Així foren les FALLES 2011 (part 2)

[...] I arriba el divendres, mercat, i 18. I tornarem a eixir del casal i tornàvem a ser quatre. Quan ja arreplegarem a nostres falleres majors marxarem cap a la residencia San Jose (?). No em pregunteu per que que jo no ho se, sols se que no em va agradar gens el que vaig veure allí, l’asil es una cosa (i ja em costa d’anar) però la forma en que vaig veure allí als ancians no em va agradar gens. Va ser que no tornaré.

Quan acabarem de la residència tocava anar a l’escola de Maria Auxiliadora (?), tampoc se exactament per que anem ahí, i això que fa uns anys que anem.

Ja cansats toca convertir-nos en un altra falla de Sueca, érem la falla del Mercat, o almenys així ens anomenà mes d’un al veure’ns desfilar pel mig del carrer Sequial, esquivant al personal i a les parades de calcetins i samarretes. I mira que es gran la barriada.

I tornarem al cau, i en tornarem 3. I per ma ca ma mare, per casa de Richard el Flack, per casa de Sandra (per ficar 3 exemples de fallers que vivim per eixa zona) no passarem. Eixe dia no tocava, eixe dia tocava Residencia i col·legi, i a la barriada que li’n donen. Doncs ma mare paga el cartó i vol que la falla passe per sa casa, i no passa. Habitualment per eixa zona (Ronda dels Borxs, Sor Isabel de Villena, Cavall Bernat, Toni Puchades, Polinyà) passem ja els que quedem de la falla que es dirigim al cau, amb el que això representa, i ara ja ni passem.

Deuríem de replantejar-nos molt el tema de com fem els passacarres, per no menyspreciar sempre la mateixa part de la barriada. Que passaria si per eixa zona passes tota la falla i pel carrer Sequial foren 4? I també tenim que veure quins dies anem a on i a que. Els dies de falles son per a la barriada, i s’acabat. Si hi ha que anar a qualsevol lloc (església, residencia, mercat d’Abastiment, piscina municipal) s’ha de fer del 16 cap enrere i deixar els dies grans per a la barriada, que son la gent que ens soporta tot l’any i que d’una manera o una altra col·labora amb nosaltres. I d’això no ens donem conter.

Eixe dia la falla paga fideuà per dinar, i per la vesprada, a passejar el gos. O el que ve sent el mateix per a mes d’un faller, la visita de cortesia. O el desastre mes gran que puga existir.

Tant a la visita com als passacarrer hi ha que eixir vestid de faller o fallera, no em val qu vinga gent en el polar, no, això es una falta de respecte per a la gent que es vist i que es fica sabates (i no deportives) per a fer la visita. Si eixe any no et pots vestir, o no eixes o te’n vas en la furgona però això no.

I la moda de anar canviant l’ordre del personal en la visita es una tonteria. La C25 es suficientment capaç de tocar per a que l’escoltem tots el fallers, i ho dic per que em passí part de la visita al costat del Banderí i si la falla anava be, es sentia perfectament, però clar, com voleu anar parant la xaranga, la falla va estirant-se i es un desastre.

I que es això de ficar als tios darrere de la xaranga? Es absurd. L’any que ve deurien de ser les ties les que vajen darrere, no? Jo no ho veig. O siga Una vegada acaben els xiquets anem tots els tios (que tampoc som tants) després la xaranga i a continuació totes les ties, seria així. O no?

La quantitat de xicons que eixen en la visita no representa cap impediment per a que vajen davant de la xaranga i que les dones escolten perfectament la música. Com s’ha fet sempre. Pero es veu que si no estàs damunt del músic no mola. Anar mirant-li l’esquena als músics es la cosa mes trista que vos podeu imaginar, i si darrere no ve ninguna falla ja ni vos conte. El que vos deia, passejant al gos anàvem.

Acabarem tard i cansats, i cansats també. La part bona era que eixe dia no caldria esperar a Rebombori. Però com marca la tradició, se’n va anar la llum al començar el ball i estiguérem mes de mitja hora a fosques. Be, no?

Es feren les quatres i tot s’acaba, molt ràpid, molt curt, un altre any passat.

