[...] I arriba el divendres, mercat, i 18. I tornarem a eixir del casal i tornàvem a ser quatre. Quan ja arreplegarem a nostres falleres majors marxarem cap a la residencia San Jose (?). No em pregunteu per que que jo no ho se, sols se que no em va agradar gens el que vaig veure allí, l’asil es una cosa (i ja em costa d’anar) però la forma en que vaig veure allí als ancians no em va agradar gens. Va ser que no tornaré.
Quan acabarem de la residència tocava anar a l’escola de Maria Auxiliadora (?), tampoc se exactament per que anem ahí, i això que fa uns anys que anem.
Ja cansats toca convertir-nos en un altra falla de Sueca, érem la falla del Mercat, o almenys així ens anomenà mes d’un al veure’ns desfilar pel mig del carrer Sequial, esquivant al personal i a les parades de calcetins i samarretes. I mira que es gran la barriada.
I tornarem al cau, i en tornarem 3. I per ma ca ma mare, per casa de Richard el Flack, per casa de Sandra (per ficar 3 exemples de fallers que vivim per eixa zona) no passarem. Eixe dia no tocava, eixe dia tocava Residencia i col·legi, i a la barriada que li’n donen. Doncs ma mare paga el cartó i vol que la falla passe per sa casa, i no passa. Habitualment per eixa zona (Ronda dels Borxs, Sor Isabel de Villena, Cavall Bernat, Toni Puchades, Polinyà) passem ja els que quedem de la falla que es dirigim al cau, amb el que això representa, i ara ja ni passem.
Deuríem de replantejar-nos molt el tema de com fem els passacarres, per no menyspreciar sempre la mateixa part de la barriada. Que passaria si per eixa zona passes tota la falla i pel carrer Sequial foren 4? I també tenim que veure quins dies anem a on i a que. Els dies de falles son per a la barriada, i s’acabat. Si hi ha que anar a qualsevol lloc (església, residencia, mercat d’Abastiment, piscina municipal) s’ha de fer del 16 cap enrere i deixar els dies grans per a la barriada, que son la gent que ens soporta tot l’any i que d’una manera o una altra col·labora amb nosaltres. I d’això no ens donem conter.
Eixe dia la falla paga fideuà per dinar, i per la vesprada, a passejar el gos. O el que ve sent el mateix per a mes d’un faller, la visita de cortesia. O el desastre mes gran que puga existir.
Tant a la visita com als passacarrer hi ha que eixir vestid de faller o fallera, no em val qu vinga gent en el polar, no, això es una falta de respecte per a la gent que es vist i que es fica sabates (i no deportives) per a fer la visita. Si eixe any no et pots vestir, o no eixes o te’n vas en la furgona però això no.
I la moda de anar canviant l’ordre del personal en la visita es una tonteria. La C25 es suficientment capaç de tocar per a que l’escoltem tots el fallers, i ho dic per que em passí part de la visita al costat del Banderí i si la falla anava be, es sentia perfectament, però clar, com voleu anar parant la xaranga, la falla va estirant-se i es un desastre.
I que es això de ficar als tios darrere de la xaranga? Es absurd. L’any que ve deurien de ser les ties les que vajen darrere, no? Jo no ho veig. O siga Una vegada acaben els xiquets anem tots els tios (que tampoc som tants) després la xaranga i a continuació totes les ties, seria així. O no?
La quantitat de xicons que eixen en la visita no representa cap impediment per a que vajen davant de la xaranga i que les dones escolten perfectament la música. Com s’ha fet sempre. Pero es veu que si no estàs damunt del músic no mola. Anar mirant-li l’esquena als músics es la cosa mes trista que vos podeu imaginar, i si darrere no ve ninguna falla ja ni vos conte. El que vos deia, passejant al gos anàvem.
Acabarem tard i cansats, i cansats també. La part bona era que eixe dia no caldria esperar a Rebombori. Però com marca la tradició, se’n va anar la llum al començar el ball i estiguérem mes de mitja hora a fosques. Be, no?
Es feren les quatres i tot s’acaba, molt ràpid, molt curt, un altre any passat.
El 19, com porte fent els últims 6 anys no ix en la falla, em toca anar en la Junta, i vaig. No com altres que no ho fan, be per que no volen, be per que estan dormint la mona. Se que no es divertit i que costa però si estàs estàs. Arribes el primer a Joan Fuster, veus passar a totes les comissions, després fa tu l’ofrena i tornes a l’Ajuntament a deixar a les autoritats. I sempre que vas de tornada pel carrer Sequial escoltes la mascletada de la nostra falla, una putada. Jo fa 6 anys que no la veig, Nicolàs ja ha perdut el conter (més de 20). A veure si no fora molt demanar que l’any que ve (que aneu davant de la Junta, i encara que jo no estiga en ella, això ho decidirà el nou president) podeu tirar-la un poc mes tard, com a molt un quart d’hora, per a que els de la Junta també puguen disfrutar-la.
I per la vesprada mes del mateix, a les 18:30 a l’Ajuntament, fas el recorregut fins el principi de l’estació i t’esperes allí fins que passen l’última falla (i eixa espera es sol fer pesada ja que sempre fa aire i fred), fas el passacarrer, t’esperes en la porta de l’església a que eixquen i torna a l’Ajuntament a deixar a l’alcalde. Més d’un any no he vist cremar l’infantil per no arribar a hora.
I mentre veia passar a la nostra comissió em feia la pregunta que si no seria millor fer una cistella mes menuda (o directament no fer-ne ja que va a acabar en el fem i no serveix per a res) i poder veure quintos en lloc de gots de plàstic de la litrona? Per ficar un exemple.
Sols La 18 portava una cistella (per nomenar-ho d’alguna forma). Era una menuda plataforma en rodes, amb l’escut del 50 aniversari i rodejada de flors. Senzillet i barat.
Arribí a hora de veure cremar la falla Infantil (però per ben poc, ja estaven tirant el castell). Aní a casa, canvi de roba, sopar i torna cap al monument, ajuda a preparar la cremà, per dins i per fora. Es tira el castell i a esperar als bombers. I els bombers aplegaren.
I s’encengué el famós avionet i aquest li donà foc a la traca que li pegà la volta a la falla i que per fora no va encendre res (?), i a simple vista per dins tampoc. Escoltí algun xiulit i tot, però la processó anava per dins. El monument estava encès però no es veia, es percebia un fil de fum negre que eixia de l’interior i poc més. La gent ja estava desesperant-se, alguns marxaven cap a casa, altres volien tirar-se per la finestra davant de tant gran fracàs, i en eixe moment, aparegué la flama cap a l’exterior. I s’encengué.
I el cabró del bomber ens banyà de dalt a baix i ens revolà totes les espurnes cara nosaltres, sempre han de fer alguna. Aquest any que respectaren prou al monument foteren als que estàvem veient-la, sempre hi ha alguna cosa.
El monument es cremà molt be, agafant-se poc a poc, sense presa i consumint-se tot el cos central al mateix temps. Finalment caigué el quedava i s’acabà tot. S’acabaren les falles del 2011, començaven les falles del 2012.
I veurem com comencen i veurem com acaben. Aquest any que ara comença pot ser un gran any per al canvi i per a millorar alguns aspectes que ens faria falta, o por servir per a que ho deixem tot com està i ens passem unes altres falles renegant.
Vosaltres decidiu.
Día 16 de març de 2011
