UN PASDOBLE, PER FAVOR!

per Amparo

Per al meu amic Carlos:

Primer que res vull felicitar-te per la sinceritat dels teus articles “Així foren LES FALLES 2011” (part 1 i part 2) ja que en algunes cosetes opine el mateix que tu, en altres per suposat que no. El motiu d’escriure es per aclarir-te un poc els interrogants (??) que has posat en la part 2, en relació a la Residència Sant Josep i a Mª Auxiliadora.

El anar a la Residència, va ser una proposta que va sorgir un dia parlant Sandra i jo, ja que tenim allí a un familiar. Jo personalment li ho vaig dir al nostre president, Blai en una reunió, no puc saber la data exactament. Es va aprovar i ningú va posar cap impediment. Jo pensava que haguera eixit anunciat al llibret però no va ser així. Li ho vaig comentar a Blai i em va dir que sí, que un dia aniríem a la Residència i l’altre dia a Mª Auxiliadora, però finalment es van juntar les dues visites el mateix dia.

El anar a Mª Auxiliadora és perquè és la capella de Sant Josep i si damunt les Falleres Majors són alumnes o antigues alumnes, els agrada anar a fer la visita. Però crec que això va al gust del consumidor.

Pense com tu que la barriada s’ha de mimar que s’ha de tindre content al veïnat , però segur que Sandra encara que eixe dia no passareu per sa casa, no vos ho tindria en compte, estaria ben contenta de vore a sa iaia feliç .

I tu diràs... “un pasdoble, per favor!” què vol dir?. En la Residència quan ja sols quedaven les Falleres Majors i la nostra xaranga C25, algunes de les persones residents demanaren: “UN PASDOBLE, per favor!”. Els músics les van acontentar i tocaren eixe pasdoble, alguns dels ancians que poden caminar s’alçaren a ballar; i els que estaven en la cadira de rodes no podien menejar els peus, però si menejaven els braços sense enrecordar-se de les seues dolences, ni de que eixe mateix dia la seua amiga i companya de residència Lolita Monleón havia faltat.

Els nostres músics que a part de ser molt bons músics tenen molt bon cor, els van complaure i puc assegurar-te Carlos que els van donar una BONA INJECCIÓ DE VIDA, d’alegria i de companyia, ja que alguns dels residents no va mai ningú a veure’ls.

No vull que penses que et vull convèncer , sinó tot al contrari, perdona si he ferit la teua sensibilitat o la d’algú més, no era eixa la meua intenció.

Aprofite l’escrit per donar les gràcies a les persones que han fet possible eixa visita: Falleres Majors, Cristina i Paula, Blai , Vicent, Ivana, Moisés i tots els fallers i falleres que acudiren ; especialment a la xaranga C25 per eixe PASDOBLE miraculós i per l’AVE MARIA que va tocar Carlos, el músic, davant de Sant Josep. A tots moltes gràcies!

UN PASDOBLE, PER FAVOR!!!

Costa tan poquet...total 15 minutets!!!!

Article i fotos enviar per Amparo Vendrell a fpcervantes07@hotmail.com

Comentari meu: Com hui no se quan podré accedir a Internet, fique ací el meu comentari i així millor.

Abans de res agrair-te l'article i que hages explicat tant clarament els motius de les visites als dos llocs, no era jo l'únic que ho desconeixia (però si que soc el que disposa de les ferramentes necessàries per a fer-ho públic).

I en segon lloc que jo no te de perdonar res, en ningun moment m'has ferit la meua sensibilitat ni res per l'estil, tu exposares una idea a la falla, a esta li paregué be, es va aprovar i es va fer. No hi ha mes volta de fulla, si haguera anat a eixa reunió (o en la següent s'haguera llegit l'acta, crec que no he fallat a dos seguides durant tot l'any) ho sabria.

I dit açò anem a concretar un poc el tema. No estic en contra d'anar a cap lloc, i si és per un motiu com aquest, menys, el que mantinc és que no es deu d'anar en els dies de falles purs, eixos dies son per a la barriada. Podem anar qualsevol altre dia anterior, o fins i tot agafar eixe diumenge que no hi ha res abans de falles (el de la presentació del Materal) i fer una visita a la residència i on es demane. Sense problemes.

