (que te que dir la padrina) i que per a lo xicoteta que es, ja fa les seues carasses i gracies, res que em ''cau la baba''.....i no diguem dels seus ''PAPIS''.....sols hi ha que mirar-los la cara de felicitat dels dos ; la de Gloria perque encara no ha baixat del nubolet i no s'ho creu i que dir de la careta del papi que tambe li ''cau la baba'' i com de be se duen pare i filla que compenetracio....

Aquest any ha estat ple d'alegries a la falla ,un any de naiximents, al que MARTINA tambe s'ha unit, aixi que ja tenim un fallereta mes que gaudir en la falla.

ENHORABONA KIKO I GLORIA PER EIXE BOMBONET!!!



Article i fotos enviat per Raquel Rufí a fpcervantes07@hotmail.com


Per cert, hui hi ha reunió, vos espere a tots allí, que les falles encara no s'han acabat.

dijous, 26 de març del 2009

Vídeos de la Desfilada del Ninot (I)

MIREU EL FINAL DE L'ARTICLE

L'altre dia Cacau em passà un DVD on havia gravat tots el vídeos que va fer el dia de la desfilada del ninot. Uns 40.

Vist que son molts (43), i amb molt de tamany, per pujar-los un a un, el que he fet ha sigut agrupar-ne uns quans en cada vídeo i comprimir-los. De moment ací hi han quatre recopilacions, la setmana que ve intentaré pujar-ne més.













Açò es per a alucinar. Mireu el que m'ha dit Youtube.

Tu vídeo, Desfilada 09 4, puede incluir contenido de audio de I Will Survive de Gloria Gaynor con licencia o propiedad de WMG.

Como consecuencia, tu vídeo se ha silenciado.

¿Qué debo hacer?

Utiliza Cambiar audio para reemplazar el sonido del vídeo con una pista de nuestra biblioteca de canciones con licencia. Una vez que lo cambies, el vídeo estará disponible en todas las ubicaciones.

En determinadas circunstancias, puede impugnar la reclamación de copyright de WMG. Entre dichas circunstancias, se incluyen las siguientes:

  • el contenido se ha identificado incorrectamente y coincide por completo con tu creación original;
  • crees que el uso del material no infringe los derechos de copyright (por ejemplo, es legítimo según la legislación de Estados Unidos);
  • estás autorizado por el propietario a utilizar este contenido.


Si quan el reproduiu punxeu sobre HQ ho voreu molt millor.

dimecres, 25 de març del 2009

21 de Març part 3

Un microones que no hi era

La nit del 17. La nit perillosa pels mals records de l'any anterior, aquest any no anava a poder amb nosaltres. No. Després de sopar, les meues amigues em van donar el barret (era un ciri) que amb tant d'amor i delicadesa van fer (i per un preu mòdic. Però no volgueren cobrar en tiquets, no ho entenc). El problema es que no ens varen prendre la mida dels nostres caps (ja seria demanar massa) i el meu no em cabia (i jo no tinc el cap tant gran com tot això), i a base de forçar-lo em va acabar com a caputxó de vesta.
I sabeu el millor, que vàrem guanyar. Això si, em vaig assabentar el dia després ja que quan feren el concurs jo ja no hi era.

Això era precís.

I no hi era per que ja estava de ronda, la ronda agermanada. Però si que hi érem quan vingué la Vicent Carlos amb part de l'ANjuntament (?) a donar-nos el taló de la subvenció. I començarem la volta. Primer anàrem a la Xuquer on era la nit de les disfresses i on aparegué Vicent Carlos amb part de l'ANjunamet a donar-los el taló. Marga deia que la perseguíem.
D'ahi passarem a l'Avinguda d'Espanya, on casualment, també era la nit de les disfresses, i on, casulament, els nostres amics anaven de Hare Krishna, es que no pot ser. I on per coses de la vida aparegué Vicent Carlos amb part de l'ANjuntament a donar el taló de la subvenció, l'alcalde no s'ho podia creure.
Una vegada fetes les casalletes de rigor prenguérem rumb cap a la 18 de Juliol, hi ha fotos que ho demostren (i a l'endemà al matí ja m'ho estaven dient). Allí també ens tractaren molt be i quan començà el descans tocà anar a la Ronda. Si no recorde mal allí l'estada fou curta també estaven al descans i allí ens trobàrem al Polp i a Talens, com no.
I finalment El Portal.

Un tweeter cremat

Ens haguera agradat seguir més volta però ja es feia tard i era hora de tornar al casal. Al Portal disfrutàrem d'allò més amb la gran Orquestra que portaven i amb la companyia de bons amics (Perdona Eva) que allí tenim. Desgraciadament tot allò que es bo s'acaba i la ronda s'acabà, i tornarem al casal, però com en el nostre casal no s'esta en ningun lloc s'acabà allò que era bo, va augmentar. Je je.
Quan arribàrem encara estigueren un bon rato al ball fins que es feu l'hora de tancar. Després tocava descansar que arribava el dia fort.
I arribà.

Un bomber que ens banya.

Per motius de l'edat no vaig poder alçar-me a la despertà, així que directament aní al cau per a eixir al passacarrer. Érem 4 més l'abanderao, la xaranga, San Casalla i la xiqueta. Cosa digna d'alabar aquesta. Anàrem a per les falleres i al col·legi de Maria Auxiliadora, i just quan més festa estaven fent allí dins (tenia la pell de gallina, serà bonic això) ens feren callar que anaven a fer no se que (evidentment era alguna part de la missa). Que mal rollo ens va entrar a tots els que no teníem que entrar a la capella. Eixirem al carrer en una mala cara, però per sort durà poc i prompte seguirem amb la festa per tota la barriada.
Es feu l'hora de dinar i de fer cafès, no, error, la cafetera no anava. No passa res, fica'm dos cubates.

