El Futur de la Falla...i més coses...

Eixe era el nostre lema, que es podia llegir al carro que obria la desfilada del ninot infantil. I es que altra cosa no ho se, però el futur el te ben assegurat la nostra comissió. Tant és així que la ja famosa generació del 50 Aniversari està fent furor, i està nodrint la comissió infantil de la Falla Plaça Cervantes aquests darrers mesos... i el que queda encara...

Tots aquests bebés que acaben de néixer i alguns que encara estan per vindre, encara no han pogut eixir a la desfilada del ninot que es va cel·lebrar el passat diumenge, però de ben segur que les iaies, mares, ties, etc. ja estan treballant de valent per a que en falles puguen lluïr trajes de valencianes/ns, però anem per parts...

Després d'un dissabte molt, molt negre pel que respecta a l'oratge. I després d'haver ajornat els actes previstos per a eixa jornada (encara que d'improvissats en férem uns quants, però això és altra història...), la jornada del diumenge no es presentava molt millor...

Així és que, com havíem quedat, anaven donant-se cita al casal el diumenge al matí, tots els encarregats de preparar la desfilada infantil, que, amb tanta cura i detall hem estat preparant durant molt de temps. La veritat és que l'oratge tractava de donar-nos una treva. I com anava acostant-se l'hora de eixida encara més. El solet semblava que volia fer-se protagonista després d'una jornada anterior passada per aigua.

Paelleta, ben feta, ben servida i ben menjada i partidetes de rigor, xarradetes amb el café i preparatius, molts preparatius per a lluïr als més menuts de la comissió.

Així va ser, de colp a repent, el casal es convertí en un niu ple de xiquets amb la disfressa dorada i a punt per maquillar-se i sortir a desfilar. La "carrossa" ja preparada amb les cadiretes i els ornaments oportuns. Una vegada tot preparat i a punt d'eixir, es ficà a ploure i pareixia que anava a fer-ho durant prou de temps. Però desde la JLF ens digueren que les falles sí que estaven eixint a fer la desfilada, aleshores nosaltres també ens dirigierem cap al punt de trobada.

-"Alfredo mou!" i clar, Alfredo va moure, la xaranga en marxa, els bebes "acolocats" en les poltrones i els més majorets ballant al ritme de la música i cap al carrer Sequial.

Doncs, l'oratge a la fi ens va donar la treva i ens va permitir que els nostres xiquets lluïren de lo més en la seua desfilada. Donava goig vore als més menudius de la falla en la xicoteta "carrossa", feta a propóssit per a ells, i el grup de més majorets darrere lluiren eixe color daurat, que simbolitzava les noces d'or de la Falla i donava gran colorit i vistositat a la desfilada.

Els xiquets, com sempre, es comportaren la mar de be i facilitaven molt la feina al grup de fallers que els acompanyava.
La comissió vol expressar el seu agraïment a tots els fallers que han treballat de valent per a fer possible aquesta desfilada. Ja que els menudets s'ho passaren d'allò més be i els pares, iaios, tios i demés hi havia que anar darrere, darrere d'ells torcant-los les babes que anaven caiguent-los.

Ací vos deixe un enllaç a un video de la desfilada infantil i l'àlbum amb les fotos:

VIDEO DESFILADA

Desfilada Infantil (01/03/2009)

Enhorabona a tots, i ara queda disfrutar als més majorets de la seua desfilada aquest dissabte!!!!!

_____________________________________

MOLTES FELICITATS TIUET!!!!!

Hui és un dia especial per a la nostra casa, ja que és el cumple del rei. Regalets no n'hi ha, però sorpresetes alguna que altra li ha preparat la meua mami.

Tiui, estic molt orgullosa de tu, qualsevol problemeta que ens ix saps com afrontar-lo i a Carmen millor no la pots tratar. Gracies per tots els divendres que et quedes en ella per jo poder anar a la falla a les reunios i com no, jugar a parxis.

Se que ara estas un poc triston, pero tranquil que tot s’arreglarà, que les coses venen com venen i hi ha que portar-ho el millor possible. Hi ha un dicho que diu: “dios aprieta pero no aoga”. Així que ànims campeon!!!!

Bueno carinyet, et desitje que pases un feliç dia junt a nosaltres i com no junt al tio colons, si, si, Aina que te vol moltísim i tu ho saps massa. Que és vore't i sols vol anar al tio colons.

A tot això, quina sorpreseta ens tindràs prepara per al dia de disfresses???? Perquà a tu això t’agrada prou, i sé que ja dus algo entre mans. Pillin!!!!

Article enviat per Carmina Cañavera a fpcervantes07@hotmail.com

_____________________________________________________________

FELIÇ ANIVERSARI MAMI!!!!!

per Carla

Hui , dia 6 de Març , és l’aniversari de la meua mami. Jo encara que sóc xicoteta, sé que este mes té alguna cosa especial, note olor a festa, a coets, a traques, a anar al casal, disfressar-se, fer paelles falleres i moltes coses més que encara no conec però senc parlar d’elles i cert que totes són molt divertides (globotà, concurs de barrets, ofrena, etc).

I és que a la meua mami Mariam com un coet més, va nàixer en el mes de les falles, tanmateix com la tia Vane , Héctor (el Cule) i molts fallers més i li encanta la falla, al diumenge ja vol vestir-me de fallereta altra volta i a mi m’agrada.

Quant encara tenia 15 dies , un dia del mes de Novembre, em va ficar un vestit molt bonic per anar a la presentació, l’altre dia en la cavalcada infantil ,em va disfressar com tots els fallerets i falleretes de bombolla de xampany i m’ho vaig passar molt bé però en arribar a l’Ajuntament volia dormir i no podia per això plorava i plorava... i la tia Jesi ,que em va cuidar molt bé, el xupó em posava.

El dia de les paelles falleres vaig anar d’ esmorzaret amb blusó i tot i allí vaig conèixer a moltes amiguetes i amiguets, Carmen , Aina, Paula, Andreu.... i a moltes ties falleres que mira que saben passar-s’ho bé!. Però... mami ves preparan-te a vindre darrere de mi ara quan comence a caminar!.

Jo vull dir-te que et vull molt perquè eres la meua mami i tu i el papi Toni em cuideu molt bé i com tots els papis voleu per a mi el millor del món.

Jo et desitge moltes felicitats i que en complisques molts anys més !

MOLTS BESTES DE PART DE TOTA LA FAMÍLIA!!!!

FELIÇ ANIVERSARI , MAMI MARIAM!!!!

Article enviat per Amparo Vendrell a fpcervantes07@hotmail.com

Sou unes artístes!!!!!!

Ací estem, mig dormint i en algo de purpurina encara per la cara, per a contar-vos les sensacions de la mostra de Play-Backs que ahir férem al Casal “Multiusos”. Una vegada més, no soc jo la persona més indicada per a contar-vos-ho, per la subjectivitat que implica ser faller de Cervantes i a més a més participar en un dels Play-Backs, de totes maneres ho faré.

Després de moltes hores al casal i a les perruqueries, les artistes estaven que impressionaven. Incomptables son les hores i el treball que han dedicat maquilladores, modistes, perruqueres, coreògrafes, mares, pares, iaios, tios, etc per a ficar el seu granet d’arena en la posada en escena de la mostra. Vull agraïr a totes les persones que han ajudat altruïstament a tots els que hem participat, ja que sense ells el resultat final no seria el mateix, ni molt menys.

Una vegada ja al “multiusos” i després de molts nervis, s’obria el teló. I començarem amb el Play-Back de concurs infantil. Que voleu que vos diga de les nostres xiquetes? Elles ja fa temps que son artistes i pareixen profesionals. El vestuari, decorat i maquillatges eren impressionant i la música i les coreografies molt bones. Vam tindre un inesperat problema amb el CD de la cançò, però ni s’imagineu les xiquetes com reaccionaren, la segona vegada que ballaren ho feren encara millor i als majorets que estavem allí darrere tremolant, ens donaren un lliçó de tranquilitat i maduresa que molts adults voldrien... Enhorabona artístes i moltíssima sort, sou les millors!!!!

Acte seguit i després de comprobar a cortina tancada que l’escenari pareixia una pista de patinatje, les més majoretes estaven ja a punt per a començar l’actuació. Com sempre després de tantes hores al casal i tants nervis, la cançò passa molt de pressa i quasi no et dona temps ni a asaborir-la. Jo crec que les meues companyes estigueren espectaculars, amb totes les lletres. Anaven maquillades i amb un vestuari que tornà a superar-se, els pèls que portaven eren de “passarela” i el decorat, que l’amic Vicent sap la poca ajuda que ha tingut i lo molt que li ha costat, estava molt impactant.