Se que Sandra no tindria problemes eixe dia en que la falla no passara per sa casa, però tots no som Sandra, més fallers vivim per eixa zona, sense anar més lluny els pares de la pròxima fallera major (i crec que ella encara també), a ells els faria menys gràcia.

I si, son 15 minuts allí dins, però hi ha que anar fins allí i tornar, i ja és molt més de temps.

I per al tema de Mª. Auxiliadora la solució és prou fàcil, la Junta Local fa una misa allí dins el dia 19 de Març (Sant Josep, millor impossible) i pot anar qui vulga, i va gent, i van falleres majors acompanyades dels seus presidents. I els dies de falles per a la barriada, mira que és fàcil.

Però per molt que parlem tu i jo ací no anem a solucionar el tema, exposem els nostres punts de vista (i si algú més vol pot també fer-ho) que es tindran que debatre en les reunions. I el millor es que consensuem un calendari tots junts per a no deixar de banda a la barriada els dies grans i poder anar on se demane la resta de dies. Que falles es tot l'any, i si som 40, son 8, però som.

Fotos del 16 de Març

Ara ja va el que es bo, les fotos dels dies (millor dit les nits) de falles. Comencem pel primer que tinc. La nit del 16, la nit de les disfresses.

Día 16 de març de 2011

JA TENIM FALLERA MAJOR PER A LES FALLES DE 2012 !!!!!!!!

per Amparo

Menuda sorpresa ens vam endur el divendres dia 25 de Març a la reunió de la falla!.

Si! Una gran sorpresa quan en el transcurs de la reunió, la secretària, Ivana , va llegir la carta d’un faller amb data 19 de Març, es a dir del mateix dia de Sant Josep. En la cartael faller , presentava a la seua germana com a Fallera Major per a les falles de 2012. Mentre llegia Ivana la carta s’apreciaven paraules d’estima a la comissió de la falla de Cervantes així com a la festa valenciana i especialment a la seua germana.

Tots ens vam quedar bocabadats i més encara quan es va dir el nom de qui signava la carta “Antonio Miralles”, el capellà, faller de Cervantes de tota la vida. Els presents tots alhora férem un fort aplaudiment i més sabent que la persona proposada era GEMA MIRALLES LAGUNA, una persona que treballa molt per la falla en els cartons de la barriada. Després es va fer votació a mà alçada i per unanimitat es va acceptar la proposta.

Per tant la Fallera Major per a 2012 serà GEMA MIRALLES LAGUNA

ENHORABONA A TOTA LA FAMÍLIA I ESPECIALMENT A GEMA!!!

Que no podia amagar la seua emoció i més encara en uns dies tan assenyalats per a ella com són els de les vespres del seu casament.

Article i foto enviar per Amparo Vendrell a Fpcervantes 07@hotmail.com

Així foren les FALLES 2011 (part 2)

[...] I arriba el divendres, mercat, i 18. I tornarem a eixir del casal i tornàvem a ser quatre. Quan ja arreplegarem a nostres falleres majors marxarem cap a la residencia San Jose (?). No em pregunteu per que que jo no ho se, sols se que no em va agradar gens el que vaig veure allí, l’asil es una cosa (i ja em costa d’anar) però la forma en que vaig veure allí als ancians no em va agradar gens. Va ser que no tornaré.

Quan acabarem de la residència tocava anar a l’escola de Maria Auxiliadora (?), tampoc se exactament per que anem ahí, i això que fa uns anys que anem.

Ja cansats toca convertir-nos en un altra falla de Sueca, érem la falla del Mercat, o almenys així ens anomenà mes d’un al veure’ns desfilar pel mig del carrer Sequial, esquivant al personal i a les parades de calcetins i samarretes. I mira que es gran la barriada.

I tornarem al cau, i en tornarem 3. I per ma ca ma mare, per casa de Richard el Flack, per casa de Sandra (per ficar 3 exemples de fallers que vivim per eixa zona) no passarem. Eixe dia no tocava, eixe dia tocava Residencia i col·legi, i a la barriada que li’n donen. Doncs ma mare paga el cartó i vol que la falla passe per sa casa, i no passa. Habitualment per eixa zona (Ronda dels Borxs, Sor Isabel de Villena, Cavall Bernat, Toni Puchades, Polinyà) passem ja els que quedem de la falla que es dirigim al cau, amb el que això representa, i ara ja ni passem.