El 19, com porte fent els últims 6 anys no ix en la falla, em toca anar en la Junta, i vaig. No com altres que no ho fan, be per que no volen, be per que estan dormint la mona. Se que no es divertit i que costa però si estàs estàs. Arribes el primer a Joan Fuster, veus passar a totes les comissions, després fa tu l’ofrena i tornes a l’Ajuntament a deixar a les autoritats. I sempre que vas de tornada pel carrer Sequial escoltes la mascletada de la nostra falla, una putada. Jo fa 6 anys que no la veig, Nicolàs ja ha perdut el conter (més de 20). A veure si no fora molt demanar que l’any que ve (que aneu davant de la Junta, i encara que jo no estiga en ella, això ho decidirà el nou president) podeu tirar-la un poc mes tard, com a molt un quart d’hora, per a que els de la Junta també puguen disfrutar-la.

I per la vesprada mes del mateix, a les 18:30 a l’Ajuntament, fas el recorregut fins el principi de l’estació i t’esperes allí fins que passen l’última falla (i eixa espera es sol fer pesada ja que sempre fa aire i fred), fas el passacarrer, t’esperes en la porta de l’església a que eixquen i torna a l’Ajuntament a deixar a l’alcalde. Més d’un any no he vist cremar l’infantil per no arribar a hora.

I mentre veia passar a la nostra comissió em feia la pregunta que si no seria millor fer una cistella mes menuda (o directament no fer-ne ja que va a acabar en el fem i no serveix per a res) i poder veure quintos en lloc de gots de plàstic de la litrona? Per ficar un exemple.

Sols La 18 portava una cistella (per nomenar-ho d’alguna forma). Era una menuda plataforma en rodes, amb l’escut del 50 aniversari i rodejada de flors. Senzillet i barat.

Arribí a hora de veure cremar la falla Infantil (però per ben poc, ja estaven tirant el castell). Aní a casa, canvi de roba, sopar i torna cap al monument, ajuda a preparar la cremà, per dins i per fora. Es tira el castell i a esperar als bombers. I els bombers aplegaren.

I s’encengué el famós avionet i aquest li donà foc a la traca que li pegà la volta a la falla i que per fora no va encendre res (?), i a simple vista per dins tampoc. Escoltí algun xiulit i tot, però la processó anava per dins. El monument estava encès però no es veia, es percebia un fil de fum negre que eixia de l’interior i poc més. La gent ja estava desesperant-se, alguns marxaven cap a casa, altres volien tirar-se per la finestra davant de tant gran fracàs, i en eixe moment, aparegué la flama cap a l’exterior. I s’encengué.

I el cabró del bomber ens banyà de dalt a baix i ens revolà totes les espurnes cara nosaltres, sempre han de fer alguna. Aquest any que respectaren prou al monument foteren als que estàvem veient-la, sempre hi ha alguna cosa.

El monument es cremà molt be, agafant-se poc a poc, sense presa i consumint-se tot el cos central al mateix temps. Finalment caigué el quedava i s’acabà tot. S’acabaren les falles del 2011, començaven les falles del 2012.

I veurem com comencen i veurem com acaben. Aquest any que ara comença pot ser un gran any per al canvi i per a millorar alguns aspectes que ens faria falta, o por servir per a que ho deixem tot com està i ens passem unes altres falles renegant.

Vosaltres decidiu.

Així foren les FALLES 2011 (part 1)

no pensaríeu que em cabria tot en un article, veritat?

Com sempre curtes, intenses i cansades, i després quatre dies o mes per a recuperar-se. Però aquest any ha sigut estrany per molts motius, però principalment per tots els mals rotllos interns que hi ha hagut. Ens hem passat els dies discutint que si de la forma de desfilar , que com teníem que anar vestits, que si la barra, que si la cistella, que si les rutes dels passacarrers,..... moltes coses que l’any que ves es tindran que canviar o millorar i que ací no es el lloc per a parlar-les. Ho farem duran l’any a les reunions.

