per Ivana
No se si soc la persona més adequada, per a fer una crònica de la presentació de les nostres falleres majors. Crec que qualsevol de les persones que estaven al pati de butaques, serien més objectives que jo, i podrien donar la seva opinió. Però he pensat, que encara que m’agradaria que algú contes la presentació vista com a espectador, no estaria mal que jo vos la contes des de la part de dins, que es la que no es veu.
La veritat, es que si quan començarem a preparar-la, ens haveren dit que avui ens sentiríem així, haverem passat menys nervis, dels que hem passat. Perqué tots els que hem format part de la seva organització, crec que ens sentim satifets. Es evident, que sempre es poden millorar moltes coses, però aquest any, estem contents amb el resultat, tant pel que nosaltres pensem, com pel que la gent ens ha comentat.
M’agradaria que sabéreu un poquet, el que ha fet cadascú dels que hem participat en la presentació, i al mateix temps, aprofitar este article per a donar-los les gràcies a tots, perquè sense ells, açò no hages segut possible.
.jpg)
Començaré pels que estaven a l’escenari, donant la cara: els presentadors. Primer per les infantils, Maria i Ainhoa. Pobretes meues! Hem pogut assagar tan poquet, però aixi i tot ho feren genial. Han segut les presentadores més xicotetes, que hem tingut mai, i son les dos tan dolcetes, que era molt difícil que traieren la veu. Però crec que al final ho aconseguirem, i varen estar fantàstiques.
I dels majors, Abraham i Maitane, que vos puc dir? He disfrutat, molt amb ells. Crec que ho hem passat molt bé, I el resultat ha segut l’esperat. Varen estar fabulosos. A pesar del "rull" i el "nou regnat" d’Abraham, o del dia de nervis que va passar Maitane. Però l’il.lusió que tenien els dos va estar per damunt de tot, i des de ací demane un últim aplaudiment per a ells.
També m’agradaria parlar de les Falleres Majors Eixints. De Mª Jesús, angelet estava maleta, i va aguantar com una campiona fins el final. I de Ruth, que més emocionada no podia estar. Que Fallera! No tinc paraules! I jo se que no plorà més, perquè es va controlar! Si fins i tot el dimecres a l’assaig general, ja va plorar, quan li passava la banda a Maria.
I de Maria i Sheila que voleu que vos diga! Que boniques estaven! La pobra Sheila que va eixir de casa sense llum! I Marieta, que volia estar tan perfecta per a tots nosaltres, que a Sacra la va fer tornar boja, vestint-la i desventint-la!
De Moisés diré, que es va portar molt bé, i que a l’escenari estava monísim, tan xicotet!
I del nostre presi Blay! No fa falta que vos diga, lo difícil que ha segut per ell. Però com sempre, ha demostrat lo faller que es. Com anècdota, vos contaré que va tenir que eixir un moment de l’escenari, per a camviar-se, perquè els focos estaven matant-lo de calor. En eixe moment tingue que substituir-lo Xuso, a l’escenari.
Que voleu que vos diga de Xuso! Jo crec que te super poders. O que es clona i no ens adonem. Va fer un treball fantàstic, com sempre un 10!
I Eloy, el vaig dur boig també. Vos diré que ell es fica molt nervios, perquè es molt vergonyós, però la seva voluntat pot amb tot. Fins i tot, amb els controls d’alcoholèmia. Si, si. Ell I Héctor en varen tindre que passar un de bon matí, quan anaren a muntar l’escenari. Però gràcies a qué el seu desdejuni havia segut un "actimel", tot que quedà en algo més que contar.
Héctor i Lucas, també genials. Tot el mon va tenir el seu ram de flors, fins i tot jo. Ah, i les cortines s’obriren quan tocava, i no avanç, com l’any passat.
Per cert, que rams! Que flors a l’escenari!. Daria, una vegada més, ens ha sorprés. Gràcies a ella i a Raul, pel seu treball. Com sempre preciós.
Com va lluir l’escenari, gràcies a ells, a la bona elecció Andrés, i a l’organització de Dessi i Jessi allí dalt.
Pobra Dessi!. Se que es un dels pitjors treballs a la presentació. A més, de vegades no li ho fiquen massa fàcil. Però com sempre el resultat fantàstic. També, ella i la seva cosina Vanesa (amb ajuda de Inma), varen maquillar a la fada, després de l’incident de les claus dels vestidors, que ens va ficar a totes un poc nervioses (no les trobàbem i no els podíem obrir). Dessi, que vols que et diga? Se que ha segut tot molt dur per a tu, les circumstàncies no eren per a menys, però com sempre has currat el que feia falta i més. Gràcies, gràcies, gràcies.
Demelsa, també s’ho va currar molt. La veritat, es que la seva ajuda este any ha segut per a mi fonamental.