Una falla que diu que els tinc mania

Eixa dia dúiem la barra la nostra colla i per la vesprada em vaig fartar de donar-vos de beure. I quan ja començava a caure la vesprada arribà la visita de cortesia, la oficial.
Que vos puc contar d'eixe dia que no sapigueu, poc. A destacar la sentada que protagonitzaren part dels xicons de la comissió com a protesta per haver mogut de lloc la xaranga per a eixe acte. Al final tot es va arreglar i a mi em va agradar més aquest any ja que nosaltres estàvem més damunt de la xaranga que mai. Je je.

Un carrer

Acabarem tard i cansats però amb una gran festa organitzada de forma improvisada davant la falla del Mercat amb la seua xaranga i la nostra tocant juntes (son les millors del poble).
Sopàrem, entrepans de fiambre que havien sobrat i començà el ball. No, no començà. A Sueca se'n va anar la llum i ens passarem més d'hora i mitja a fosques (sols teníem llum, amb un grup, a la barra. Imagineu-vos com estava allò. El buitre leonado).
Finalment tornà la llum i començà la festa, curta. Com les falles. Rebombori tancà a hora, no hi hagué extra. S'havien acabat la festa de les falles i no ens havíem donat conte.

Un water sense perilla.

El dia 19 no es conta, es el dia que vas de serio, i des que estic a la Junta tinc una altra perspectiva. Al matí l'ofrena als Il·lustres de Sueca. Davant de Joan Fuster veient com passen totes les falles en direcció a l'estació. Després desfilada pel carrer Sequial cara el mestre Serrano i Bernat i Baldoví, acompanyats d'un grup de tabal i dolçaina. Una vegada feta l'ofrena i les traques tirades, tornem a l'ANjuntament a deixar a les autoritats locals, coses del protocol.
Com es tradició tampoc he vist aquest any la nostra disparà, la vaig escoltar mentre tornava carrer Sequial amunt. Després dinar familiar, un poc de sesta i a les 6 altra vegada a l'ANjuntament.

Unes xiquetes que em reneguen

I d'ahí cap al principi del carrer Sequial, on la fallera major, la seua cort i algun que altre polític es senten i miren com desfilen totes les falles. Aquest any com hi havia temps entre la nostra falla (i fèiem 50 anys) i la Junta, vaig fer l'ofrena dues vegades. La primera amb la falla, i quan arribarem a l'església vaig tornar per al cap de mitja hora tornar a fer-la amb la Junta.

Una imatge que s'esvaneix.

I poc més queda. Em canvií de roba, i a acabar de preparar la falla. Es tira el castell. I després s'encengué el monument. Adéu falles del 2009. Adéu. Hola falles del 2010.
Com és tradició els bombers feren de les seues, aquesta vegada, apart de plenar d'aigua part de les vivendes de la placeta, ens van banyar de valent a tots aquells que estàvem mirant al monument de cara (C\Utxana-C\L'alber). Hi feren fotos de la banyà. I digueu el que digueu la falla es veu cremar de cara, sempre. I aquest any encara més.

Un final.

I ja esta, ja s'acabat. Curtes, ràpides i intenses. I l'any que ve, mes. No he contat tot el que hi hagut (gràcies diran uns, llàstima diran altres, els que menys) ja que m'haguera pogut estendre molt més. El que queda m'ho deixe per a mi i per als meus records particulars. Si volies saber-ho haver estat allí, jo hi era i tu, on estaves?

I no puc acabar sense recordar una de les frases i escenes que més s'han repetit aquestes falles al casal. Demà ja veurem el que fiquem.



dimarts, 24 de març del 2009

21 de Març part 2

Se necesitan jóvenes valientes
que se consagren a Dios.
Razón Aquí.

Els resultats ja els sabeu, les fotos ja les veureu. Una volta el jurat vestit com a persones normals tornarem al casal per a disfrutar de César i Bernardo, altra vegada. Estranyament aquest anys ens hem portat be amb els horaris, al voltant de les 4 ja havíem tancat, cosa que l'any passat no feíem. Es nota que les multes als altres caus fan feina. Si volem disfrutar mes sols hem de començar abans.
I tancàrem el casal i sense saber ben be com, em trobí dalt d'un cotxe conduit per un Hare Krishna o quelcom paregut en direcció al Kepper's. La gent que em coneix sap que no m'agrada la sala principal però les sales menudes (Kepperet's i la pista de remember (hi han fotos meues per allí)) no estan mal i si a més li sumes una grata companyia ja no hi havia de que queixar-se. I la nit desaparegué i donà pas a un nou dia.

La cafetera no va be.

El diumenge era el dia del xiquet. Es públic i notori que la meua relació amb eixes criatures no es massa amigable (independentment d'un dels càrrecs que ocupe en la Junta Local. Sabeu que no se dir que no). Per tal motiu (i per que els anys no passen en balde) vaig desistir d'anar a la desperta dels xiquets i la resta d'activitats (les quals amablement algú ens contarà en un futur no massa llunyà), i em vaig vestir de faller (ja se que eixe dia no hi havia passa carrer, cosa que no entendré mai) per que m'agrada i per que tenia que anar a la presentació de la falla Via del Materal.
I després tinguérem dinar al cau i seguirem amb els castellets inflables i altres atraccions per als mes menuts. I altres per als no tan menuts com el campionat de truc i les bregues entre el Equipo A i el Equipo B. Vaig veure volar pedres d'una part a altra del pàrquing. Que coses.