Les sensacions de la actuació son prou bones, almenys per a mi. Les xiques estigueren que pareixien àngels, perfectes. I per allí davant hi havia un “maromo” en calçotets llargs fent l’indio. Les cançons eren molt conegudes i una predilecció meua personal (Queen).

Res gent, que m’he tornat a sentir mooooolt orgullós d’estar en esta Falla, que he tornat a disfrutar com un xiquet compartint escenari amb artistes de la talla que ténen les meues companyes, m’he tornat a quedar amb la boca oberta amb el Play-Back infantil i estic impressionat de la capacitat de sacrifici i de treball que té esta comissió.

ENHORABONA A TOTS ELS PARTICIPANTS EN ELS PLAY-BACKS, A TOTS ELS QUE HAN ESTAT “ENTRE BASTIDORES” PER QUE EIXIRA TOT PERFECTE, MAQUILLADORES, PERRUQUERES, MODISTES, COREÒGRAFES, ENGINYERS DE DECORAT, FAMILIARS I FALLERS, MOLTES FELICITATS A TOTS!!! Molt especialment a les meues “xiques” que compartir amb elles estos mesos d’assajos, és tot un luxe!!! (ara queda el soparet!!!! Jajajajaja)

Nomenar també que el so i les llums ens deixaren impressionats, per a estar en 39º de calentura Spielberg, no se te donà gens malament (com sempre ens tens acostumats), gràcies amic. I les presentadores Noelia i Maitane, que voleu que vos diga, moltes vegades les presentadores pasen desapercebudes i després de tindre que “improvisar” i tot, ja hi ha gent que hem va donar l’enhorabona inclús per les presentadores i que vos felicitara, doncs ahí va: MOLTES FELICITATS A TOTS I TOTES i GRÀCIES PER PLENAR UNA VEGADA MÉS EL PATI DE “BUTAQUES” (a qualsevol cosa se li diu butaca…)!!!!

(a l’any que ve supose que més…. I millor)

PER CERT, NO TINC CAP FOTO, QUE ESPEREU A ENVIAR-LES??????

PER CERT HUI ÉS DIVENDRES I HI HA REUNIÓ, DEMÀ TENIM LA GALA DEL 50 ANIVERSARI A LA CANCELA, ALLÍ S’HA D’ESTAR A LES 17’30 h,

PERÒ MILLOR VINE A LA REUNIÓ I HO PARLEM, NO???

DESPEDIM EL 2008!!!!

Sí, encara que parega mentida ja estem de nou a 31 de desembre, i es que els anys passen molt ràpids!!!

Encara no hem encetat el mes de Gener, ja tenim damunt les festes de les Falles; tot seguit continuem en la Setmana Santa i de seguida ja ens veguem inmersos en ple estiu.

Després continuem en les Festes de Setembre a la nostra patrona i ja enfilem amb el Nadal.

Quasi res!! L´agenda la tenim plena de festes i aconteciments.

Són molts els records que ens deixa el 2008.

Pel que respecta la nostra falla recordarem sempre les regines que ompliren els nostres cors aquest any: Sheila i Maria.

Pel que respecta a la resta del món cal destacar notícies com l´accident aèri a l´aeroport de Barajas el passat mes d´Agost o la victòria a les eleccions dels EEUU d´Obama.

Però si hi ha alguna cosa més significativa del 2008 i que ens bombardeja continuament als medis informatius és sens dubte la dura crisi que atravesa el país.

A tots ens arriben notícies d´amics que están a l´atur, empreses que es veuen obligades a tancar portes, la caiguda en la venda de vivenda de nova construcció, el marejol que porten els tipus d´interés on després de mesos i mesos en aument per fi pareix que baixen,.....

I la crisi no sols ens afecta a la nostra butxaca sinò que arriba també a les Falles.

Sí, sí, segurament ja heu escoltat aquesta notícia abans.

Ara la SGAE (Societat General d´Autors) vol fer caixa amb les comissions falleres obligant a que els pague un 7% del pressupost de cada acte on es faça sonar música, quasi res!!!!!!

No tenen prou amb el que es paga la Junta Central Fallera ,42.000 euros a l´any,com acordaren al 2003 que ara ataquen de ple a cada Comissió.

Altra sol.lució que ha donat la SGAE es que si no es vol pagar el que demanen, que sone la música de Mozart o qualsevol altre compositor queal fer més de 70 anys que s´hagen mort no es paga tribut.

S´imagineu als passacarrers amb música clásica???

Si fins i tot pot ser que es pose de moda el Rèquiem de Mozart, o qui sap ,Les Quatre Estacions de Vivaldi ????

Res, que més que música el que sona és la poèmica i esperem una sol.lució on no esperjudique a les Comissions que prou despeses tenene!

En criri o sense ella el que ens espera per al pròxim 2009 és gaudir com cal del nostre 50 aniversari ,que és una data per a recordar!!!!!

Així que vos desitge a tots una bona Nit de Cap d´Any i que el pròxim any vinga carregat per a tots de bons moments i records!!!!!

FELIÇ 2009!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

La Carmen a Puigcerdà

Per Carmen Culebras

Hola amics fallers!!! El passat cap de setmana del 8 de novembre, ha tengut lloc la fira de Puigcerdà. Aquesta fira es molt esperada per a tots els tratans de caballs, ja que en ella, es concentra gran quantitat de ganao de tots els Prats de La Cerdanya.

Arrivarem a Puigcerdà divendres pel matí i de seguida, el tio Pío ens va ensenyar tots els Prats i veure si es firaven antes de hora, que aixina va ser. Aquella vida es un altre món, més be és vida sana, cada ganaero té les seues terres on, allí es crien els ganaos. No necessiten molt més per a viure.

Per la nit, en el bar del hotel es reunien tots els tratans, i era tot un tracte de animals. Tots volien endur-se la millor aca cap a casa i, a l'endemà tots havien comprat la millor aca de la fira.

A l'endemà, a les 6.30 del mati, la meua mama i el iaio ja se n'anaven a la fira a vore com baixava el ganao, i jo em vaig quedar amb la iaia en el hotel dormint. Quan em vaig despertar va vindre la meua mamà a per mi, i ens n'anàrem amb la iaia al mercat de Puigcerdà. Que sense ninguna barbaritat, serà com mitja Sueca.

Després de dinar tornàrem a baixar a la fira dels animals a vore si la meua mamà veia a la xica dels porquets fransesos, per a comprar-ne un per a Aina i per a mi. Però no la veguérem, i com la tia Xateta li havia demanat a la mamà un toblerone, agafàrem el cotxe i ens n'anarem a Andorra on aprofitarem per fer les últimes compres.

Diumenge pel matí anàrem a carregar els animals que haviem comprat i poquet a poquet ens tornarem cap ací. La veritat que la meua mamà diu que ha segut un dels millors anys, ya que estaven totes les muntanyes nevades i no feia tant de fret com altres anys. I com no, perque ha disfrutat molt en mi per allí.

Vos envie unes quantes fotos del viatge per a que vejau lo bonic que es tot allò. Ahh i la sorpresa que s'ha endut ma mare quan ha entrat a la web i ha vist que en quatre dies que ha estat fora el tete vicent ha fet un anyet i la teta Carla ya ha vengut al mon. Enhorabona a tots!!!

ACÍ TENIU LES FOTOS DEL VIATGE

Article enviat per Carmen Culebras Cañavera a fpcervantes07@hotmail.com

No he pogut ficar en tot el matí la mesura, però ja esta. Carmen ha fet un viatge bastant lluny y molt bonic, els seus pares l'han portada junt a l'escut a 405,67 Km de la Placeta, Enhorabona!!

La Presentació...

IMPRESSIONANT. De principi a fi. Aixa podríem definir l’acte de la Presentació que va tindre lloc el passat cap de setmana. Introduïrem moltes novetats al format que estàvem acostumats. Però comencem pel principi…

Eren les 16’30 hores i sortiem del cau. Enfilarem cap a casa Sheila i casa Maria, allí, com sempre i per última vegada, no ens faltà de res i ens tractarem com a casa nostra. Una vegada més, gràcies Familia!!! Els membres de la xaranga C25 féren entrega d’un pergamí a cada Fallera Major Eixint i els dedicaren un pasodoble a cadascuna, el moment fou immensament emotiu.