Deuríem de replantejar-nos molt el tema de com fem els passacarres, per no menyspreciar sempre la mateixa part de la barriada. Que passaria si per eixa zona passes tota la falla i pel carrer Sequial foren 4? I també tenim que veure quins dies anem a on i a que. Els dies de falles son per a la barriada, i s’acabat. Si hi ha que anar a qualsevol lloc (església, residencia, mercat d’Abastiment, piscina municipal) s’ha de fer del 16 cap enrere i deixar els dies grans per a la barriada, que son la gent que ens soporta tot l’any i que d’una manera o una altra col·labora amb nosaltres. I d’això no ens donem conter.

Eixe dia la falla paga fideuà per dinar, i per la vesprada, a passejar el gos. O el que ve sent el mateix per a mes d’un faller, la visita de cortesia. O el desastre mes gran que puga existir.

Tant a la visita com als passacarrer hi ha que eixir vestid de faller o fallera, no em val qu vinga gent en el polar, no, això es una falta de respecte per a la gent que es vist i que es fica sabates (i no deportives) per a fer la visita. Si eixe any no et pots vestir, o no eixes o te’n vas en la furgona però això no.

I la moda de anar canviant l’ordre del personal en la visita es una tonteria. La C25 es suficientment capaç de tocar per a que l’escoltem tots el fallers, i ho dic per que em passí part de la visita al costat del Banderí i si la falla anava be, es sentia perfectament, però clar, com voleu anar parant la xaranga, la falla va estirant-se i es un desastre.

I que es això de ficar als tios darrere de la xaranga? Es absurd. L’any que ve deurien de ser les ties les que vajen darrere, no? Jo no ho veig. O siga Una vegada acaben els xiquets anem tots els tios (que tampoc som tants) després la xaranga i a continuació totes les ties, seria així. O no?

La quantitat de xicons que eixen en la visita no representa cap impediment per a que vajen davant de la xaranga i que les dones escolten perfectament la música. Com s’ha fet sempre. Pero es veu que si no estàs damunt del músic no mola. Anar mirant-li l’esquena als músics es la cosa mes trista que vos podeu imaginar, i si darrere no ve ninguna falla ja ni vos conte. El que vos deia, passejant al gos anàvem.

Acabarem tard i cansats, i cansats també. La part bona era que eixe dia no caldria esperar a Rebombori. Però com marca la tradició, se’n va anar la llum al començar el ball i estiguérem mes de mitja hora a fosques. Be, no?

Es feren les quatres i tot s’acaba, molt ràpid, molt curt, un altre any passat.

El 19, com porte fent els últims 6 anys no ix en la falla, em toca anar en la Junta, i vaig. No com altres que no ho fan, be per que no volen, be per que estan dormint la mona. Se que no es divertit i que costa però si estàs estàs. Arribes el primer a Joan Fuster, veus passar a totes les comissions, després fa tu l’ofrena i tornes a l’Ajuntament a deixar a les autoritats. I sempre que vas de tornada pel carrer Sequial escoltes la mascletada de la nostra falla, una putada. Jo fa 6 anys que no la veig, Nicolàs ja ha perdut el conter (més de 20). A veure si no fora molt demanar que l’any que ve (que aneu davant de la Junta, i encara que jo no estiga en ella, això ho decidirà el nou president) podeu tirar-la un poc mes tard, com a molt un quart d’hora, per a que els de la Junta també puguen disfrutar-la.

I per la vesprada mes del mateix, a les 18:30 a l’Ajuntament, fas el recorregut fins el principi de l’estació i t’esperes allí fins que passen l’última falla (i eixa espera es sol fer pesada ja que sempre fa aire i fred), fas el passacarrer, t’esperes en la porta de l’església a que eixquen i torna a l’Ajuntament a deixar a l’alcalde. Més d’un any no he vist cremar l’infantil per no arribar a hora.