L' osito de Tous saludant-te amb la ma.

Es feu la nit i la soparem. Després tocava fer els play-backs, al quals no em vaig quedar per que l'endemà ala matí tocava treballar i necessitava estar en condicions, el marró que hi havia era important. Res puc dir dels play-backs (algú ens ho dirà) a excepció de que ja he vist moltes foltos (Gràcies Rous, que per cert, son les úniques que tinc de totes les falles. A veure quan les envieu) i me rist sols pensant amb les cançons. De no res fem una gran festa.

Uns ulls que et miren però no et veuen.

El dilluns fou un mal dia per a mi. Mentre un fum d'empresaris i cinc consellers aplaudien al nostre Faller Major, jo em pegava trons contra la paret pensant que en lloc d'estar allí podia estar al cau fent-me cervessetes i disfrutar d'eixe gran dinar al qual ens van convidar nostres falleres major. I a més, gaudir de més grata companyia.
Per la nit pese a la insistència d'algun faller no vaig anar al casal, ni tan sols al sopar. Em conec i el cafè porta a la copa, la copa al cubata, el cubata a un altre cubata i així així acabe dins d'un congelador. I això no es correcte, que el dimarts també treballava. Si, també.
Segons tinc entès (que algú m'ho confirme o que ens ho conte) hi hagué gent que es va disfressar eixa nit, els que no pogueren o no volgueren fer-ho el dissabte, i que l'orquestra acabà a una hora mes que prudencial. Raro, raro.

Qui s'ajunta amb un coix a l'any coix i mig.

El dimarts no començà amb bon peu per a mi, no. Tota la vida m'han agradat les despertades i sempre que he pogut he anat, la cosa està en que no ens donem conter del que molestem a la gent que no es fallera. O a la que ho es però no pot gaudir de la festa, veritat? Comente açò per que estant a la porta de l'oficina em trobí a una comissió (sense xaranga) tirant coetets pel carrer. No vaig saber que fe, si pegar-li o dir-li que em deixara uns quants. Es fotut.
I per a rematar em vaig creuar amb una comissió per mig de Valencia, amb xaranga. Jo volia baixar del cotxe però el que anava al meu costat no m'ho va permetre. Maleits dies de treball en falles. Per sort tot acabà.

Un gen

I vaig poder arribar a la visita de l'Asil (prèvia assistència als exteriors de l'església del Carme i als interiors del Bar Blanc i Negre). La visita, curta i ràpida. Cada any es fa menys, al final ja veureu com es suspendrà. Quan eixirem començà l'odissea de vore "paca on peguem", si agafàvem la via, si agafàvem el túnel, si esperàvem al taxi o si tornàvem a entrar. A la fi es va triar l'opció més llarga i complicada (per favor, l'any que ve fem una arreplegada de diners i comprem-li a Alfredo un GPS), pegàrem una volta enorme, anàrem per camins de pols i al final acabarem tots davant del monument sense saber que fer... Solució: anar a pel sopar i al cau a fer festa.

Un quinto retornable

Eixa nit ja era la nit del 17, la nit del barret. La nit de la visita de cortesia al casals agermanats, la nit en la que el meu company tenia que caure mal i en la que m'havia d'enfadar, la nit en que ens donaven el taló de la Junta, la nit en que.... ahi que nit aquella....

Continuarà (espere).

dissabte, 21 de març del 2009

21 de Març de 2009

El resum de les falles, o el que es puga. (Una part de tantes)

I jo no vull cobrar. 3.

Abans que se m'oblide hi ha que felicitar a Maria Sendra que hui celebra el seu aniversari i en fa... (mai es diu l'edat d'una senyoreta. I una xica d'eixa de ser senyoreta quan contrau matrimoni, no?).

Si me'n donen 3. Un pa l'asilo.

Aquest any per a mi han sigut unes falles diferents, molt diferents i curtes, molt curtes. Serà per que han sigut les primeres en les que no he treballat de dj en cap casal des de fa 5 anys, serà per que dilluns i dimarts he treballat a València i era víctima del caos que allí es viu durant eixos dies, serà pel cafè o serà per que enguany no hem anat a Alzira. No ho se però com aquestes cap de les que he viscut fins ara. Ni millor ni pitjor, diferent. Com cada any.

Un pa l'ong de discapacitados psiquicos.

Diguen que per mi les falles començaren el divendres per la nit, com per a la majoria de tots vosaltres. Soparem allò al que Fermín tingué el gust de convidar-nos i després passarem a fer l'entrega del premis del Concurs de Cervantes al mon en la seua segona edició. Com no recalcar el nostres més sincer agraïment als patrocinadors que feren possible l'entrega de premis: Òptica Sollana i Añil (Ropa i complementos). L'any passat presentava Xuso i jo passava el Powerpoint, aquest any fou al revés. Ara quan pogam penjarem l'arxiu que férem i ens estendrem més en açò. Sols recordar que els guanyadors foren German Lledó i Mª Angels Soldado amb el seu viatge a Punta Cana (feu el favor de quan fem el concurs per a l'any que ve de no tornar algú altra vegada allí. Volem que el guanyador estiga en altre lloc).
Recorde que degut a les gracietes de Lucas acabí cantant a Nino Bravo, o era el que jo intentava.