Amb les FM eixint ja unides a la cercavila, enfilarem fins casa Ainhoa i després fins casa Sandra. Una vegada arrasarem en tot el que ens tenien preparat, ens n’anarem cap al CM Bernat i Baldoví. Eren les 19’30 h, ja duiem 3 hores de passacarrer, que es diuen prompte. I quin passacarrer, vull felicitar des d’ací a la nostra Xaranga, la C25, que, al meu entendre ens mostraren un recital de música, amb un gran repertori i un so enorme. Sou una cracks amics!!!

Una vegada al CM Bernat i Baldoví, començaren a pujar les falleres de la cort d’honor i a continuació les de la cort infantil. Vull destacar la gran quantitat de falleres que es vestiren per a l’acte (i vos ho dic jo que no m’aclaria sentant-les a les escalinates, no hi havia lloc, mare meua!!!). També vull fer una menció especial a les presentadores de l’acte que ho feren de maravilla (després d'haver tengut alguns "achaques" de salud durant la setmana), demostrant molta serenitat i moltes tables, Maria, Mª Jesús, Deme i Carmina. Enhorabona Artistes!!!

Una vegada les falleres a les esclinates era hora de cridar a les nostres Regines. El moment de pujar cadascuna va ser impressionant. Com lluïen, mentre recorrien el corredor de butaques, les dos estaven radiants. Enhorabona guapíssimes!!!!

A continuació, un seguit de sorpreses ens van deixar bocabadats, especialment a les nostres Falleres Majors. El faller i amic Andrés Espasa fou el mantenedor de la vetlada i també fou l’encarregat d’emocionar-nos a tots amb les seues paraules. FELICITATS ANDRÉS!!!!

Les falles del poble ens van visitar, també ho va fer la regidora de festes Marga Piqueres i, per finalitzar, fou la Junta Local Fallera la que ens va visitar. Tinguéren unes paraules dedicades a la nostra comissió per la celebració del 50 aniversari, i van resaltar la feina de dos fallers molt importants en la falla i en aquesta celebració, Paco Hermida i Fermín Baldoví. I poc després otorgaren la insignia al mèrit faller a Rafa, alies el “moña”, per la seua llavor desinteressada pel be de la comissió. ENHORABONA A TOTS TRES!!!

Les 22 hores i ja haviem acabat l’acte. Al casal a sopar i allí ens esperaven els amics de Rebombori. La vetlada fou magnífica, jo entrí al acasal a les 00’00 h i hi havien taules fins a la porta. Estava ple de gom a gom. I, almenys jo, ho vaig passar molt be, com sempre, amb un ambient insuperable. Sou tots grans Falleres i Fallers!!!!!

EM SENC ORGULLÓS, UNA VEGADA MÉS, DE PERTÁNYER A ESTA GRAN COMISSIÓ – ENHORABONA A TOTS!!!!!

Perdoneu la retòrica simplona utilitzada, tan ràpida i gelada, però si no, m’haguera extés molt més. Sols volia fer una crònica i donar el meu punt de vista. S’accepten critiques a l’acte, punts de vista i tot el que vullgueu publicar. Envieu-nos-ho al correu i molt gustosament ho publicarem. ENVIEU FOTOS!!!

CARPETA AMB LES FOTOS

Que penseu de les novetats introduïdes, com ara, l’horari??? Comenteu i doneu la vostra opinió!!!

I PER A FINALITZAR, VULL DONAR ACÍ LES GRÀCIES ALS AMICS DE LA COMISSIÓ DE LA FALLA AVINGUDA D’ESPANYA, QUE ELS DEMANAREM AJUDA PER A DESMONTAR LES ESCALINATES DE L'ESCENARI I ALLÍ QUE ES PRESENTAREN UNA BONA CUADRILLA I DESPRÉS ALGUNS D’ELLS ENS FÉREN UNA VISITA AL CASAL. QUE GRANDES SOU AMICS, GRÀCIES PER L'AJUDA!!!!!!

Boda MªAngeles i German

El dissabte passat, com molts de vosaltres sabreu, ja que assistireu, celebrarem l'enllaç de Mª Angeles i German. La cerimònia es va celebrar en l'església de la Mare de Deu de Sales que lluïa molt decorada, i amb l'acompanyament del cor i l'orquestra va quedar preciosa.

D'allí eixiren ja els dos nous novençans de lo més pagats. Dir que la

 novia estava guapíssima i el novio anava molt elegant (ja que no se si li podem dir guapo, je, je). Els pares dels novios també lluïn de lo més... cal destacar la pamela que portava la mare de la novia, que li sentava de lo més rebé!!!

Després d'una gran mascletada digna de Ricardo cavaller, que el sr Ignasi Rocher va dirigir, moguérem cap a la sala d'Algemesí les oliveretes. On no ens van faltar de res, gràcies a les suculentes viandes i sabororos caldos amb que ens deleitaren els anfitrions.

Després, ja sabeu, bailoteos i un poquet de ginebreta per am

enitzar la nit fins a altes hores.

Ací tenim les primeres fotos, espere que tots els que en tingueu més ens les envieu al correu!!!

Des de la comissió Falla Plaça Cervantes, volem donar a Mª Angeles i a German i ales respectives families, la més sincera enhorabona per l'enllaç i desitjar-los tota la felicitat del món!!!

FELICITATS PARELLA!!!

Viatge al Far West!!!

El passat dissabte 18 d´octubre tinguèrem el plaer de viatjar fins al Far West i gaudir d´una de les festes programades per a conmemorar que estem d´aniversari, si el 50 aniversari de la nostra falla.

En arribar al recinte que tenim al costat del nostre casal segur que a molts igual que a mi els degué parèixer que havien viatjat fins les terres llunyanes de l´Oest ,i es que no era per a menys a la vista d´una ambientació on no faltava cap detall: palla, el saloon, el búfal, el bou brau,.... i com no molts pistolers que vestíen les seues millors vestimentes preparades per a tal esdeveniment.

Al Saloon es podia disfrutar d´una degustació de vins oferida per la bodega Pago de Tarsis i que va ser tot un èxit .
Per a omplir el cos quan arribara l´hora de dinar estava preparant-se des de la nit anterior un bou ,sí ,si un bou sencer rostit que va eixir boníssim com ja avançava Xuso a l´article del Far West Suecanish.

Cap al migdia tinguèrem la visita de la nostra xaranga que va amenitazar si cal més la festa.
Ningú va dubtar en ballar al compàs de les seus cançons fins que arribara l´hora del dinar.
L´oratge encara que nuvolós va respetar la festa i fins i tot poguèrem menjar-se el dinar a l´aire lliure.

Ja per la vesprada tingué lloc el concurs de disfresses: vaquers, vaqueres, cabareteres, indies, l´home penjat, el vaquer mort arrastrat pel cavall,...vaja que no va faltar cap personatge típic tret d´una película de l´Oest.

En resum ,la festa va ser tot un èxit on no va faltar la participació dels fallers i falleres de la nostra comissió .Fins i tot alguns s´animaren a pujar al búfal i si envieu fotos recordarem aquelles cares que possàven agarrant-se fort per a no caure.

Un 10 per a l´organització i per als cuiners, i esperem disfrutar igual o si cal més de les festes que tenim previstes per a celebrar eixe 50 aniversari,que l´ocasió ho mereix!!!!!!

Fotos del Bou

SABER APRECIAR LA VIDA

Hui 21 d´agost sóm molts els que estem disfrutant d´unes merescudes vacances .

Uns a la platja, altres a la muntanya,altres aprofiten per eixir de viatge,...sí tenim notícies de fallers que han estat a Galícia, Bejís, Eivissa, Mallorca,Lanzarote,Astúries,Puerto Rico,.... i per a molts d´ells el medi de transport haurà segut l´avió.

El motiu principal d´escriure jo aquest article és precisament el que segur ens haurà vengut a molts a la ment després d´estar ahir pendents de les notícies que des de migdia no deixàven de bombardejar a tots els canals televisius: un terrible accident aèri a la T-4 de Barajas.

Cada dia milers de viatgers aprofiten la comoditat que suposa viatjar amb avió per a fer els seus desplaçaments i segur que molts de nosaltres podem pensar que ens haguera pogut tocar a qulasevol aquesta fatídica loteria.

