http://lh3.google.com/carlosgranell/RkGTw0Y6C7I/AAAAAAAAAEw/BkUGOPC_YWM/caP%C3%87ALERA%20FOC.jpg

divendres, 30 de gener del 2009

Feliç Aniversari Xuso

per Mari Sales


Si, si!! tal dia com hui ,30 de gener - però de l´any 1980- va vindre al món la persona més especial que he conegut en la meua vida; venint de mi es podeu imaginar massa de qui es tracta.


Jo per aquell temps no estava ni tan sols en projecte, però uns anys després el destí el posà en el meu camí. Des d’aquell moment només puc que donar gràcies per la seua existència.


Xuso sempre fa igual, s’acosta discreta i silenciosament, pareix que no alça pols ni remolí i quan et dones compte està ahí, simplement seguent una peça fonamental allà on se ho proposa: família, amics, faena, FALLA, agermanats, futbol… ell és d´eixes persones que tenen “algo” que els els fa irresistiblement atractius i fàcils d’estimar. Per esta raó de segur huí hi haurà molta gent que vullga felicitar-te al espai que tu mateixa (amb la companyia d´un gran amic i faller teu) has creat.


M´agradaria més que mai poder dedicar-te algo màgic, especial, -encara que no puga arribar a ser ni la meitat d´especial del que et mereixes o em fas sentir tu a mi cada dia -. Aixi que em quedaré sols en dir-te que t´estime, que la teua felicitat és la meua, que al teu costat els moments amargs són més fàcils de portar i que no deixes mai de somriure perque la teua alegria contàgia a tot el que t´estima.


FELIÇ ANIVERSARI XUSO, COMPLEIX MOLTS ANYS MÉS AL NOSTRE COSTAT ¡!


Article enviat per Mari Sales Soldado a Fpcervantes07@hotmail.com

dijous, 29 de gener del 2009

El Sopar del Play-Back...

per Cris

PER ALS QUE NO ESTAVEN!!!!!!

Tot començà cap a les 19:30 h de la vesprada del dissabte 24, quan Marieta es va dirigir a ma casa. Ella puntual com sempre, hem va arreplegar i ens dirigirem cap a casa Ruth, aquesta també molt puntual va pujar al coxe i moguerem al Xaparral, per a preparar el sopar que més tard disfrutaríem les artistes del Play-Back major.

A les 21 hores, era l´hora d´encontre de totes nosaltres al cau, per a no perdre la costum, algunes arribarem algo tard perquè Natalia es va retrasar.
Una vegada totes a la porta del cau, moguerem al Xaparral on teniem preparat el sopar amb el foguet de l´eixumenera encés per a que ninguna es constipara i la botelleta de casalla damunt de la taula per a entrar en calor més ràpid.
Totes nosaltres ens sentarem a fer la xarradeta abans de sopar al voltant de l´eixumenera, imagineuse el resultat al cap de mitja hora de xarrar amb la companyia de Cerveró.

Després de “sopar” (les que estabeu sabeu el significat de les cometes envoltant a la paraula sopar) amenitzarem la vetlada amb unes actuacions estelars, no dubtarem en alçar-nos de la cadira per a convertir-nos en les nostres cantants preferides, quasi pareixia que estaben les verdaderes actuant per a nosaltres, artistes de la talla de Marta Sánchez, Mónica Naranjo, Soraya, David Bustamante, també tinguerem una actuació del musical de Mamma Mia, quasi res. Queen ens va visitar però a través d´uns altaveus, ja que en aquesta ocasió la seua participació era imposible, se´n va tindre que anar d´urgència a relajarse en un “Spa”. A més tinguerem aniversari, sí sí, Merche complia anys i com ja és costum entre les xiques del play-back, ens va convidar a dolcet i cava.

Finalitzades les actuacions i tot arreplegat, pujarem als coxes per a dirigir-nos a la Falla de l´Avinguda d´Espanya, que per indicacions de Xuso estaven esperant-nos per a fer un cubateta. Una estona molt agradable la que pasaren allí en companyia dels amics de la Falla Avinguda d´Espanya.

Després decidirem escapar-nos per a acabar de disfrutar d´aquella nit de celebració, que per a nosaltres era tan important, després d´una currada com la que ens hem pegat per a preparar tot allò referent al Play-Back, ben merescut que ens ho teniem.

Hasta açí és el que vos puc contar i mostrar amb imatges:


La resta es queda en el record de les que allí estaguerem i en les fotos que estaran guardades baix clau en el meu ordinador.

Article eviat per Cristina Cebolla a fpcervantes07@hotmail.com

dimecres, 28 de gener del 2009

¡¡¡¡¡ATENCIÓ, ATENCIÓ!!!! NOTICIA EN "PRIMICIA"

per el Bou

EL BLAI I LA DESI VAN A SER...... ¡¡¡¡¡PAAAAAAAAPIS!!!!!