I un que quede, pa mi pa sabates. I pagar el partit.

Després passarem a l'entrega d'insígnies que concedeix Junta Central, i una vegada conclòs això, començà la festa. Sense tindre res ni saber com acabí fent una discomòbil en tres cd trobats i un pen d'Amadeo. Quan hem doní conter eren les 3:30 del matí, ey caram. Li demanarem a Javi que fera el favor de seguir ell per a acabar la festa.
Es feu l'hora. Tancarem i cadascú a sa casa, que poc ratet després hi havia que fer unes paelles...

Estàs fent-ho llejet.

Massa prompte arribí el dissabte al cau per a esmorzar (9:45), i allí sols eren la família de forasters que ens netejava el casal (no recorde de quin país de centre Amèrica o Europa de l'Est eren, crec que tampoc ho preguntí a ningú). Poc a poc la gent començà a deixar-se caure, es veu que el dia anterior varen apretar un poquet (ja arribaran les fotos ja) i al voltant de les 10:30 ens enfilaren a esmorzar al Blanc i Negre. Després d'això la gent es ficà a fer les paelles i jo vaig anar al cau multiusos a l'entrega de premis de la Junta Local Fallera. Érem 5 de la falla. mal dia per a fer això. Arreplegarem 4 quarts, no està mal. Els bons ja els teníem d'abans.
Quan s'acabà l'acte a les paelles. La meua ja estava casi.

El buitre leonado.

Acabarem d'organitzar taules i cadires (el nostre casal està quedant-se menut per no dir que menut s'ha quedat per dies així), el jurant començà a deliberar i els altres a fer festa. La paella que va fer German no guanyà res, principalment per que no la presentarem. Però estem segurs que el primer premi al socarrat (si es que es donava) era per a nosaltres. La vesprada fou la normal de qualsevol dia de casal, tots a la barra fins que el cos aguante...
I s'arrimaven les disfresses.

Un ferro que et traspassa la pell.

Estranyament, a les 22 hores ja havíem sopat i ja ens trobàvem cara el cafè. Raro, molt raro. Que passà després? Problemes de comunicació. Que si a les 9 que si a les 11, les substitutes dels forasters que hi havien abans a la barra (i que foren cessats fulminantment de la seua ocupació) arribarien eixe dia dia tard. Així que els de sempre a fer cafès i servir cubates fins que arribaren les xiques. I arribaren. I faltaren sarpes per a que la gent s'amuntonara en la barra, cosa mai vista com la d'eixos moments. Seguir estic que amb els forasters de l'altra vegada això no passava, no.

Una imatge mental per oblidar.

El jurat (no hi havia altre disponible) anà a disfressar-se, no podíem guanyar res però si haguérem participat ens hagueren donat al mes xungo, per favor. Recordeu com anaven les prenyades? Jo tinc un trauma de quan ens varem tronar a canviar. El concurs, poc. Hi hagué problemes de dates i es disfressà poca gent, però els que ho feren s'ho curraren de valent, tant en gràcia com en feina.

Continuarà... (o no?)

dimarts, 17 de març del 2009

No estem.


Si vols qualsevol cosa (excepte casalla) vine al casal.

diumenge, 15 de març del 2009

Una vesprada normal



dijous, 12 de març del 2009

VOS RECORDE QUE ELS TIQUETS PER A LA BARRA, ELS TENIU QUE RETIRAR AL CASAL.
DE VESPRADA ESTARÀ IVANA FINS EL DIVENDRES DIA 13 DE MARÇ

Per cert, ací vos deixe els últims àlbums publicats, de les fotitos del cap de setmana passat: (concurs xarangues, cavalcada ninot i disfresses infantils)

I l'ultim viatge d'aquest any

per Spielberg

I de qui tenia que ser? D'una xica (hui en dia senyora) que té fama de tardona, veritat?. De Mª Angeles Soldado i de German, i com no podía ser d'altra forma també son del seu viatge de nuvis, i per a no perdre el costum familiar tampoc ens han enviat cap línia. Així que em tocarà fer-ho a mi.

En novembre es varen casar aquesta parella i molts fórem testics de la seua unió. Després d'un gran dia de festa ells marxaren cap a les Amériques (tal qual com feren Sales i Xuso) però al contrari d'ells, no estagueren tots els dies a Nova York, varen recórrer un poc mes.

Després d'una primera setmana on vegueren tot el que pogueren de Nova York (durant eixa setmana et canses mes que descanses), marxaren rum al Carib per poder fer el merescut descans que tant necessitaven després d'unes setmanes d'infart.

Estagueren uns dies a Punta Cana (lloc d'agradable record per a alguns fallers de la comissió) estovats a la bartola sense fer res, que bonic, per a després tornar a Sueca (via Miami-Madrid) on començarien la seua nova vida de casats.

Poques coses podria dir jo de Nova York o de Punta Cana que no s'hagueren escrit ja a aquest bloc per altres membres de la falla que per eixos llars han estat. Seria sols contar les anecdotes curioses que de segur els passaren al viatge, però com no me n'han contat cap ho deixie así.

En aquest viatge, els nostres amics han portat l'escut fins una distància de 6858.45 km de la Placeta Cervantes. Enhorabona.


Algú més vol que li conte el seu viatge de nuvis?