Per aixó crec que el més important que ens ha de quedar d´aquest mal sabor de boca és que el que hem de fer és saber apreciar la vida i disfrutar de cada moment que sens dubte serà irrepetible.

Tot el país està consterrnat amb la notícia i es que no es per a menys després d´haver conegut la magnitud d´aquest greu accident.
Així que per als que encara tenim alguns dies de vacances a disfrutar-les al màxim i per als que ja les han disfrutat a conformar-se pensant que són afortunats per poder continuar disfrutant de la vida!!!!!

100 MIL VISITES!!!!ENDEVINA ,...ENDEVINALLA!!!!

Fa un temps qui ens ho anava a dir?
Era en les falles de l´any 2007 quan va nàixer la idea de crear un blog per a la nostra falla de la mà de Xuso i Spilberg com bé tots sabeu.

Al poc de temps no vaig poder resistir la idea de començar a fer comentaris, però vaig creure convenient en eixe moment possar-me un nick per tal de fer-me passar per desconegut, encara que en conegueu tots massa bé.

Arribar fins aquest nombre de visites era esperat per tots i en especial per mi, ja que fa un temps me vaig comprometre a revetlar-vos el meu vertader nom.

El nom de Sambori no és deu a res en concret, simplemet és un nom neutre amb molta sonoritat que a més he acabat agafant-lo com a propi.

En aquell moment del naixement de Sambori sols vaig revetlar la meua identitat a dos persones molt pròximes a mi i que sabia que guardarien sempre el secret, encara que he de confesar que no vaig comptar en com de despistada és una d´elles i espere contar-vos algun dia la història que va dur cua degut a eixe oblit.

És veritat que he fet el possible per a que no arribeu a descubrir-me ,però també és cert que no he parat de donar pistes que vos encaminen cap a la meua persona.

Sambori no és una única persona sinò més bé dos: Sambori i Ribosam.
Aquest últim nom pot ser li sone més a algú, veritat Spilberg???

No sé si t´adonares en el seu moment però pense que fins i tot m´ho has ocultat i sempre has dit que continúe a l´anonimat.

Per a més pistes he de dir-vos que no estic a la foto que encapçala el blog però sí estic present en tot moment a la web.


Guarde molts bons records de la que és la meua falla i que he compartit en molts de vosaltres, familiars i amics.

M´agrada involucrar-me en tot el que puc encara que cada any porta unes circumstàncies diferents.

Aquest any és un any especial a la nostra falla ja que celebrem el 50
Aniversari però també serà un any especial per a mi.

Especial per molts motius, per tornar a reviure anys passats i per donar pas a nous anys en els que les falles hauran canviat per a mi.

Segur que hi haurà que al llegir el títol que he escollit li sonarà al nom d´un sainet molt conegut :”Endevina,endevinalla o,……” un dels meus preferits .

En tot açó a més de continuar el cicle d´endevinalles que ja fa temps es va iniciar , pretenc estar un poc més a prop de tots els que compartim línees en aquest blog, i encara que sé que algún dia acabaré destapant la meua identitat, vull que entengau que el que va començar com un joc s´ha fet més seriós i seria una llàstima que li posara fi.

Així que de moment vos deixe en l´endevinalla i sols me queda dessitjar que junts arribem a moltes més visites per tal que seguixca sempre viu el blog de la nostra falla.

Fins l´altra amics!!!!.

CARLOS, JA ESTIC ACÍ

Hola a tots!
Perdoneu que em dirigisca a Carlos, però no sabeu les vegades que m'ha dit: "em deus un article", "em deus dos articles", "em deus tres articles". La veritat es que ja he perdut el compte.
Com sabeu, vaig prometre que totes les setmanes faria una crònica parlant de la reunió del divendres, i vaig començar prou bé. Però després va vindre el mes de març, i em va ser impossible, perquè la veritat a segut de "locos".

Bé, excuses a banda, ja esti ací, ara que la cosa està un poc més "tranquil.leta". I no es que no hi haja feina, perquè este any va a ser molt fort, i ja estem treballant tots els dies, però intentaré escriure alguna vegada (no se si podré totes les setmanes, ho intentaré), i anirem contant el que va passant.

Ja em fet dos reunions, i encara que no em pogut tancar l'exercici, perquè els comptes encara no estan a punt (ja no tardaran), han segut prou productives. Em contractat ja a l'orquestra i a la xaranga. Em parlat del monument faller i de la celebració del 50 aniversari. I tal vegada el més important, em parlat de les coses que han eixit bé i de les que han eixit mal. La reunió del divendres va estar molt bé (encara que varem acabar mal del cap). Tot el món va donar la seva opinió, i no patiu perquè vaig prendre nota de tot, i aquest any intentarem millorar tot el que vareu dir.

Bé, no vos canse més. Sols recordar-vos totes les coses per a les que em quedat per a esta setmana:

• Avui a partir de les 19:00 h, al casal per anar preparant coses per al 50 aniversari. Animeu-se que hi ha molta feina que fer.
• Tots els dies a les 20:00 h, al casal per anar a fer cartons. Per favor, col.laboració.
• Demà dimarts dia 8 a les 20:45 h, anem a casa de Maria, per a donar les gràcies.

Com vegeu tenim l'agenda al complet, així que no falteu a res, que tot açò també es FER FALLA.

QUE GUAY!!!

Ja em tornat, i ho em fet a "lo grande", amb un meravellós article de nostra fallera major relatant-nos com han sigut per a ella aquestes falles, les seues. Gràcies Maria.

per Maria

Impresionants. Sí, estes falles per a mi han sigut impresionants.

Es cert que em dien que aprofitara cada moment, que aquest any passava volant, pero jo creïa que eren un poc exagerats, que encara faltava molt per vindre. I, ara, ara ja s´ha acabat.

No podría quedar-me amb un moment per al record, els necessite tots. No puc triar un passacarrer, ni un dia en concret, ni un dinar en especial, ni un sopar (que avore quin día em sopat millor, eh!) ...!!! Em quede amb tot.

Encara recorde el día que vingueren uns quants a ma casa a dir-me que era Fallera Major (que ja ho sabiem, pero “aixó es falla”), i que volien que aixó servira com al Nomenament, “d´aixó res”!! El Nomenament es fa com cal. I així va ser. Va ser el primer día que em vaig vore envoltada per tota la falla, el primer día que comensaren les meues falles de veritat, el primer día de rises, de sopar, de ball...

Però,... i que podem dir de la nit de la Proclamació? Jo m´ho vaig passar molt bé. Ixa nit ja ens trabavem a “casa”, al nostre cau, tots junts, per tal de disfrutar d´una nit molt especial per a Sheila i per a mi.

No obstant, res té que envejar-li a aquesta nit, la de la Presentació. Una Presentació que em va encantar (sols fa falta vore al video la cara que feia, no podia tancar la boca). Vaig tindre el plaer de pujar amb mon tio com a Fallera Major!!! I quan va ixir la meua germana?!! Mare meua! I els meus germans?!! Que fort!! Gracies a tots. I gràcies també a Ivana, Desi, Jessi, Xuso,etc,etc.... que feren posible esta nit, que per a nosaltres va ser molt especial.

Si en aquest article haguera d´agraïr tot el recolzament i l´esforç d´algunes persones per a que aquest any fora el millor per a mi, no tindría prou fulls en el “Word”. Així que sols dir-vos que estic molt contenta de vore que he passat unes falles inoblidables al vostre costat, i que espere que vosaltres també.

Ara, que ja han passat, sols ens queda recordar. Recordar les despertades, junt a Ruth i Noel, els passacarrers de matí on haviem de suportar el calor que es feia més fàcil de dur quan Eloi o Miliot ens duien algo per a refrescar; la visita a l´asil que any rere any pasa mes ràpid. Com no també la visita de cortesía, que aquest any ha sigut especial quan arribarem al monument, i no perque cambiarem el recorregut, sino perquè en la nostra falla ens esperaven un grupet de fallers i falleres que no havien ixit al pasacarrer, i entre ells estava Lucas, un dels mes fallers que no ha pogut disfrutar de les falles com s´ho mereix, pero que no ens hem oblidat d´ell, perque ahí estaba Carlos amb el saxo per a fer-nos el moment mes emotiu encara amb un dels seus “solos”. I es que ixa Xaranga C25 també ha sigut protagonista en el meu regnat, ens ha amenitzat fins l´ultim moment, dedicant-me el “Marieta, Marieta”, de Marc i Boix, i sobretot, els apludiments que em feien quan passava entremig de tots ells. Ara, quan mes em feren plorar va ser el día de l´ofrena; ixe día el “solo” era per a mi. Sols de sentir a Carlos tocar se te podía aborronar tot el cos, i aixó, junt als pensaments que teniem de que ja s´havien acabat Falles, ens va fer a tots explotar.