I mentre veia passar a la nostra comissió em feia la pregunta que si no seria millor fer una cistella mes menuda (o directament no fer-ne ja que va a acabar en el fem i no serveix per a res) i poder veure quintos en lloc de gots de plàstic de la litrona? Per ficar un exemple.

Sols La 18 portava una cistella (per nomenar-ho d’alguna forma). Era una menuda plataforma en rodes, amb l’escut del 50 aniversari i rodejada de flors. Senzillet i barat.

Arribí a hora de veure cremar la falla Infantil (però per ben poc, ja estaven tirant el castell). Aní a casa, canvi de roba, sopar i torna cap al monument, ajuda a preparar la cremà, per dins i per fora. Es tira el castell i a esperar als bombers. I els bombers aplegaren.

I s’encengué el famós avionet i aquest li donà foc a la traca que li pegà la volta a la falla i que per fora no va encendre res (?), i a simple vista per dins tampoc. Escoltí algun xiulit i tot, però la processó anava per dins. El monument estava encès però no es veia, es percebia un fil de fum negre que eixia de l’interior i poc més. La gent ja estava desesperant-se, alguns marxaven cap a casa, altres volien tirar-se per la finestra davant de tant gran fracàs, i en eixe moment, aparegué la flama cap a l’exterior. I s’encengué.

I el cabró del bomber ens banyà de dalt a baix i ens revolà totes les espurnes cara nosaltres, sempre han de fer alguna. Aquest any que respectaren prou al monument foteren als que estàvem veient-la, sempre hi ha alguna cosa.

El monument es cremà molt be, agafant-se poc a poc, sense presa i consumint-se tot el cos central al mateix temps. Finalment caigué el quedava i s’acabà tot. S’acabaren les falles del 2011, començaven les falles del 2012.

I veurem com comencen i veurem com acaben. Aquest any que ara comença pot ser un gran any per al canvi i per a millorar alguns aspectes que ens faria falta, o por servir per a que ho deixem tot com està i ens passem unes altres falles renegant.

Vosaltres decidiu.

Avís

Queda obert el plaç per a que tots aquells que ho desitgen puguen presentar la seua candidatura als següents càrrecs:

• President
• Secretari
• Contador
• Delegat de Barra
• Membre de la JLF
• Fallera Mallor
• Borratxo Oficial
• El que penja les banderes
• El que reparteix les coques dels cartons
• Vicepresident 24

Es pot presentar a més d'una candidatura i en cas de resultar guanyador en varies haurà de renunciar a una, o ficar a un doble.

Les candidatures es poden fer a la web, al facebook, amb una carta a cal Droga, a la reunió de esta nit o al teleban de SuecaTv (encara fan això?).

Hi hauran dues setmanes de plaç i després es farà el recompte i en deixarem una per a que la gent vote per SMS i una altra per a que es vote en la reunió. Farem la mitja de les dos i ja tindrem nova junta.

Si teniu algun dubte esta nit ho digueu a la reunió que per a això es fa.

Així foren les FALLES 2011 (part 1)

no pensaríeu que em cabria tot en un article, veritat?

Com sempre curtes, intenses i cansades, i després quatre dies o mes per a recuperar-se. Però aquest any ha sigut estrany per molts motius, però principalment per tots els mals rotllos interns que hi ha hagut. Ens hem passat els dies discutint que si de la forma de desfilar , que com teníem que anar vestits, que si la barra, que si la cistella, que si les rutes dels passacarrers,..... moltes coses que l’any que ves es tindran que canviar o millorar i que ací no es el lloc per a parlar-les. Ho farem duran l’any a les reunions.

Centrant-me exclusivament en la festa fallera podem començant recordant el dilluns on soparem i tinguérem l’entrega de recompenses de Junta Central (se que per la vesprada hi havia alguna cosa però com vaig treballar fins el dimecres per la vesprada, em votaré la part de tot allò al que no vaig assistir, per cortesia i per no dir res que no fos veritat). Érem prou gent al casal, i tots veiérem com li tallaven els pantalons a Assumpta unes dones disfressades de piruleta. A part d’això destacar que aquest any hi hagueren prou insígnies de Coure, el que significa que hi ha mes gent nova a la falla. Bona senyal es. A mi em donaren la d’Or amb fulles de llorer.