Per cert, el divendres per la nit al cau farem l'entrega de premis del concurs, vos esperem tots allí. Segur que hi haurà moltes sorpreses.

dimecres, 11 de març del 2009

Moltes Felicitats Noelia!!!

per Maria

Tal dia com hui complix 25 anys una de les meues millors amigues, Noelia. Encara que tots la conegueu perfectament, he de dir que, per a mi i per a les meues amigues, sempre ha sigut un pilar molt fort. Ja que, és una d’ixes persones, que sempre ha estat ahí, al nostre costat, en cada moment i que sabem que sempre estarà.

Juntes hem viscut moltes anècdotes i experiències que cada dia recordem, I es que son molts anys els que hem compartit. Ella és una gran persona i com no, una gran fallera. Ens demostra cada dia el que per a ella és l’amistat. I per molta feina que tinga, sempre te algun moment, entre monyo i monyo, per preguntar-te com estàs, què necessites o simplement recordar-te que ella està ahí. I això sempre és d’agraïr.

Des d’ací volem felicitar-te un any més i desitjar-te el millor per a la nova etapa que estàs vivint. I damanar-te que no canvies mai, que seguixques alimentat aquesta amistat com fins ara. I que dure per molts anys.

Gràcies per tot el que ens aportes i esperem celebrar-ho este finde com, cal. Així que no pot faltar un xampanyet!!

Moltíssimes felicitats!!!!!

article enviat per Maria Juan a fpcervantes07@hotmail.com

dimarts, 10 de març del 2009

35é Premi, de la Conselleria d'Educació!!!

Notícia publicada al Suheca.com digital (www.suheca.com)

LA GENERALITAT PREMIA ELS LLIBRETS
DE LES FALLES CERVANTES I BERNAT ALINYO


La Conselleria d’Educació ha concedit els premis a la promoció de l’ús del valencià en els llibrets de les Falles. En la convocatòria d’enguany han participat 122 comissions falleres de 33 localitats que celebren estes festes.
La falla Plaça La Malva d’Alzira ha estat la guanyadora del primer premi, dotat amb 3.400 euros. Pel que fa a les falles de Sueca, dos d’elles han obtés un dels 54 reconeixements. Es tracta de la falla Plaça de Cervantes, en el lloc 35 dotat amb 650 euros, i la falla Bernat Alinyo, en el lloc 52 amb 450 euros.
A banda de l’ús normatiu del valencià, a l’hora de valorar els llibrets també s’han tingut en compte la gran diversitat en l’estil, la presentació, la creativitat, l’ingeni, la gràcia dels textos i l’originalitat.
Els premis es lliuraran en un acte oficial que tindrà lloc al saló d’actes de la Conselleria d’Educació el divendres 13 de març.

Article enviat per Julián Sáez a fpcervantes07@hotmail.com

Mireu que té botons la cosa

(Cervantes a NY, altre cop? Si, altre.)

per Spielberg.

I si, he ficat el meu nom com a dalt ja que sino ho fera molta gent es creuria que l'article (o el que açò vaja a ser) fora d'altra persona.

Doncs no, aquest article no l'està escrivint Xuso (ni Sales). No, no soc jo el que apareix a les fotos de Times Square amb les samarretes de la falla, no. Simplement soc el que està fent estes quatre línies per a puguem vore el que va ser el seu viatge de nuvis. Si, i ho estic fent jo.

Que tal vegada en una altra persona ho faria sense mes problemes, però amb el Xuso? Ell és el fundador i part mes activa d'aquest bloc (i organitzador d'aquest concurs), ell és el que es va casar amb Mari Sales (en eixa boda a la que mots assistírem i en la que tant be ens ho passarem) i ell es el que em va enviar una foto de Times Square per a que la ficara en un article que ells dos ens escriguérem per a nosaltres, seguidors del bloc, des d'un ciber de NY durant eixe viatge.

Ell es tot això (i més), doncs per que botons tinc que escriure jo açò. Fàcil. No té temps.

Ja em costà el meu treball que pujara les fotos al bloc ja que sempre estava ocupat, però el que ja no he aconseguit es que escriga unes línies contant-nos el seu viatge. Esta liat, i aquestos dies més. I sempre que trova algun ratet escriu al bloc, però ho fa per ficar les fotos que ens envieu, per comentar els articles que feu o per relatar el més immediat del que passa a la falla, deixant per a un segon pla el seu viatge. Ahir per la vesprada, en lloc d'estar fent açò, hi era al cau (sols ell, German i Paco) aprovisionament el magatzem de beguda per a que el dissabte no ens falte de res a les paelles. I jo fent açò. No ens podem queixar d'ell.

Ara es quan tocaría contar un poc el viatge i es quan jo em despedix. Jo no vaig estar allí i no vos puc contar res. Quan el vegau que vos ho conte en persona (altra vegada si encara no ho ha fet, cosa que dubte).

Sols una coseta. Com es possible que organitzes aquest concurs, que vajes a NY i que ni tan sols sigues capàs (ja no de guanyar) d'anar mes lluny amb l'escut del que haja anat una altra fallera al mateix lloc (Maitane portà l'escut fins l'estàtua de la Llibertat, tu et quedares en Times Square, es per a pegar-te de trons contra la paret).

Per tant, la distancià de la Placeta fins a Times Square es de 6090.63 Km, lluntet lluntet. Com anar al Mareny i vindre. Ala enhorabona.

Sols em queda un viatge per ficar, de qui serà? A vore si demà o dijous puc.



dilluns, 9 de març del 2009

REALITAT o SOMNI...

Pregunta que es feia l'amic Pau Donés en la amb el mateix títol, realitat o somni...