Sí, estava apunt d´acabar-se, pero quedaba l´ofrena, el moment de fer l´última desfilada, el moment mes serio, on les meues amigues i la meua familia junt a un grup de “Voltats” em duien la cistella amb les cintes. Era una imatge per a no borrar mai de la ment.

Sols ens quedaba cremar la falla, moment en el que Sheila explotá, i no podía parar de plorar. I es que han sigut unes falles molt especials per a ella i per a mi i en ixe moment veies el final. Les llágrimes que em caigueren a mi un rato abans de cremar la meua falla, ja no eren pel fet de prendre-li foc, (ja que aquest moment forma part de la tradició, i s´ha de passar i també es un moment bonic), sino per els moments que deixava enrere, els records que em venien al cap de les nits de casal, on les meues amigues s´han encarregat de que m´ho passara de luxe, de que perguera la vergonya un poc mes, dels moments del “chikichiki” dalt del escenari, el “ paquito el xocolatero” als hombros de Miliot, els Pupurris de Rebombori totes en l´escala, que no en cabiem més, el “telescopi” de Richard, i fins i tot, la veu de Mar repetint: Que guay... Em guanyat al parxís!!! Jajaja, i així, estaría sense parar, perque els moments bons d´aquest any son innumerabes.

GRACIES a tots els que heu estat ahí, a la familia per fer que tot quedara tant bé, al meu Presi que també m´ha fet riure de lo més, i, sobretot a vosaltres, les meues amigues per estar sempre ahí, i per ser tant bones amigues com falleres, que la camiseta d´aquest any ja ho dia: 100%FALLERES, com cal.

Sols em queda dirigir-me a Sandra i a Ainhoa: Ara vos toca a vosaltres disfrutar de cada moment, que passa molt ràpid, i ara ho dic per experiencia. ENHORABONA A LES DOS!!!

Per a resumir les falles en dos paraules: QUE GUAY!!!! (JEJEJE)

VISCA LA MEUA FALLA, LA FALLA PLAÇA CERVANTES!!!

Article enviat per Maria Juan a Fpcervantes07@hotmail.com

PRESENTACIÓ VISTA PER SAMBORI

Com un faller més vaig estar present a l´acte de la Presentació.

Després del relat que ens ha contat Ivana de la Presentació vista des de darrere de les cortines poc vos puc contar de més jo, però no podia deixar d´escriure comentant els moments previs viscuts al passacarrer on anarem a fer la arreplegada de les Falleres Majors.

Malgrat al fred que feia dissabte no podia deixar perdre detall d´un dia tan especial:el dia de la Presentació.

Vaig eixir de casa dirigint-me com no a buscar la falla ,esperant sentir de lluny ja el soroll de la xaranga, l´olor a pólvora i sobretot l´ambient de festa.
Primera parada casa de la F.M.I. 2007 Mª Jesús, ple de fallers i falleres que al igual que jo no es volen perdre la festa.

Seguim el recorregut fins a casa Ruth,on també ens trobem les taules parades ara fins i tot al carrer.Els fallers aprofiten per a pegar un moset i agafar forces per a la nit que els espera.
Eixida emocionant de Ruht de sa casa, ella sap molt bé que és l´ultima vegada que eixirà de casa com a Fallera Major de la seua falla i no pot evitar que li ixquen les llàgrimes que contenen molts sentiments acumulats.

De camí a casa Sheila quan estàvem ja a punt de creuar la Ronda dels Borx al mateix cruce de l´esglèsia del Carme inesperadament es produeis un apagó de llum general al poble de Sueca.
La xaranga continua tocan a segues que no sé ni com encertaven les notes!! Tots estem bocabadats,mai havia pasta res semblant.I ara qué fem???és la frase que més s´escoltava.

Les llums dels móbils servien per a il.luminar un poc al davanat i després d´una estona i la llum que continuava sense vindre sentim una traca i de repnet comença a sonar “ el fallero”.

Sheila estava ja eixint de casa!!! Un alta vegada com a F.M.I.,i de segur molt diferent a la primera: A FOSQUES!!!!

Continuarem el recorregut no podiem perdre temps,i de camí a casa Maria de nou va toranr la llum,què descans!!

Al carrer Pou ja estàven impacients esperant-nos.En entarar el fons ens trobabem en Marieta que no podia tancar la boca d´alegria.
Al lloc on ella estava que estava un poc més en alt va servir d´escenari improvisat on es disposaren les quatre falleres Majors: Mª Jesús, Ruth, Sheila i Maria.
El moment més emocionant on no poguerem molts evitar possar –nos els pèls de punta va ser en entrar la xaranga dins de casa i tocar el conegut pasodoble:Caridad Guardiola
Uff,....només de pensar-ho pareix que escolte de fons la tonaeta i el moment en que comença a sonar més fort la música.
Va ser molt emocionant.

I no menys emocionant va ser l´aLtre moment important: la eixida de Maria de sa casa on amigues ,familiars i fallers començaren a cridar: Guapa!!!!
I ja arreplegades les falleres majors ens dirigírem cap al Bernat i Baldoví per a donar lloc a l´acte de la Presentació.

A partir d´ací ja teniu el relat d´Ivana,que considere difícil de superar i per aixó pense que me repetiria molt en tornar a contar-lo.
Però com diu Spilberg hi ha molts punt de vista diferents i pot ser algú s´anime a contar-nos el seu propi.Ànim!!!!

Cronica de la Presentació, des de dins de les cortines

Ací vos deixe una crònica feta per Ivana Lledó, és una mica llarga, però ja vos dic jo que val molt la pena llegir-la. Gràcies Ivana per la col·laboració.

per Ivana

No se si soc la persona més adequada, per a fer una crònica de la presentació de les nostres falleres majors. Crec que qualsevol de les persones que estaven al pati de butaques, serien més objectives que jo, i podrien donar la seva opinió. Però he pensat, que encara que m’agradaria que algú contes la presentació vista com a espectador, no estaria mal que jo vos la contes des de la part de dins, que es la que no es veu.

La veritat, es que si quan començarem a preparar-la, ens haveren dit que avui ens sentiríem així, haverem passat menys nervis, dels que hem passat. Perqué tots els que hem format part de la seva organització, crec que ens sentim satifets. Es evident, que sempre es poden millorar moltes coses, però aquest any, estem contents amb el resultat, tant pel que nosaltres pensem, com pel que la gent ens ha comentat.

M’agradaria que sabéreu un poquet, el que ha fet cadascú dels que hem participat en la presentació, i al mateix temps, aprofitar este article per a donar-los les gràcies a tots, perquè sense ells, açò no hages segut possible.

Començaré pels que estaven a l’escenari, donant la cara: els presentadors. Primer per les infantils, Maria i Ainhoa. Pobretes meues! Hem pogut assagar tan poquet, però aixi i tot ho feren genial. Han segut les presentadores més xicotetes, que hem tingut mai, i son les dos tan dolcetes, que era molt difícil que traieren la veu. Però crec que al final ho aconseguirem, i varen estar fantàstiques.

I dels majors, Abraham i Maitane, que vos puc dir? He disfrutat, molt amb ells. Crec que ho hem passat molt bé, I el resultat ha segut l’esperat. Varen estar fabulosos. A pesar del "rull" i el "nou regnat" d’Abraham, o del dia de nervis que va passar Maitane. Però l’il.lusió que tenien els dos va estar per damunt de tot, i des de ací demane un últim aplaudiment per a ells.

També m’agradaria parlar de les Falleres Majors Eixints. De Mª Jesús, angelet estava maleta, i va aguantar com una campiona fins el final. I de Ruth, que més emocionada no podia estar. Que Fallera! No tinc paraules! I jo se que no plorà més, perquè es va controlar! Si fins i tot el dimecres a l’assaig general, ja va plorar, quan li passava la banda a Maria.

I de Maria i Sheila que voleu que vos diga! Que boniques estaven! La pobra Sheila que va eixir de casa sense llum! I Marieta, que volia estar tan perfecta per a tots nosaltres, que a Sacra la va fer tornar boja, vestint-la i desventint-la!