El dimarts també soparem (que coses, soparem tots el dies) i després era la nit del Play-backs, o això era el que deia al llibre i a la pissarra. Al igual que l’any passat, tampoc es va fer. Es una cosa que al final es perdrà i això no es aixina, espere que no acabem llogant a gent de fora per a que eixa nit ens facen les actuacions que nosaltres ja no fem. No recorde massa lluny eixes nits amb 10 i 12 actuacions eixa nit i després encara fèiem un ratet de discomòbil. El que no es compren ni és admissible és que la comissió que aquest any ha guanyat els dos primers premis del concurs de Playbacks de la Junta Local Fallera no fassa ninguna actuació al cau. Costarà donar premis al cau per a que s’animeu a fer alguna cosa?

Els play-backs del cau no son els del Lido, son mes simples i divertits (si volem) però son. Quan acabarem de sopar alguns Voltats anàrem a la cotxera del Polp per a acabar de traure les músiques, confeccionar les disfresses i veure els últims passos a les coreografies que s’havien aprés via Youtube. Superpreparat a mes no poder, s’ho podeu imaginar. I ja vos podeu imaginar la cara que se’ls va quedar als que anaven a eixir a fer dos o tres playbacks (depèn dels que hi hagueren) quan els digueren que no anaven a fer-ne ja que la gent passava. El que es diu contens no estaven.

El dimecres (16). Ja començava el que era bo. Tornarem a sopar i ens disfressarem (eixia nit si que anà ve la cosa). Nosaltres anàvem de Generals Romans, això es que ficava en l’embalatge de la disfressa, però la gent no ho acaba de comprendre (com tampoc comprenien de que anava disfressat el Xurro, la foto la teniu uns articles mes cap avall) de que anàvem (entre ells alguns de nosaltres). Empenyats estàvem que érem espartans però romans. Jo la geografia històrica no la domine massa be però juraria que Roma està en Itàlia (done fe d’això) i que les terres d’Esparta estarien per la Grècia clàssica, veïns com diríem.

En les disfresses individuals (mes be escases, crec que sols hi havia 2) el primer premi anava a ser pal Bou però como eixa nit no estava li tocà al Cule, que s’ho havia currat mogollò, anava de San Pancraci. Era molt bo. La llàstima es que no tinc cap foto d’eixa disfressa. En segon lloc i pels pèls, ja que quasi no arriba a temps, fou el Braham que es va disfressar de vaquer amb cavall i tot. Molt Original.

En quan als col·lectius no ho recorde massa be o no vull recordar-ho que pot ser que no siga el mateix. Guanyaren Les Petxinoles amb una disfressa de Lady Ca Ca (l’opinió del jurat no era recurrible), en segon lloc les que anaven de una au blanca amb plomes (no eren gallines però ara no recorde el nom exacte, però del que deien elles era complicat que anaren), això si, s’ho havien treballat molt. No dic qui son per que no se el nom de la cuadrilla i per no dir-les a totes no en dic a cap, ja veureu les fotos. En tercer lloc foren les que anaven de pirates.

Fora es varen quedar les Hello Kitty (mira que era graciós, sobretot el cap) i, per a mi la decepció de la nit, les fixes de dominó. Havien seguit la mateixa forma de treball dels últims anys en quan a la confecció de la disfressa però aquest any no. L’any passat guanyaren disfressades de llapis de colors Alpino, i l’anterior quedaren terceres vestides de botelles de casalla. Aquest any no han pogut repetir premi, l’any que ve segur que recuperen eixe podi perdut.

Després de les disfresses i d’una interminable espera començà Rebombori (podríem fer el favor de demanar-los per al pròxim any (si tornen) que comencen mitja o una hora abans, que per ells no tenen problemes. Ells com sempre, en la seua línia. Ens ho passarem molt be i ens férem ballar fins les 03:55.