I és que aquest cap de setmana ha segut de somni, per tot el viscut. Si que hem començat be aquestes falles, ara que sí que podem dir que ja estan ahí. Unit a la tots els actes amb que hem nodrit aquest exercici tan especial per a nosaltres, com és celebrar 50 anys de falla, aquest cap de setmana ha segut intensísm i ple d'alegries per a nostra comissió.

Però anem per parts. Divendres després de la reunió, cap a les 2'30h de la matinada, es celebraren les Albades, en casa de la nostra Fallera Major. Per al dissabte teniem els actes que s'havie ajornat la setmana passada per culpa de la pluja. Quedarem amb la xaranga en el casal, per esmorçar, anar escalfant motors i marxar tots junts cap a pàrquing del SuecaPark, on es celebrava el III Concurs de Xarangues organitzat per JLF.
Si nosaltres sempre hem dit que la nostra xaranga, la C25, era la millor (al nostre entendre), doncs ara ja és la millor, corroborat per un jurat entés en la matèria que és el que ens otorgà el Primer Premi en el concurs. Així és, després de, tan sols, una participació l'any anterior, la Xaranga C25, s'ha alçat amb el primer premi. I es que dissabte ens féren vibrar amb el seu popurrí de cançons. La veritat és que tenim una Xaranga espectacular que ens fa botar, ballar i cantar durant tot el que duren tots i cadascún dels passacarrers de falles. I es que per a nosaltres, amb premi o sense premi sempre sereu els millors. ENHORABONA AMICS!!!
Després es donaren els premis del Concurs de Play-backs que organitza la JLF. En la modalitat de mostra, v ser la Falla el Portal la que s'alçà amb el primer premi. NOsaltres enesta modalitat no obtinguérem cap premi. Va ser en la modalitat infantil en la que ens enduguérem un SEGON PREMI, merescudíssim per tot el treball de la gent que ha fet possible que les nostres petites artístes tiomfaren damunt de l'escenari, i es que el nivell no baixa, després de varios anys obtinguent el primer pemi en aquesta modalitat, en aquesta ocasió s'ha obtingut el segon, que no està gens malament. Sou le millors, artístes!!!! Moltes Felicitats Guapíssimes i a seguir esforçant-se per al proper any. Cal dir que el primer premi va ser per a la Falla Tro i Flama, felicitats!!

I a continuació es lliuraren els trofeus a la modalitat de Play-Backs de majors. Ací permitiu-me que siga breu i no massa efussiu, ja que jo hi vaig participar i no m'agrada parlar d'algo que he fet jo, però no per això, no vull deixar de parlar i felicitar a totes les meues companyes de play-back, així com a tota la gent que ha contribuit per a fer possible que enguany hem segut els CAMPIONS!!! si, si, si... PRIME PREMI!!!! I es que si sabereu tot l'esforç que fan este grup d'artistes durant tot l'any, per tractar de millorar any rere any, comprendrieu que el premi està ben merescut.


Vull que es sentiu orgulloses, companyes de el que heu conseguit, a base d'esforç, treball i constància. I es que s'ho mereixeu, perquè sou unes artístes tan grans que no trobe paraules.

ENHORABONA XICONES!!!! (per cart, ací hi ha un que es talla la coleta!!!)
Espere que el proper any es torne a participar en estos concursos amb la mateixa il·lusió o més que enguany. Moltes gràcies a tots pel treball realitzat!!!!

Després a la vesprada tingurérem la Cavalcada del Ninot, que anguany pel motiu de la celebració del 50 Aniversari, decidirem fer varies disfresses però totes amb el color daurat com a denominador comú. I la veritat és que el resultat va ser magnífic. Enhorabona a tots els que heu fet possible la cavalcada del ninot, tots els que heu treballat per que tots ho passem tan be.

Jo personalment, he de dir que ha segut una de les cavalcdes con miilor m'ho he passat, al eixir ballant, cosa que no havia fet mai. Molt, molt divertit!!!!
I hem rematat el cap de setmana amb la Última arreplegà per la barriada i un xicotet passacarrer amb disfresses per als més menuts.

Un cap de setmana tan agotador com divertit, és a dir, faller.

Per cert, no tinc fotos de res de tots aquestos actes, així que aneu enviant-ne per favor. (últimament vos costa molt enviar-les, vinga va, no tingueu perea!!!!)


dissabte, 7 de març del 2009

ESPECIAL FALLES TOT L'ANY

Des de hui ja està a la venda als quioscs de Sueca, El Perelló i el Mareny de Barraquetes el número especial de SUHECA.COM dedicat a les FALLES 2009.
El periòdic, de 56 pàgines, inclou la publicació FALLES TOT L’ANY, amb 32 pàgines a tot color i vora 300 fotografies relacionades amb la nostra festa fallera. I tot per sols 1’20 euros.
Donada l’espectació que ha despertat este exemplar podria donar-se el cas que prompte s’esgotaren. No se’l pergau.
Des de SUHECA.COM vos desitgem que passeu unes bones Falles 2009. Ens vegem pels carrers o pels casals!!
Visiteu-nos també a la nostra versió digital: http://www.suheca.com/

divendres, 6 de març del 2009

Benvingut Carles!!!!!!!

El passat dissabte 28 de febrer, va néixer un altre falleret de la nostra comissió, pertany també a la Generació del 50 Aniversari. Encara que ara mateix ja no és el mén menudet de la Falla, eixe honor ha passat a Abel Tarrasó. I és que ací anem a bebé per semana!!!