De Moisés diré, que es va portar molt bé, i que a l’escenari estava monísim, tan xicotet!
I del nostre presi Blay! No fa falta que vos diga, lo difícil que ha segut per ell. Però com sempre, ha demostrat lo faller que es. Com anècdota, vos contaré que va tenir que eixir un moment de l’escenari, per a camviar-se, perquè els focos estaven matant-lo de calor. En eixe moment tingue que substituir-lo Xuso, a l’escenari.
Que voleu que vos diga de Xuso! Jo crec que te super poders. O que es clona i no ens adonem. Va fer un treball fantàstic, com sempre un 10!
I Eloy, el vaig dur boig també. Vos diré que ell es fica molt nervios, perquè es molt vergonyós, però la seva voluntat pot amb tot. Fins i tot, amb els controls d’alcoholèmia. Si, si. Ell I Héctor en varen tindre que passar un de bon matí, quan anaren a muntar l’escenari. Però gràcies a qué el seu desdejuni havia segut un "actimel", tot que quedà en algo més que contar.
Héctor i Lucas, també genials. Tot el mon va tenir el seu ram de flors, fins i tot jo. Ah, i les cortines s’obriren quan tocava, i no avanç, com l’any passat.
Per cert, que rams! Que flors a l’escenari!. Daria, una vegada més, ens ha sorprés. Gràcies a ella i a Raul, pel seu treball. Com sempre preciós.

Com va lluir l’escenari, gràcies a ells, a la bona elecció Andrés, i a l’organització de Dessi i Jessi allí dalt.
Pobra Dessi!. Se que es un dels pitjors treballs a la presentació. A més, de vegades no li ho fiquen massa fàcil. Però com sempre el resultat fantàstic. També, ella i la seva cosina Vanesa (amb ajuda de Inma), varen maquillar a la fada, després de l’incident de les claus dels vestidors, que ens va ficar a totes un poc nervioses (no les trobàbem i no els podíem obrir). Dessi, que vols que et diga? Se que ha segut tot molt dur per a tu, les circumstàncies no eren per a menys, però com sempre has currat el que feia falta i més. Gràcies, gràcies, gràcies.
Demelsa, també s’ho va currar molt. La veritat, es que la seva ajuda este any ha segut per a mi fonamental.

Gloria, Anna i Conchin, organitzant als mes menuts, com sempre les millors!
Raquel i Noelia, fent les llistes (on estaven les falleres?), rebent a les falles visitants (este any sense incidents), i passant fred en el hall. Gràcies.
Miliot, esperant pacient per a pujar el pergamí, va i se’n va pel corredor que no tocava, però molt be per ell també.

Amadeo i Vicent a les escales, aconseguiren, que no caiguera ningú.
Antoniet, al canó, per primera vegada. El pobre anava un poc marejat, perquè no ho havia fet mai, però al final, tot molt be.

I de Spielberg, que voleu que vos diga! Que dia de nervis va passar! L’equip d’imatge i so no funcionava, i es va passar tot el dia intentat arreglar-lo. Quan dic tot el dia, es això, tot el dia, matí i vesprada. Estava que la roba no li tocava la pell. Però al final, tot funciona bé. M’agradaria que li haguereu vist la cara, quan em crida per a dir-me que la llum se’n podia anar! Mare meva, això era el que ens faltava!. Però al final, tot quedà en un "susto". Carlos, un treball impecable, i encara que haveren moments complicats, vares fer que tot anara sobre rodes. El muntatge de la fada i del mantenidor fabulós.

I de la fada, que vos puc contar! Era un poc arriscat, lo diferent sempre fa por, però crec que a tots vos va agradar. Vos vull contar, que no es podeu imaginar l’esforç que ha suposat per a ella fer-ho. I no es que la vullga alabar (clar, es la meva germana), però crec que heu de saber-ho. Hem sent tan culpable! Però jo sabia que era la més adequada, per a fer-ho, i així ho va demostrar. Carinyo, et vull, ja ho saps. Gràcies amb mayúscules, per lo de la fada, i per tot.
A Juan Andrés l’he de felicitar. Brillant. Ens vares emocionar a tots, i a més també vares arriscar, un mantenidor diferent. Genial! I Gemma, qui no es va aborronar quan va eixir a l’escenari? No es podeu ni imaginar lo nerviosa que estava. Però ho va fer de luxe. Maria no et queixaràs, els tenires a tots amb tu, fins i tot a Riki i a Jorge, que varen fer peripècies per a poder-se vestir de fallers sense que te n’adonares. M’encantà com s’implicaren tots. I ho feren sols per tu! Ah, i al tio Pep, que emocionat estava. Jo no l’havia vist plorar tant!

Gràcies a tots els que ens haveu ajudat esta setmana al casal preparant-ho tot. Cris, Amparo, Mª Sales, no si em deixe a algú.
A tots els que muntaren i desmuntaren l’escenari (que varen ser pocs, però els millors). Amb pluja i tot. Pobrets que banyats arribaren a les 4 i pico del matí a casa Maria.
A Andrés Espasa, pel que dit avanç, per eixos preciosos versos que tinguérem per a cridar a les nostres falleres majors, i per tot. Que més et puc dir!
Als angelets, Andrea i Paula, que no hem direu que no estaven per a menjar-se-les.

A tots els que participaren en la felicitació de Nadal! Que pena no poder acabar amb el confeti! Però quedà mes o menys apanyat. Ara que la fada s’oblida del pare noel, i un poc més, i després de tot no eix. Pobre Vicent! Que gracioses estaven les mama noels!
Gràcies especials, al meu "pare noel". Gràcies per aguantar els meus nervis, l’abandonar-ho tot, i sobretot per no dir-me mai que no.
Com no, un reconeixement de cor a tot el grup de teatre. Done testimoni del fred i la son que han passat, però ens feren passar un molt bon ratet.
Se que he segut un poc "cansina", però volia nomenar-los a tots, i si m’he deixat algú, que hem perdone. Gràcies a tots, als fallers i falleres que varen suportar el fred i es varen vestir, especialment als més xicotets, i a més, als que estaven seguts al pati de butaques.

La veritat, es que en tot el que ha passat últimament a falla, sens a fet a tots un poc complicat deixar a banda alguns sentiments, i ficar-nos a la feina, però calia fer-ho, pel col.lectiu de la falla, i com no, per les nostres falleres majors, a les dels dos exercicis, que son el més important.
Des de ací aprofite per a tornar a felicitar-les, i dir que amb permís d’elles, el ram que en regalaren el comparteix amb tots els que em varen ajudar, perqué s’ho mereixen igual o més que jo.
Felicitar com no a les respectives famílies, i esperar que el dia 15 de desembre de 2007 no se vos oblide mai.

ACI TENIU LA CARPETA AMB LES FOTOS

Article enviat per Ivana Lledó a fpcervantes07@hotmail.com

Ultima reunió

La reunió del divendres passat a més de interesant va ser una reunió on tots esperàvem impacients notícies del futur pròxim de la nostra falla.

En acabar de sopar es va donar pas a la reunió, però no com de costum sinò com propi d´una reunió extraordinària tots davant l´escenari.

Pep el nostre secretari i Blay,vicepresident 1er. encapçalaren el que reconec que per a d´ells era una reunió difícil on tinguèren a més d´informar de les desicions que havia pres la Junta fer de moderadors entre el públic asistent.

Com ja és coneguda per tots la dimisió del president en esta ocasió Pep va llegir una carta on Andrés explicava les causes que l´havien dut fins a esta desició.

Blay a continuació va avançar que ell no podia agafar el càrrec per motius de feina personal,però que ell es farà càrrec fins a la Presentació

I en definitiva el més interesant i que ja veig que encapçala el blog que en passar la Presentació el pròxim 20 de Dessembre es faran de nou eleccions.

A més va demanar la paraula Paco Hermida per tal de donar la seua versió dels fets cosa que com va dir Blay esperava i supose que al igual que jo ,tots també.

La fi d'un regnat...

per Ruth

Jo ja estic però, mon pare encara està acavant de vestir al gendre.

Ja està la taula parà, ja estàn els nervis a punt i les llàgrimes preparades. Començen les "picoretes" a l´estómac; els peus no paren, se´n van darrere la música. Sí, la falla ja està así!!!