Centrant-me exclusivament en la festa fallera podem començant recordant el dilluns on soparem i tinguérem l’entrega de recompenses de Junta Central (se que per la vesprada hi havia alguna cosa però com vaig treballar fins el dimecres per la vesprada, em votaré la part de tot allò al que no vaig assistir, per cortesia i per no dir res que no fos veritat). Érem prou gent al casal, i tots veiérem com li tallaven els pantalons a Assumpta unes dones disfressades de piruleta. A part d’això destacar que aquest any hi hagueren prou insígnies de Coure, el que significa que hi ha mes gent nova a la falla. Bona senyal es. A mi em donaren la d’Or amb fulles de llorer.

El dimarts també soparem (que coses, soparem tots el dies) i després era la nit del Play-backs, o això era el que deia al llibre i a la pissarra. Al igual que l’any passat, tampoc es va fer. Es una cosa que al final es perdrà i això no es aixina, espere que no acabem llogant a gent de fora per a que eixa nit ens facen les actuacions que nosaltres ja no fem. No recorde massa lluny eixes nits amb 10 i 12 actuacions eixa nit i després encara fèiem un ratet de discomòbil. El que no es compren ni és admissible és que la comissió que aquest any ha guanyat els dos primers premis del concurs de Playbacks de la Junta Local Fallera no fassa ninguna actuació al cau. Costarà donar premis al cau per a que s’animeu a fer alguna cosa?

Els play-backs del cau no son els del Lido, son mes simples i divertits (si volem) però son. Quan acabarem de sopar alguns Voltats anàrem a la cotxera del Polp per a acabar de traure les músiques, confeccionar les disfresses i veure els últims passos a les coreografies que s’havien aprés via Youtube. Superpreparat a mes no poder, s’ho podeu imaginar. I ja vos podeu imaginar la cara que se’ls va quedar als que anaven a eixir a fer dos o tres playbacks (depèn dels que hi hagueren) quan els digueren que no anaven a fer-ne ja que la gent passava. El que es diu contens no estaven.

El dimecres (16). Ja començava el que era bo. Tornarem a sopar i ens disfressarem (eixia nit si que anà ve la cosa). Nosaltres anàvem de Generals Romans, això es que ficava en l’embalatge de la disfressa, però la gent no ho acaba de comprendre (com tampoc comprenien de que anava disfressat el Xurro, la foto la teniu uns articles mes cap avall) de que anàvem (entre ells alguns de nosaltres). Empenyats estàvem que érem espartans però romans. Jo la geografia històrica no la domine massa be però juraria que Roma està en Itàlia (done fe d’això) i que les terres d’Esparta estarien per la Grècia clàssica, veïns com diríem.

En les disfresses individuals (mes be escases, crec que sols hi havia 2) el primer premi anava a ser pal Bou però como eixa nit no estava li tocà al Cule, que s’ho havia currat mogollò, anava de San Pancraci. Era molt bo. La llàstima es que no tinc cap foto d’eixa disfressa. En segon lloc i pels pèls, ja que quasi no arriba a temps, fou el Braham que es va disfressar de vaquer amb cavall i tot. Molt Original.

En quan als col·lectius no ho recorde massa be o no vull recordar-ho que pot ser que no siga el mateix. Guanyaren Les Petxinoles amb una disfressa de Lady Ca Ca (l’opinió del jurat no era recurrible), en segon lloc les que anaven de una au blanca amb plomes (no eren gallines però ara no recorde el nom exacte, però del que deien elles era complicat que anaren), això si, s’ho havien treballat molt. No dic qui son per que no se el nom de la cuadrilla i per no dir-les a totes no en dic a cap, ja veureu les fotos. En tercer lloc foren les que anaven de pirates.

Fora es varen quedar les Hello Kitty (mira que era graciós, sobretot el cap) i, per a mi la decepció de la nit, les fixes de dominó. Havien seguit la mateixa forma de treball dels últims anys en quan a la confecció de la disfressa però aquest any no. L’any passat guanyaren disfressades de llapis de colors Alpino, i l’anterior quedaren terceres vestides de botelles de casalla. Aquest any no han pogut repetir premi, l’any que ve segur que recuperen eixe podi perdut.