Eixa nit (i durant tot el dia, crec, jo treballí fins les 19:30 a València i no se com es va desenvolupar el dia) la barra la portàvem els Voltats, cosa que no estic en contra i de la que sempre disfrute, almenys durant unes hores. El dissabte de les paelles, la portaren (si no recorde mal) pel dia les que es disfressaren de gallines i per la nit les fixes de domino (per a que ens entenguem). I la nit del 17 i del 18 vingueren 3 cambreres de fora per a que ningú estiguera darrere de la barra i tots poguérem disfrutar, d’acord. I per que no els altres dies? Per estalviar-se diners? Fiquem tots els dies a gent de la falla. Es que al final sempre pringuem els mateixos, i pense que això no es així. En la falla som molta gent i tots deuríem de treballar un poc per la falla, no sempre els mateixos.

El 17, dijous. No solc anar a les despertades, i aquest any vaig seguir la rutina, això si, volia anar a esmorçar, m’abellia. Tant en el llibre com en la pissarra deia que era a les 10. A falta de 5 minuts de eixa hora em presentí jo al cau i ja tenien tots l’esmorçar a la planta dels peus. Havien arribat prompte de la despertà i havien esmorçat, i au. Em fiquí un xicotet entrepà i dos gots de cervesa per a desdejunar i a la marxa. El 18 no aní a esmorçar, per si de cas.

Anàrem al passacarer i com es costum del cau eixirem 5 i la xaranga. Cosa que no es correcta, al igual que tampoc es que quan tornem ho fem 4. Açò es una cosa que l’any que ve també s’haurà de canviar. El punt d’eixida i d’arribada es el cau. Molts em podreu dir “es que se m’ha fet tard” i jo m’ho creure, per que soc així. Però per a la tornada al cau no hi ha excusa que valga. El que no pot ser es que sols arribe la Xaranga, cinc fallers i sols una fallera (apart de les majors), es indecent, i una falta de respecte al veïnat, a les falleres majors i a la falla en si. També costarà incentivar-vos per a que ixcau i torneu al cau? Haurem de repartir tickets a l’eixida i a l’arribada per veure si així som uns quans mes?

Que jo recorde el passacarrer no tingué cap complicació, deixant a banda les obres de la ronda del Materal que a tots ens afecten.

Després teníem dinar que pagava Assumpta i Pep el Droga (President d’Honor), crec que aquest any la falla, com a tal, sols ha pagat el del dia 18. Era paella. Férem partideta de poker al sol del pàrking i a canviar-se de roba que havíem d’anar a missa i a l’asil.

La missa, en el Carmen, la gent, quasi tots fora. L’asil, on sempre i com sempre, i després cap al monument. On estiguérem escoltant a la xaranga i els diferents solos que feien, tots dedicats als nostres màxims representants, ah, i a Alfredo, el nostre abanderat.

De nit fou la festa del barret, de la qual no comentaré res ja que res se, em trobava a la barra i ni tan sols se quanta gent en portava, però no massa diria jo. Després Rebombori fins les quatre. Eixa nit vaig trobar el cau amb gent del normal, es veu que mes d’un estava aguardant-se les forces per al dia 18. Que coses.

Continuarà..... (el dilluns que demà hi ha un avís que ficar)

Hui Danza Kuduro

El resum el fique demà (ja el tinc fet) i així vos deixe un dia per a descansar la ment que l'article de demà també es llarguet, hui torneu a rellegir l'article d'ahir o disfruteu de l'actuació de la nostra xaranga, la C25 en el concurs que aquest any organitzà la JLF i que guanyaren.

Ací vos el deixe.

La veritat es que en directe molava molt mes.

LES NOVES TECNOLOGIES

Molts pensàveu (espere que algú si) que hui ficaria el resum de les falles, com porte fent els últims anys, però no va a ser així, això ho deixaré per a demà, hui toca parlar de les noves tecnologies. I ja voreu per que.

Les noves tecnologies ens han facilitat molt les coses i ens permeten fer coses que no fa massa anys mai haguérem imaginat, superaven la ciència ficció. Jo he rebobinat cintes de caset amb un boli Bic per a estalviar piles del Walkman (que no tenia pantalla tàctil i com a molt podies escoltar 90 minuts en la cinta), jo he gravat de una cinta de vídeo VHS a un altre, a temps real, res de copiar i pegar. He conegut el Vídeo 2000. He canviat de la Primera a la Segon manualment en la tele, de blanc i negre, per que no hi havia mes canals ni existia el control remot. He tingut que rodar una roda sobre uns números per a marcar per telèfon (fixe per suposat). He calfat un got de llet amb un caço i un foguer, no existia res nomenat microones.