Qué emoció! Comença a entrar la gent i, com no, primer elles, les millors (per a mí), les meues amigues. Revise les cares, les presentadores, la pelu, les tardones (que em done compte que falta una que està maleta), les puntuals; ja estàn totes!

Ara sí, açò ja va! Comencen a tocar, la casa retrona, però m´encanta. Comença eixe "solo" que a mon pare (i a tots) tan li agrada, no puc parar, ni de ballar, ni de somriure.

La gent ja ix de casa i…..PUUUUUUUUUMMMMMMMMMMM!!!!!!!!!!!!! retrona la traca i …. TAXIN TAXIN! S'escolta "El fallero". Em toca ixir ja acompanyada del meu presi, però les llàgrimes s´adelanten i ixen abans.

Comença el passacarrer, que comboi!!! Quantes vegades havia sommiat amb aquest moment!
Inclús de menudeta assajava amb Estela com caminar!

Arrivem al cine, balles fins a suar... però ara ve allò, ja estic preparà per pujar a l'escenari, però Blai no baixa a per mi... -què passa?-pense; de sobte, escolte com les meues perles (les presentadores) fan una clara descripció de mon pare, ara sí, el riu dels meus ulls es desvorda. Quin orgull pujar amb mon pare!!!!

Ja estic dalt i no tinc gens de nervis, estic com a casa, i és que realment, la falla és ma casa; el traje m´apreta, no he engordat, és de lo plena d´emoció que estic.

Ja fa quasi un any, però és com si fos ahir. D’ací no res, estem parant taula i sentint les formiguetes a l’estómac, sentint l´emoció de nou i brotar les llàgrimes perquè, aquest any, despedixc el meu regnat, però li done pas a una gran fallera i amiga.

Enhorabona Marieta, ja no queda res!!!!

Article enviat per Ruth Hermida a fpcervantes07@hotmail.com

Proclamació 2008...(from 2 points of view)

Per Amparo Vendrell

El divendres 9 de Novembre , es celebrà al Casal de la falla plaça de Cervantes, la Proclamació de les seues Falleres Majors .

En primer lloc el faller Andrés Espasa va fer una introducció molt fallera que va rebre un fort aplaudiment.Tot seguit pujàren a l’escenari les presentadores Laura i Noelia . Demanaren la presència del nostre president Andrés Pan i Cardoso i del xiquet Moisés Vera i Jiménez president infantil per a l’exercici faller de 2008.

A continuació cridaren a l’escenari a la fallera major infantil de 2007, la xiqueta Mª Jesús Beltrán i Renart acompanyada per Israel Vera i Jiménez.

Tanmateix a la fallera major de 2007 Ruth Hermida i Marrades acompanyada per Blay Serra i Martí.

El secretari de la falla José Nadal Aliques , va llegir l’acta de proclamació de les falleres Majors per a les falles de 2008 , declarant solemnement com a Fallera Major Infantil a la xiqueta Sheila Merino i Baldoví que va pujar acompanyada pel president infantil Moisés Vera i Jiménez i com a Fallera Major a la senyoreta Maria Juan i Ortells que la va acompanyar el nostre president Andrés Pan i Cardoso.

Una vegada feta la proclamació Ruth i Mª Jesús es van despedir amb unes paraules molt afectuoses .

Finalment Sheila , Maria , Moisés i Andrés també ens van adreçar unes paraules molt emotives per a tots els assistents especialment a la comissió i als familiars .

Després gaudirem de dolços , cava i ball amenitzat pel grup musical “Nou dúo”.

ENHORABONA A MARIA, SHEILA, ANDRÉS I MOISÉS !

per Cristina Cebolla

Hola a tots els fallers que visiteu el nostre blog.

Vaig a contar-vos, l´èxit del divendres pasat. Com tots sabeu,el divendres de nit, tingué lloc al nostre cau, la proclamació de les nostres Falleres Majors.

Després d´una vesprada de nerviosisme total de Maria i Sheila, que si no hi haurà prou lloc, que si eixirà com toca, el típic nerviosisme del moment, supose. Arribaren les dos al cau, guapíssimes, i com no també els nostres Presidents.

La nit va estar repleta de sorpreses desde el començament, fins al final.

Com sempre tinguerem ple, acudirem gran part dels fallers de la nostra comissió, a més dels convidats de les respectives famílies.

El començament molt emotiu, pujà a l´escenari, el nostre amic Andrés Espasa, per a recordar-nos a tots, les arrels falleres de les dos famílies.

Seguidament Andrés va donar pas a les dos presentadores Noelia i Laura, que ho feren molt bé, entre rises i emoció van saber com dur endavant el acte.

Com no les Falleres Majors eixints es van despedir de tota la comissió i alguna que altra llagrimeta se li degué escapar a més de un assistent. Paraules molt emotibes, les de les nostres Falleres Majors. Començà Mª Jesús la despedida en eixa dolçoreta i vergonya que no deixa de tindre, va dir adeu a tota la comissió.

Seguidament Ruth, va tindre una gràcia increíble al despedirse de tots nosaltres, en lloc d´una despedida va ser un hasta sempre molt simpàtic i gracios, ens va fer fins riere a tots.

Después de despedir a les nostres Falleres Majors, donarem pas a donar la benvinguda a les noves falleres Majors de la nostra falla.

Començà el terremoto faller, que és la nostra infantil, Sheila. Ens va dirigir unes paraules a tots els fallers, família i amics que assitirem a l´acte, i en eixa simpatía que la carateritza ens va explicar que de nou tenia un somni complit, ser Fallera Major Infantil de la falla Plaça de Cervantes, i com no tota la comissió la va recolzar amb una calurosa benvinguda per a ella, Pili i Gerardo, als tres grácies per estar açí de nou.

Seguidament el President Infantil també va donar les gràcies a tota la comissió, familia i amics.

Després, el torn de la nostra Fallera Major Maria, com tots sabem, ella és vergonyoseta i segons ella, te molta vergonya de parlar en públic, però Maria dir-te que ho feres super bé i natural com tu eres. Moltes felicitats.

Per a acabar el torn el nostre Presi Andrés que ens va fer emocionar a tots, no cambies mai Andrés, eres una canya.

Després de tot el acte protocolari, desmontarem taules i tot el món a ballar amb el Nou Duo.

En resum, la nit de la proclamació de les nostres falleres Majors, va ser un èxit total.

ENHORABONA MARIA I A SHEILA !!!!!!!!!

I com elles diuen: VIXCA LA FALLA PLAÇA DE CERVANTES!

Articles enviats al mail, per Amparo i Cris, i la aportació de les fotos de Rous, gràcies a totes!!!

CARPETA AMB LES FOTOS

Salamanca, tot un Festa...!!!!

per Amparo

Com ja sabeu , un grup de fallers i falleres , hem aprofitat el pont del nou d’Octubre per a fer un viatget a Salamanca, L’Alberca,Ciudad Rodrigo , Alba de Tormes i Àvila. Anàvem a toc de trompeta del nostre amic Benjamín, què pito que té!!!.Es pot veure a les fotos.

Hem disfrutat veient els monuments , l’encant de les ciutats , el paisatge , escoltant les explicacions de la seua història i sobretot degustant els productes típics de tots els llocs que hem viatjat . Les penya gastronòmica TOT BO s’ha posat les botes.

No ens hem oblidat del nostre Cervantes , l’hem dut darrere i ens hem retratat amb ell. Fins i tot a la plaça Major de Salamanca l’hem col·locat junt a la paret on estan tots els escriptors famosos que llògicament el primer de tots és el nostre Cervantes.

També hem visitat en Ciudad Rodrigo, EL MUSEU DE L’ORINAL que és molt original i al Cervantes hem retratat.

Però per la nit …..què festes hem montat ! :

LA FESTA DE LA CERVESA

Hem visitat el "SALÓ MULTIUSOS DE SALAMANCA" (eixe és el que fa falta per a tot el col·lectiu faller , ahí si que cabriem tots ). Allí feien la macrofesta de la cervesa . QUÈ FESTORRA!!!!!!!

Tot el recinte ple de gent que degustava la cervesa que servien en gerres de litro o mig litro per cap, segons la capacitat de cadascú . Per acompanyar podies demanar llonganisses de metro i mig (com no cavien en el plat,les servien enrotlladetes com una serp) amb creïlles o altres coses com hamburgueses,un pa especial que eren unes rosques (bretzel).