Després de les disfresses i d’una interminable espera començà Rebombori (podríem fer el favor de demanar-los per al pròxim any (si tornen) que comencen mitja o una hora abans, que per ells no tenen problemes. Ells com sempre, en la seua línia. Ens ho passarem molt be i ens férem ballar fins les 03:55.

Eixa nit (i durant tot el dia, crec, jo treballí fins les 19:30 a València i no se com es va desenvolupar el dia) la barra la portàvem els Voltats, cosa que no estic en contra i de la que sempre disfrute, almenys durant unes hores. El dissabte de les paelles, la portaren (si no recorde mal) pel dia les que es disfressaren de gallines i per la nit les fixes de domino (per a que ens entenguem). I la nit del 17 i del 18 vingueren 3 cambreres de fora per a que ningú estiguera darrere de la barra i tots poguérem disfrutar, d’acord. I per que no els altres dies? Per estalviar-se diners? Fiquem tots els dies a gent de la falla. Es que al final sempre pringuem els mateixos, i pense que això no es així. En la falla som molta gent i tots deuríem de treballar un poc per la falla, no sempre els mateixos.

El 17, dijous. No solc anar a les despertades, i aquest any vaig seguir la rutina, això si, volia anar a esmorçar, m’abellia. Tant en el llibre com en la pissarra deia que era a les 10. A falta de 5 minuts de eixa hora em presentí jo al cau i ja tenien tots l’esmorçar a la planta dels peus. Havien arribat prompte de la despertà i havien esmorçat, i au. Em fiquí un xicotet entrepà i dos gots de cervesa per a desdejunar i a la marxa. El 18 no aní a esmorçar, per si de cas.

Anàrem al passacarer i com es costum del cau eixirem 5 i la xaranga. Cosa que no es correcta, al igual que tampoc es que quan tornem ho fem 4. Açò es una cosa que l’any que ve també s’haurà de canviar. El punt d’eixida i d’arribada es el cau. Molts em podreu dir “es que se m’ha fet tard” i jo m’ho creure, per que soc així. Però per a la tornada al cau no hi ha excusa que valga. El que no pot ser es que sols arribe la Xaranga, cinc fallers i sols una fallera (apart de les majors), es indecent, i una falta de respecte al veïnat, a les falleres majors i a la falla en si. També costarà incentivar-vos per a que ixcau i torneu al cau? Haurem de repartir tickets a l’eixida i a l’arribada per veure si així som uns quans mes?

Que jo recorde el passacarrer no tingué cap complicació, deixant a banda les obres de la ronda del Materal que a tots ens afecten.

Després teníem dinar que pagava Assumpta i Pep el Droga (President d’Honor), crec que aquest any la falla, com a tal, sols ha pagat el del dia 18. Era paella. Férem partideta de poker al sol del pàrking i a canviar-se de roba que havíem d’anar a missa i a l’asil.

La missa, en el Carmen, la gent, quasi tots fora. L’asil, on sempre i com sempre, i després cap al monument. On estiguérem escoltant a la xaranga i els diferents solos que feien, tots dedicats als nostres màxims representants, ah, i a Alfredo, el nostre abanderat.

De nit fou la festa del barret, de la qual no comentaré res ja que res se, em trobava a la barra i ni tan sols se quanta gent en portava, però no massa diria jo. Després Rebombori fins les quatre. Eixa nit vaig trobar el cau amb gent del normal, es veu que mes d’un estava aguardant-se les forces per al dia 18. Que coses.

Continuarà..... (el dilluns que demà hi ha un avís que ficar)

En formació!!!!!!!!!!!!!!!

Ja estem en plé mes de març. Ja estem de plé inmersos en la festa fallera. Ja retronen els masclets que sonen al Cap i Casal tots els dies a partir de les 14 hores. Ja fa olor a pólvora pels carrers del nostre poble, ja tenim els carrers decorats i preparats per als passacarrers.

Ja hem superat uns quants "match-point" importants, com han segut els passats caps de setmana. Ara ja ve tot rodaet. Divendres passat es celebararen les "Albaes", el dissabte al concurs de paelles populars ferem un "non stop" de 17 hores que no vaig a contar ara ací res... Aquesta setamana ja plantem la falla i tirem les primeres traques!!!!