Ell és Carles Baldoví Salvador, així és, fill de Jordi Baldoví i Ana Salvador. Va naixer el disabte 28 de febrer a les 11:50 hores a l'Hospital 9 d'Octubre, a Valencia. Va pesar 3kg i 320gr i va medir 50 cm. Tot un homenot!!!

Així és que moltes felicitats i la més sincera enhorabona per a la família Baldoví-Salvador. Ara com es costum, tragueu tots els poals i aneu torcant-los la baba al tio David i als iaios Consue i Fermin!!!!!

I a vore quen el dugueu pel casal, que ja tenim ganes de vore'l, ací de moment, vos deixe l'album amb les fotos!!!!

Fallerets i Falleretes 09

El Futur de la Falla...i més coses...

Eixe era el nostre lema, que es podia llegir al carro que obria la desfilada del ninot infantil. I es que altra cosa no ho se, però el futur el te ben assegurat la nostra comissió. Tant és així que la ja famosa generació del 50 Aniversari està fent furor, i està nodrint la comissió infantil de la Falla Plaça Cervantes aquests darrers mesos... i el que queda encara...

Tots aquests bebés que acaben de néixer i alguns que encara estan per vindre, encara no han pogut eixir a la desfilada del ninot que es va cel·lebrar el passat diumenge, però de ben segur que les iaies, mares, ties, etc. ja estan treballant de valent per a que en falles puguen lluïr trajes de valencianes/ns, però anem per parts...

Després d'un dissabte molt, molt negre pel que respecta a l'oratge. I després d'haver ajornat els actes previstos per a eixa jornada (encara que d'improvissats en férem uns quants, però això és altra història...), la jornada del diumenge no es presentava molt millor...

Així és que, com havíem quedat, anaven donant-se cita al casal el diumenge al matí, tots els encarregats de preparar la desfilada infantil, que, amb tanta cura i detall hem estat preparant durant molt de temps. La veritat és que l'oratge tractava de donar-nos una treva. I com anava acostant-se l'hora de eixida encara més. El solet semblava que volia fer-se protagonista després d'una jornada anterior passada per aigua.

Paelleta, ben feta, ben servida i ben menjada i partidetes de rigor, xarradetes amb el café i preparatius, molts preparatius per a lluïr als més menuts de la comissió.

Així va ser, de colp a repent, el casal es convertí en un niu ple de xiquets amb la disfressa dorada i a punt per maquillar-se i sortir a desfilar. La "carrossa" ja preparada amb les cadiretes i els ornaments oportuns. Una vegada tot preparat i a punt d'eixir, es ficà a ploure i pareixia que anava a fer-ho durant prou de temps. Però desde la JLF ens digueren que les falles sí que estaven eixint a fer la desfilada, aleshores nosaltres també ens dirigierem cap al punt de trobada.

-"Alfredo mou!" i clar, Alfredo va moure, la xaranga en marxa, els bebes "acolocats" en les poltrones i els més majorets ballant al ritme de la música i cap al carrer Sequial.

Doncs, l'oratge a la fi ens va donar la treva i ens va permitir que els nostres xiquets lluïren de lo més en la seua desfilada. Donava goig vore als més menudius de la falla en la xicoteta "carrossa", feta a propóssit per a ells, i el grup de més majorets darrere lluiren eixe color daurat, que simbolitzava les noces d'or de la Falla i donava gran colorit i vistositat a la desfilada.


Els xiquets, com sempre, es comportaren la mar de be i facilitaven molt la feina al grup de fallers que els acompanyava.
La comissió vol expressar el seu agraïment a tots els fallers que han treballat de valent per a fer possible aquesta desfilada. Ja que els menudets s'ho passaren d'allò més be i els pares, iaios, tios i demés hi havia que anar darrere, darrere d'ells torcant-los les babes que anaven caiguent-los.

Ací vos deixe un enllaç a un video de la desfilada infantil i l'àlbum amb les fotos:

VIDEO DESFILADA
Desfilada Infantil (01/03/2009)

Enhorabona a tots, i ara queda disfrutar als més majorets de la seua desfilada aquest dissabte!!!!!
_____________________________________

MOLTES FELICITATS TIUET!!!!!

Hui és un dia especial per a la nostra casa, ja que és el cumple del rei. Regalets no n'hi ha, però sorpresetes alguna que altra li ha preparat la meua mami.

Tiui, estic molt orgullosa de tu, qualsevol problemeta que ens ix saps com afrontar-lo i a Carmen millor no la pots tratar. Gracies per tots els divendres que et quedes en ella per jo poder anar a la falla a les reunios i com no, jugar a parxis.

Se que ara estas un poc triston, pero tranquil que tot s’arreglarà, que les coses venen com venen i hi ha que portar-ho el millor possible. Hi ha un dicho que diu: “dios aprieta pero no aoga”. Així que ànims campeon!!!!

Bueno carinyet, et desitje que pases un feliç dia junt a nosaltres i com no junt al tio colons, si, si, Aina que te vol moltísim i tu ho saps massa. Que és vore't i sols vol anar al tio colons.

A tot això, quina sorpreseta ens tindràs prepara per al dia de disfresses???? Perquà a tu això t’agrada prou, i sé que ja dus algo entre mans. Pillin!!!!

Article enviat per Carmina Cañavera a fpcervantes07@hotmail.com

_____________________________________________________________

FELIÇ ANIVERSARI MAMI!!!!!

per Carla

Hui , dia 6 de Març , és l’aniversari de la meua mami. Jo encara que sóc xicoteta, sé que este mes té alguna cosa especial, note olor a festa, a coets, a traques, a anar al casal, disfressar-se, fer paelles falleres i moltes coses més que encara no conec però senc parlar d’elles i cert que totes són molt divertides (globotà, concurs de barrets, ofrena, etc).