Hi havia per amenitzar la festa un entaulat amb un conjunt que no parava de tocar passodobles i la cançó de:"Buena cerveza, la que tomamos aquí.."

En resum que a tots ens va recordar la setmana fallera i no voreu que animadets acabàrem tots i totes , al nostre Cervantes , també li’ n donàrem a probar.

LA FESTA DELS MOROS

El diumenge per la nit a l’hora de sopar aparegué de sobte al menjador un moro amb una xilava a ratlles negres i blanques amb una caputxa que ens va donar un bon esglai.
Però …qui era??????.Lluís , que sempre està a punt per a la broma. Les cambreres de l’hotel al·lucinàven de veure allí a tan insigne personatge. En acabar de sopar fan l’aparició dos moros més amb xilaves i turbantes. Qui eren…..??????? Tomàs, que con era el més alt , pareixia el sultà . I…..qui era el tercer moro…..?????????. El nostre secretari, com vos heu dic Pep Nadal , amb una xilava brodada de pasamaneria daurada,junt a ells el falleret Israel per a fer costat a la comparsa.
En eixa comparsa mora i les ganetes de festa d’uns valencians (fallers i falleres de Cervantes) en Salamanca , què fèrem??????. A passejar i a cantar a la plaça Major.
Triomfàrem! , tots ens miràven bocabadats i amb caretes de dir:
Xé què bé s’ho passen estos valencians!.

LA FESTA DElS CRISTIANS O DE LES TOP MÒDELS

L’ última nit que dormiem a Salamanca, també "pensat i fet" (encara que algunes acomboiantes , venien preparades de disfresses). Apareguèren dos xiques despampanants , portàven uns vestits llargs de raso , plomes negres pel coll ,collars, flors pel monyo , les acompanyava un xic amb barba negra. Les xiques eren molt festeres i van decidir anar de marxa pel carrer, una d’elles portava un ram preciós (era una maceta de l’hotel). En girar el cantó, a les dotze de la nit i enfront de la Universitat Pontifícia , es troben a dos estudiants amb dos guitarres per a guanyar algun dineret . Elles al veure-los i tota la comitiva que les seguia , van demanar als dos xics la cançó de CLAVELITOS ,CLAVELITOS!!!!!! que vam cantar tots junts ,el cor de la falla Cervantes. Pareixia la tuna estudiantil , perquè també cantàrem FONSECA (triste y sola, sola se queda…) i moltes altres cançons més.molta gent de l’hotel es pensava que havia anat la tuna .

Però quan més ens vam riure va ser , en aparèixer dos xics i una xica que parlant, parlant en castellà,ens adonem compte que també eren valencians i damunt de molt prop a Sueca , justament de Cullera i ens vam riure tant que tots junts començàrem a cantar: LA MANTA AL COLL , I EL CABASET…. Era la una de la matinada , imagineu, en el cor d’una capital de Castella-Lleó, la majoria estudiants, i la "juerga " que vam armar els valencianets!!!!!!!.
Però…. qui eren eixes xiques tan despampanants????????? .

Això ho heu d’endevinar vosaltres mirant les fotos. Van estar impressionants,molt artistes, divertidíssimes, pareixien acabades d’arribar de Hollywood de fer el rodatge d’una pel·lícula.
També va aparèixer per allí « el jorobado de Notre Dame » . (L’imitava a la perfecció).
En conclusió ho vam passar fenomenal.Allí també va estar present Cervantes.

CARPETA AMB LES FOTOS

Carpeta amb les fotos del Concurs

Article enviat per Amparo Vendrell a fpcervantes07@hotmail.com


Els nostres amics han allunyat a Cervantes una distància de 495.98 km de sa casa. Enhorabona!!

Agermanats 2007, desde diferents punts de vista....

CRONICA D'UN FALLER:_____per Sambori

Des de la meua òptica personal va ser tot un èxit la festa dels Agermanats.
Va començar el dia un poc gris i tots teniem la mirada cap al cèl optimistes en que la plutja no fera acte de presència .

Però ja de bon matí es respirava a l´aire ganes de festa.
La nostra comissió,(com es freqüent en dies de festa) , va quedar per esmorçar en llocs separats: fallers al Blanc i Negre, però que després acabàren a la Plaça i falleres que també cambiaren el lloc i estiguèren a l´Agricultura.

De ahí cap al casal per tal de preparar-se per al dinar.

Pareixia com si ja estiguèrem al primer dia de falles,on regnava l´aufòria per que la festa comença.

A la barra no paràven els xupitos,claretes,quintets,....i el futbolí molt concurrit com de costum.
I per amenitzar si calia un poc més la festa "les petxis" ens decoraren el casal amb cartells que havien preparat per a la despedida d´Angeles Vivas,molt autèntics per cert.

A la banda anexa ritme frenètic dels cuiners per tal de que tot estiguera a punt a l´hora del dinar.

Les taules parades com en plena setmana fallera i com no la música a tope com si es tractara del mateix dia del concurs de paelles que celebrem els primers dies de la setmana fallera.

Però hi havia una cosa que ho feia diferent: sí el color toronja de les samarretes dissenyades per a festa dels Agermanats ancapçalades pel logotip i rematades per pratocinadors en la banda de darrere.

Per al dinar les paelles boníiiisimes,després partidites de truc i parxís i algún que altre cubateta entre tant.

I a les 5:30 directes cap a la concentració al Colomer de l´estació.

Poc a poc ens anàrem concentrant totes les falles,inquiets per vore com es desenvolupava la festa.

Allí estàven els membres de l´organització dalt de l Colomer vigilant per a que tot portara el funcionament previst.

El més emocionant per a mi va ser sentir com s´acostàven les xarangues fent-se notar pel soroll de la seua música.

A qui no li se possàven els pèls eritzats d´emoció?

Tot seguit es va llegir el manifest i ja eixida d´una falla darrera d´altra per a fer el passacarrer previst encara que es va variar un poc el itinerari previst.

En acabar la volta de nou a l´Estació es va viure intensament la unió entre falles ballant tots al uníson de les xarangues,moment també molt emotiu.

A causa del mal temps previst es va tindre que improvisar el sopar agrupant a les distintes falles a diversos caus fallers per tal de facilitar el càtering previst.

A nosaltres ens va tocar al cau de la falla Ronda País Valencià on en arribar ja estava tot preparat i a punt per tal de que tot eixira el millor posible i la veritat que Aixa va ser per al gran nombre de gent que hi érem allí concentrats.

I després a ballar bona cosa amb l´orquestra Titanic al cau de la falla Bernat Alinyo.

Ho passàrem molt bé I reconec que ha segut una experiència única i molt possitiva reunir a totes les falles en una mateixa festa.

Esperem que perdure en el temps i els pròxims anys siga una cita obligada en arribar el mes d´Octubre al calendari de tots els fallers.

Enhorabona als organitzadors per treballar per la festa fallera i fer bona cara al mal temps, que no va aconseguir deslluïr la festa, sinò tot el contrari: va brillar per damunt de tot el sentiment faller que portem cadascú dins del nostre cor. Fins l´any que ve Agermanats!!!!!!!

AGERMANATS AL CASAL:_____per Amparo

Justament eixe dia 12 d'Octubre, Festa dels Agermanats, Pilar, la filla de Pep, el nostre Secretari complia 24 anyets , quina edat més bonica!!!!!!.

Mira per a on, vam poder celebrar el seu aniversari amb la seua companyia, li vam cantar 'Cumpleaños feliz', ella va bufar els 24 ciris i va compartir el dolç amb les seues amigues i amics.

També ho van celebrar els amics dels seus pares,pasteló i pastís de Mateu. Tot un luxe per a la seua xiqueta, que es mereix això i més.MOLTES FELICITATS, PILAR!!!!! I QUÈ EN COMPLISQUES MOLTS MÉS!!!!!

Després com estava en funcionament la Disco-mòvil, no vam voler perdre l'ocassió i els més marxosets i marxosetes de la Comissió aprofitaren per a ballar un poquet , fins l'hora d'anar a la concentració de l'estació. Altres van preferir fer la partideta de parxís, en conclusió fou un divendres ben divertit i ben aprofitat.

Vam fer honor a la dita popular ..."AL MAL TEMPS..... BONA CARA!!!!".Els cuiners de les paelles , que va ser una bona colla,van estar molt encertats.Les paelles estaven

Articles enviats per Sambori i Amparo a fpcervantes07@hotmail.com

Carpeta amb les fotos noves