I les coses que ens duen ací, jo he ficat un disquet de 5 polsades i mitja per a poder arrancar un ordinador i després ficar una altre per poder jugar a un joc on una granota travessava un carrer i esquivava cotxes. Tot això en una pantalla de color taronja i de menys d’un pam de diàmetre. I finalment jo he ficat un carret de fotos en una càmera, he hagut de mirar molt be com feia una foto ja que sols en tenia 24 (36 era l’hòstia), no les podia previsualitzar i després les tenia que portar a un fotògraf per a que les revelara i me les donara en un paquetet (i això de barat no tenia res) i jo les poguera ensenyar a qui jo volguera, sols a qui jo volguera.

Hui en dia tots tenim un (o més) telèfons mòbils que fan unes fotos amb una qualitat que impresona, la majoria dugueu internet en ells i quasi tots pertanyeu a alguna red social (Facebook, Tuenti, Tweeter, My Space, Flickr, Windows Live), però el que molts desconegueu es qui pot estar mirant eixes fotos que acabeu de fer i heu pujat a Internet.

Molts em direu que nomes teniu agregats a amics que conegueu, i es així, però eixe amic te agregat a un altre amic que casualment es germà del cap de l’empresa del poble del costat on treballa el que apareix en segon pla d’eixa foto ficant-se el dit dins l’orella. I quan el dilluns torne a l’empresa li ho van a dir. Compreneu?

L’etiquetació de fotos i el “me gusta” es una cosa molt delicada que de vegades se’n va de les mans.

Jo tarde molt en pujar les fotos al bloc per que primer les revise totes i trie les mes presentables (de vegades també he errat), ja que encara que estigues be però si en eixe instant la foto et pilla en que et molesta el flash o mires cap a altre costat, i eixa foto apareix en Internet ja et consideren com a mínim adorador de Satan. I el dia que et fas dos casalles de mes i tres gin tonics en les fotos eixes perfecte. Te collons la cosa.

I dic tot açò per que conec casos de problemes personals, familiars i laborals produïts per una mala foto que t’han fet quan no t’has donat conter i que algú ha pujat a la seua red social sense el consentiment del fotografiat. I això al final ens durà problemes.

Mireu be el que pujeu a Internet, mai podeu saber qui acabarà veient eixa foto, i si dubteu en pujar-la o no, sols heu de pensar si vos agradaria que fora al reves. Supose que no.

Problemes de les noves tecnologies, açò abans no passava.

Se que moltes de les persones que han llegit aquest article desconeixen la majoria de les coses que he anomenat al principi, però tot era real, i no fa tant de temps. M’he fet major?

Informació General

La Falla Plaça Cervantes comunica a tota la comissió que si vos queda algun d'estos:

ja el podeu tirar que ja no valen per a res. Je je

Ja està.

A mi no em pregunteu

And the winner is....

quasi altra vegada el mateix, a veure si canvieu ja de viatgets, que el mon es molt gran (de veres)

Per Raquel

EN NOVEMBRE I DECEMBRE CERVANTES DE VIATGE A NEW YORK I A WASHINGTON DC //(per aquest han guanyat)

CREC QUE ES A LA CIUTAT QUE MES VEGADES HA ESTAT EL NOSTRE CERVANTES, PERO JA SE PERQUE....ES UNA CIUTAT QUE “ENGANXA” AMB UNA MAGIA ESPECIAL, ES ALTRE MOLT. ESTAR ALLI A LES DATES QUE EM ESTAT ES UNA PASA PERQUE TANT NOELIA COM JO HEM “FLIPAT”