Gloria, Anna i Conchin, organitzant als mes menuts, com sempre les millors!
Raquel i Noelia, fent les llistes (on estaven les falleres?), rebent a les falles visitants (este any sense incidents), i passant fred en el hall. Gràcies.
Miliot, esperant pacient per a pujar el pergamí, va i se’n va pel corredor que no tocava, però molt be per ell també.
Amadeo i Vicent a les escales, aconseguiren, que no caiguera ningú.
Antoniet, al canó, per primera vegada. El pobre anava un poc marejat, perquè no ho havia fet mai, però al final, tot molt be.
I de Spielberg, que voleu que vos diga! Que dia de nervis va passar! L’equip d’imatge i so no funcionava, i es va passar tot el dia intentat arreglar-lo. Quan dic tot el dia, es això, tot el dia, matí i vesprada. Estava que la roba no li tocava la pell. Però al final, tot funciona bé. M’agradaria que li haguereu vist la cara, quan em crida per a dir-me que la llum se’n podia anar! Mare meva, això era el que ens faltava!. Però al final, tot quedà en un "susto". Carlos, un treball impecable, i encara que haveren moments complicats, vares fer que tot anara sobre rodes. El muntatge de la fada i del mantenidor fabulós.
I de la fada, que vos puc contar! Era un poc arriscat, lo diferent sempre fa por, però crec que a tots vos va agradar. Vos vull contar, que no es podeu imaginar l’esforç que ha suposat per a ella fer-ho. I no es que la vullga alabar (clar, es la meva germana), però crec que heu de saber-ho. Hem sent tan culpable! Però jo sabia que era la més adequada, per a fer-ho, i així ho va demostrar. Carinyo, et vull, ja ho saps. Gràcies amb mayúscules, per lo de la fada, i per tot.
A Juan Andrés l’he de felicitar. Brillant. Ens vares emocionar a tots, i a més també vares arriscar, un mantenidor diferent. Genial! I Gemma, qui no es va aborronar quan va eixir a l’escenari? No es podeu ni imaginar lo nerviosa que estava. Però ho va fer de luxe. Maria no et queixaràs, els tenires a tots amb tu, fins i tot a Riki i a Jorge, que varen fer peripècies per a poder-se vestir de fallers sense que te n’adonares. M’encantà com s’implicaren tots. I ho feren sols per tu! Ah, i al tio Pep, que emocionat estava. Jo no l’havia vist plorar tant!
Gràcies a tots els que ens haveu ajudat esta setmana al casal preparant-ho tot. Cris, Amparo, Mª Sales, no si em deixe a algú.
A tots els que muntaren i desmuntaren l’escenari (que varen ser pocs, però els millors). Amb pluja i tot. Pobrets que banyats arribaren a les 4 i pico del matí a casa Maria.
A Andrés Espasa, pel que dit avanç, per eixos preciosos versos que tinguérem per a cridar a les nostres falleres majors, i per tot. Que més et puc dir!
Als angelets, Andrea i Paula, que no hem direu que no estaven per a menjar-se-les.
A tots els que participaren en la felicitació de Nadal! Que pena no poder acabar amb el confeti! Però quedà mes o menys apanyat. Ara que la fada s’oblida del pare noel, i un poc més, i després de tot no eix. Pobre Vicent! Que gracioses estaven les mama noels!
Gràcies especials, al meu "pare noel". Gràcies per aguantar els meus nervis, l’abandonar-ho tot, i sobretot per no dir-me mai que no.
Com no, un reconeixement de cor a tot el grup de teatre. Done testimoni del fred i la son que han passat, però ens feren passar un molt bon ratet.
Se que he segut un poc "cansina", però volia nomenar-los a tots, i si m’he deixat algú, que hem perdone. Gràcies a tots, als fallers i falleres que varen suportar el fred i es varen vestir, especialment als més xicotets, i a més, als que estaven seguts al pati de butaques.
La veritat, es que en tot el que ha passat últimament a falla, sens a fet a tots un poc complicat deixar a banda alguns sentiments, i ficar-nos a la feina, però calia fer-ho, pel col.lectiu de la falla, i com no, per les nostres falleres majors, a les dels dos exercicis, que son el més important.
Des de ací aprofite per a tornar a felicitar-les, i dir que amb permís d’elles, el ram que en regalaren el comparteix amb tots els que em varen ajudar, perqué s’ho mereixen igual o més que jo.
Felicitar com no a les respectives famílies, i esperar que el dia 15 de desembre de 2007 no se vos oblide mai.
Un any que ha sigut gran, un any que tots recordarem, especialment vosaltres. Dur de vegades, no és fácil obrir tots els dies les portes a tota la comissió, i ho sabem, i per això la falla ha volgut agraïr la vostra dedicació per la festa.