I és que a la meua mami Mariam com un coet més, va nàixer en el mes de les falles, tanmateix com la tia Vane , Héctor (el Cule) i molts fallers més i li encanta la falla, al diumenge ja vol vestir-me de fallereta altra volta i a mi m’agrada.

Quant encara tenia 15 dies , un dia del mes de Novembre, em va ficar un vestit molt bonic per anar a la presentació, l’altre dia en la cavalcada infantil ,em va disfressar com tots els fallerets i falleretes de bombolla de xampany i m’ho vaig passar molt bé però en arribar a l’Ajuntament volia dormir i no podia per això plorava i plorava... i la tia Jesi ,que em va cuidar molt bé, el xupó em posava.

El dia de les paelles falleres vaig anar d’ esmorzaret amb blusó i tot i allí vaig conèixer a moltes amiguetes i amiguets, Carmen , Aina, Paula, Andreu.... i a moltes ties falleres que mira que saben passar-s’ho bé!. Però... mami ves preparan-te a vindre darrere de mi ara quan comence a caminar!.

Jo vull dir-te que et vull molt perquè eres la meua mami i tu i el papi Toni em cuideu molt bé i com tots els papis voleu per a mi el millor del món.

Jo et desitge moltes felicitats i que en complisques molts anys més !

MOLTS BESTES DE PART DE TOTA LA FAMÍLIA!!!!

FELIÇ ANIVERSARI , MAMI MARIAM!!!!

Article enviat per Amparo Vendrell a fpcervantes07@hotmail.com

dijous, 5 de març del 2009

Ja estic ací!!!!!!!!!!!!!!

per Abel

Hola a tots, sóc Abel Tarraso Sos, el fill de Gabi i Ali peró crec que seré més conegut com al fill de la Sevi. Pues si amics el passat dimarts 3 de març vaig vindre al món a les 22:27 i vaig pesar 2 quilos i 800 grams, després d´una llarga espera per fi em vaig deixar vore la careta i de sobte tots el dolors de la meua mare van desaparéixer i està de categoria.

Ahir a l´hospital vaig rebre moltes visites mireu si foren que fins i tot la recepcionista digué que anava a ficar un cartel diguent quina era la habitació on estavem la mami i jo de les vegades que li ho preguntaren i al final ella dia "Hombre la famosa Alicia Sos, tened cuidado en que no se venga a habitacion abajo".

Jo estava molt tranquilet fins que aplegaren les meues ties Les Petxis que em van fer parlar un poquet, es que estan un poc xafaetes!!! peró em vaig alegrar molt de que vingueren a vorem.

Ara espere impacient a que apleguen les Falles ja que la meua iaia está ja preparant-me el traje, em fa molta il.lusió eixir de falleret a més si dic que no a la meua mami li entra un mal i no vuic decepcionarla perqué com tots sabeu ma mare es FALLERA 100% i no us penseu que jo ja he viscut molts actes de la falla dins de la pancheta de la meua mami i m´ho he passat molt bé escoltant la música i ballant peró ara toca viure les falles desde l´altra part que es com toca vestint-me de faller i tot aixó.

Aaaaaa també espere que Andrea o Carles vinga a fer-me una visita i em duga la samarreta corredora que jo la vuic rebre!!!!
Fallerets i Falleretes 09

Article enviat per Nerea Luz a fpcervantes07@hotmail.com

Cervantes a la ciutat de l'amor

Encara que no les tinc totes ja que hi ha alguns que diuen que això es Venècia (ahi on van en barca pel carrer) i altres que es Paris. Uan vegada acabat el plas del concurs anem a ficar el viatges que ens queden. Comencem per aquest que feren Almu i Emilio. I pel que es veu a les fotografies ho degueren disfrutar d'allò mes.,

Vist que jo no he ant a Paris i que no parle francès poc mes puc dir en aquest article (encara que no se que te que vore ací l'idioma), i també per que Almu no em contà res. Que ho conte en un comentari.

Ja sols em queda donar-los l'enhorabona i dir-los que s'endugueren a Cervantes a 1094.46 Km de la Placeta.




dimecres, 4 de març del 2009

NATACIÓ SINCRONITZADA


per Amparo


El diumenge 22 de Febrer es va celebrar el tradicional “Rally Faller” la prova final era fer una exhibició de NATACIÓ SINCRONITZADA , que els nostres representants van fer de meravella .


Com es pot apreciar a les fotos 5 artistes de la nostra Comissió , Gregori, Lucas, Richard, Héctor (El Cule) i Jesús (l’home de Noèlia ) van nadar al mig del Carrer Sequial com si fora l’equip de natació de la nadadora ESTER WILLIAMS de la pel·lícula “Escuela de sirenas” no feia falta tapar-se el nas per a que no els entrara l’aigua.


Ben ataviats per a l’ ocasió amb banyadors , barnús i ben maquillats , van combinar el ritme, els moviments ben sincronitzats , la gràcia fallera que porten dins de la sang i van sorprendre alçant en alt al Cule mentre tot el públic els feia un fort aplaudiment . Ells s’ho van passar d’allò més bé i a tots els presents ens van deleitar amb la seua gràcia i simpatia.


Carpeta amb les fotos



Article i fotos enviat per Amparo Vendrell a Fpcervantes07@hotmail.com