HEM GAUDIT TANT DE LA DESFILADA D’ACCIO DE GRACIES O MES CONEGUDA COM “thanks giving day” COM DELS SEUS EDIFICIS, LES SEUES AVENIDES INTERMINABLES I TAN CONEGUDES COM LA QUINTA AVENIDA, BROADWAY…… TIMES SQUARE, QUE ENCARA NO HAVIEM ARRIBAT JA TENIEM ELS PELS DE PUNTA……PERO EL MILLOR DE TOT I QUE QUASI NINGU CONTA ES CAMINAR I CREUAR EL PONT DE BROKLYN…QUAN EL DIA ACAVA I LA NIT COMENÇA, A LES HORES SI QUE ET CREUS QUE ESTAS A NUEVA YORK I ELS PELS ES TORNEN A POSSAR DE PUNTA I L’EMOCIO QUE SENTS PER TOT EL TEU COS ES “INDESCRIPTIBLE”…..

RES QUE PODEM DIR AMB MOLT D’ORGULL QUE ENS HEM “PATEJAT” CASI TOT MANHATAN, GRACIES A NO CONTROLAR EL METRO FINS EL 4 O 5 DIA D’ESTAR ALLI….A PARTIR D’AHÍ JA COMENÇAREM A GAUDIR DE LLOCS COM EL PASSEIG MARITIM DE CONEY ISLAND, MOLT FAMOS A MOLTES PELICULES, TAMBE ANAREM A HARLEM, PER CONVIURE I VORE A UNA GENT TANT PECULIAR UN DIUMENGE EN LA MISA GOSPEL( LA QUE ENS PERGEREM PER VARIAR PER PARAR A FER COMPRES. COM NO JEJE!!!!)
COM QUE TENIEM MOLTES DIES UN ALTRE DIA ANAREM D’EXCURSIO ALS BARRIS DE BROOKLYN, EL BRONX Y QUEENS.

VEGEREM TOTS ELS EDIFICIS MES EMBLEMATICS DE LA CIUTAT NO EM DEIXAREM CAP, EMPIRE STATE, ROCKEFELER CENTER, CHRYSLER , RADIO CITY, LA BIBLIOTECA NACIONAL …. MUSEU MADAME TUSSOUDS, EL MOMA,METROPOLITAN MUSEU OF ART,HISPANIC SOCIETY OF AMERICA …. I DE SEGUR QUE ALGUN ENS DEIXEM PER DIR....
TAMBE ESTAGUEREM AL CENTRAL PARK EN DOS OCASIONS UNA GAUDINT D’UN BON PASSEIG I L’ALTRA AMB UNA CALESA…

UN DELS ALTRES DIES TOCA ANAR A WASHINGTON DC, A VEURE LA CASA BLANCA I EL CAPITOL, EL ESTADI DELS “YANKEES”……

TAMBE VOLGUEREM GAUDIR D’UN BON MUSICAL, AIXI QUE UNA NIT TOCA ANAR A VEURE EL MUSICAL ANOMENAT MENPHIS, MOLT BONA ELECCIO.

PODRIEM ESTAR AÇI TOT UN DIA CONTANT I CONTANT JA QUE TINGEUREM LA SORT DE GAUDIR D’UNA BONA ESTANCIA PERO QUE CONTAR-VOS DE NEW YORK QUE ABANS ALTRES FALLERS NO HAN CONTAT, AIXI QUE VOLS RECOMANEM

QUE ANEU PER ALLI I AIXI VOSALTRES SEREU ELS PROXIMS EN CONTAR LES MARAVELLES DE LA CIUTAT DE NUEVA YORK.

FINS EL PROXIM

RAQUEL I NOELIA

Article i fotos enviades pe Raquel Rufí a Fpcervantes07@hotmail.com

La Casa Blanca es troba a 6415.21 Km de la Placeta Cervantes. Enhorabona.

Amb aquest viatge acabe l'edició d'aquest any del concurs (o intent de) i de la web fins passar falles. Gràcies a tots per enviar les fotos i fer que açò mantinga un poc viu eixe esperit amb el que fou creat.

Sabeu que la cosa està mal en quan al tema de premis, vaig a veure si hi ha sort i aquestos dies de falles vos cau alguna cosa (encara que siguen 2 tickets).

Si voleu alguna cosa ens veiem en el casal.

Bones falles a tots.

Cervantes al mon 2011

(d'esta fins el final)