Ja em tornat, i ho em fet a "lo grande", amb un meravellós article de nostra fallera major relatant-nos com han sigut per a ella aquestes falles, les seues. Gràcies Maria.
Impresionants. Sí, estes falles per a mi han sigut impresionants.
Es cert que em dien que aprofitara cada moment, que aquest any passava volant, pero jo creïa que eren un poc exagerats, que encara faltava molt per vindre. I, ara, ara ja s´ha acabat.
No podría quedar-me amb un moment per al record, els necessite 
tots. No puc triar un passacarrer, ni un dia en concret, ni un dinar en especial, ni un sopar (que avore quin día em sopat millor, eh!) ...!!! Em quede amb tot.
Encara recorde el día que vingueren uns quants a ma casa a dir-me que era Fallera Major (que ja ho sabiem, pero “aixó es falla”), i que volien que aixó servira com al Nomenament, “d´aixó res”!! El Nomenament es fa com cal. I així va ser. Va ser el primer día que em vaig vore envoltada per tota la falla, el primer día que comensaren les meues falles de veritat, el primer día de rises, de sopar, de ball...
Però,... i que podem dir de la nit de la Proclamació? Jo m´ho vaig passar molt bé. Ixa nit ja ens trabavem a “casa”, al nostre cau, tots junts, per tal de disfrutar d´una nit molt especial per a Sheila i per a mi.
No obstant, res té que envejar-li a aquesta nit, la de la Presentació. Una Presentació que em va encantar (sols fa falta vore al video la cara que feia, no podia tancar la boca). Vaig tindre el plaer de pujar amb mon tio com a Fallera Major!!! I quan va ixir la meua germana?!! Mare meua! I els meus germans?!! Que fort!! Gracies a tots. I gràcies també a Ivana, Desi, Jessi, Xuso,etc,etc.... que feren posible esta nit, que per a nosaltres va ser molt especial.
Si en aquest article haguera d´agraïr tot el recolzament i l´esforç d´algunes persones per a que aquest any fora el millor per a mi, no tindría prou fulls en el “Word”. Així que sols dir-vos que estic molt contenta de vore que he passat unes falles inoblidables al vostre costat, i que espere que vosaltres també.
Ara, que ja han passat, sols ens queda recordar. Recordar les despertades, junt a Ruth i Noel, els passacarrers de matí on haviem de suportar el calor que es feia més fàcil de dur quan Eloi o Miliot ens duien algo per a refrescar; la visita a l´asil que any rere any pasa mes ràpid. Com no també la visita de cortesía, que aquest any ha sigut especial quan arribarem al monument, i no perque cambiarem el recorregut, sino perquè en la nostra falla ens esperaven un grupet de fallers i falleres que no havien ixit al pasacarrer, i entre ells estava Lucas, un dels mes fallers que no ha pogut disfrutar de les falles com s´ho mereix, pero qu
e no ens hem oblidat d´ell, perque ahí estaba Carlos amb el saxo per a fer-nos el moment mes emotiu encara amb un dels seus “solos”. I es que ixa Xaranga C25 també ha sigut protagonista en el meu regnat, ens ha amenitzat fins l´ultim moment, dedicant-me el “Marieta, Marieta”, de Marc i Boix, i sobretot, els apludiments que em feien quan passava entremig de tots ells. Ara, quan mes em feren plorar va ser el día de l´ofrena; ixe día el “solo” era per a mi. Sols de sentir a Carlos tocar se te podía aborronar tot el cos, i aixó, junt als pensaments que teniem de que ja s´havien acabat Falles, ens va fer a tots explotar.
Sí, estava apunt d´acabar-se, pero quedaba l´ofrena, el moment de fer l´última desfilada, el moment mes serio, on les meues amigues i la meua familia junt a un grup de “Voltats” em duien la cistella amb les cintes. Era una imatge per a no borrar mai de la ment.
Sols ens quedaba cremar la falla, moment en el que Sheila explotá, i no podía parar de plorar. I es que han sigut unes falles molt especials per a ella i per a mi i en ixe moment veies el f
inal. Les llágrimes que em caigueren a mi un rato abans de cremar la meua falla, ja no eren pel fet de prendre-li foc, (ja que aquest moment forma part de la tradició, i s´ha de passar i també es un moment bonic), sino per els moments que deixava enrere, els records que em venien al cap de les nits de casal, on les meues amigues s´han encarregat de que m´ho passara de luxe, de que perguera la vergonya un poc mes, dels moments del “chikichiki” dalt del escenari, el “ paquito el xocolatero” als hombros de Miliot, els Pupurris de Rebombori totes en l´escala, que no en cabiem més, el “telescopi” de Richard, i fins i tot, la veu de Mar repetint: Que guay... Em guanyat al parxís!!! Jajaja, i així, estaría sense parar, perque els moments bons d´aquest any son innumerabes.
GRACIES a tots els que heu estat ahí, a la familia per fer que tot quedara tant bé, al meu Presi que també m´ha fet riure de lo més, i, sobretot a vosaltres, les meues amigues per estar sempre ahí, i per ser tant bones amigues com falleres, que la camiseta d´aquest any ja ho dia: 100%FALLERES, com cal.
Sols em queda dirigir-me a Sandra i a Ainhoa: Ara vos toca a vosaltres disfrutar de cada moment, que passa molt ràpid, i ara ho dic per experiencia. ENHORABONA A LES DOS!!!
Per a resumir les falles en dos paraules: QUE GUAY!!!! (JEJEJE)
VISCA LA MEUA FALLA, LA FALLA PLAÇA CERVANTES!!!
.jpg)