I el diumenge passat férem el primer passacarrer de les falles, "l'última arreplegà" i, a propóssit d'açò vaig a parlar dels passacarrers, que feia temps volia parlar i encara no hi havia fet.

Els passacarrers, són a banda d'un passeig per a que et pegue un poquet el solet pels matins per agarrar color després de pernoctar la nit anterior, i per escalfar motors amb el passacarrer de la vesprada... són com un agraïment al veïnat, que ens mostra durant l'any el seu suport. Serveixen per a mostrar a tot el món el actiu més important que tenim a la comissió: les nostres falleres. Que lluïxen trajes i manteleries com ningú.

Com a tal, passacarrers hi ha de moltes maneres, estan els de matí que podriem calificar-los com de volta, que no hi ha ningún destí en especial, i que serveixen per a rodar la barriada i fer eixir al vaïnat de les seues cases. No son uns passacarrers especialment problemàtics (i ja voreu més abans per què vos dic açò).

Després tenim els passacarrers de la vesprada, que són algo més problemàtics. U ja duu tot el dia per ahí, igual la nit anterior ja va carregar el moxuelo i la nit ja es veu de cara, com que el cos té més ganes de festa. Ací pòdem distingir la visita a l'asil d'ancians i la visita de cortesía (desmadre general)

I per a finalitzar els passacarrers del dia 19, tant l'ofrena als Suecans il·lustres com a la Mare de Déu de Sales. De estos passacarrers no hi ha res que dir, la Falla Plaça de Cervantes sempre s'ha comportat i es comportarà com (al meu entendre) s'ha de comportar un faller en estos dos passacarrers. La gent de Sueca es tira al carrer per a vore estes desfilades, i li agrada vore la separació que toca entre fallera i fallera i sobretot la fallera major. I vore les files d'homes ben formats i seriosos, com toca, pel respete que mereixen els homenatjats.

També aprofitem aquests passacarrers per a mostrar-li al poble de Sueca, que els fallers sabem divertir-nos quan cal, però sabem ser seriosos quan toca.

Però diferent és la visita de cortesia, molt diferent. hi ha que començar a entendre que la gent, igual que ix a l'ofrena a vore a les comission, ix en la visita de cortesia, i, últimament en este poble sols es veu una "provessó de borratxos", jo no dic que no eixim a passar-nos-ho be però hem de ser concients que hi ha gent mirant-nos passar, i que també és mereixen un respete. Tots som fallers i tots volem passar-nos-ho be, pareix que el que és president o te càrrec te que eixir a la visita de cortesis a amargar-se o passar-se la vesprada dient a la gent: "tireu avant", "no es pareu ací", "més avant tornarà a parar el carro de l'alcohol"...

I no és així tots tenim que agafar un poc de conciència que tots som fallers i que representem a una comissió tots tenim que sentir-nos orgullosos de tot el que fem.

Dit açò també m'agradaria dir que de la manera que està montada la visita de cortesia, és un poc inevitable que no ocurrixca tot açò. Ja que el recorregut és molt llarg, la gent es "despista" molt. No deixen duur vehicles amb beguda i menjar dins de la gent i, clar, la gent es para i se n'ix de la formació per a proveïr-se.

Sols vos vull dir, que tots hem de prendre conciència dels nostres actes i responsabilitzar-nos que tots representem a la comissió. Que la gent que ve a vore els passacarrers vol vore "algo", i moments per a disfrutar i divertir-nos són molts i hi ha moltes maneres de disfrutar. En la cavalvada del ninot enguany hem pegat un canvi del cel a la terra. De eixir tots al montó a duur una organització, el resultat ha sigut magnífic.

Xiquets i xiquetes ja tenim ahí les falles, ara sí. És moment de disfrutar, és moment de germanor, de rialles de festa, de tró, de fum, de llum i color... i sobretot, és temps de lluïr l'escut de la nostra comissió com es mereix.

MOLTES COMISSIONS HI HA EN FALLES, PERÒ TU I JO SOM DE LA CERVANTES!!!!!!!!