ENCARA NO SABEM SI SERÀ UN JONEGUET O UNA VEDELLETA PERÒ LA CUESTIÓ ES QUE VAIG A TORNAR A SER TIO I ESTIC QUE NO CAP EN LA PELL. D’ACÍ UN MES APROXIMADAMENT NAIXERA EL MEU NEBOT ARNAU I D’ACÍ 8 MESOS APROXIMADAMENT EL MEU NEBOT BLAIET O LA MEUA NEBODA MARIA.



JA SABREM EL QUE PORTA LA MEUA CUNYA, ENCARA ES UNA MICA PRONTE PER DETERMINAR EL SEXE DE LA CRIATURA. LA CUESTIÓ ES QUE ESTA MES PRENYA QUE UNA BURRA I QUE EN MA CASA ENS HEM ALEGRAT DE LO MES...

MOLTISIMES FELICITATS PER ALS MEUS CUNYATS!!!!!!

VULL APROFITAR L’OCASIÓ PER A DESITJAR-LI A LA MEUA CUNYA QUE TINGA UN FELIÇ EMBARÀS, I AL MEU CUNYAT QUE TINGA MOLTISSIMA PACIÈNCIA PERQUÈ NO SAP LA MALA LLET QUE L’HI TOCARA AGUNTAR FINS QUE LA DONA PARISCA.

RES MES CUNYATS DE TOT COR QUE VAJA TOT BÉ I ENHORABONA!!!!

Article enviat per Vicent Nicolàs (el bou) a fpcervantes07@hotmail.com
PER CERT, ACI TENIM LES PRIMERES FOTOS DEL GRAN SOPAR DEL PLAY-BACK A "EL CHAPARRAL", POLSEU ACÍ... PERÒ AMB MOLTA CENSURA, EHH? AIXÒ NO VAL!!!! ENVIEU-NE MÉS!!!!!

divendres, 23 de gener del 2009

Divendres, reunió...

Hui ja és divendres, desrpés d'una setmana molt intensa la que hem passat. Ja que hem superat dos match points importants, com els Play-backs i la Gala del 50 Aniversari. He segut felicitats per molta gent aliena a la nostra Comissió per estos dos actes. I es que realment han quedat de luxe. I lo millor de tot és la satisfacció personal de tot aquell que ha ficat el seu gra d'arena, més gran o més menut per colaborar en la preparació i l'execució dels dos actes...

Però ja sabeu que açò és falla, i les falles encara no hem acabat una cosa i ja estem mirant l'altra. I així és. El que ara ve és tot un seguit d'actes i un compte enrere fins la gran setmana al mes de març.

Hui al casal tenim una reunió important, xarrarem de moltes coses que ja tenim ahi al damunt com ara els Fallers d'Honor, la desfilada del ninot, el Rally Humorístic. També tenim ja les talles de les samarretes d'enguany per a que reserveu ja la vostra. En fi que el casal ara i fins el mes de març ja no para entre unes coses i altres. També s'està assajant el Sainet, que si no m'equivoque la respresentació serà el 10 de febrer al lloc on abans es feien els play-backs, recordeu???

I recordar-vos que hui a la reunió tots els fallers que no teniu el llibre, la làmina i la insígnia del 50 aniversari podeu arreplegar-ho (per la patilla)...

Ens vejem a la reunió... per cert el casal està com està?? algú te temps per a agarrar la granereta i pegar-li un meneet????

dimecres, 21 de gener del 2009

GALA 50 ANIVERSARI

Ja tenim les primeres fotos de la Gala del Cinquantenari, enviades per Amparo.


Algú que no tinga massa faena ens podria fer una crònica del que va ocòrrer dissabte passat a la Sala Cancela i contar un poquet el seu punt de vista de la Gala. Ho agrairiem moltíssim, ho podeu enviar a fpcervantes07@hotmail.com
L'AMIC JULIÀN SAEZ ENS HA FACILITAT UN LINK A LA WEB DE LA JUNTYA CENTRAL FALLERA DE VALÈNCIA, ON TROBEM UN DOCUMENT SOBRE LA GALA DEL 50 ANIVERSARI DE LA NOSTRA COMISSIÓ. POLSEU ACÍ

dimarts, 20 de gener del 2009

HUI FELICITEM PER PARTIDA DOBLE!!!!

MOLTES FELICITATS CARMEN!!!

per Carmina
HOLA AMICS!!!

Tal dia com hui, fa un any, era diumenge i a Sueca es celebrava el dia de sant antoni dels carreters. Qui m'anava a dir a mi que després d’estar tot el dissabte arreglant les aparellaes i els carros, diumenge a la matinada anava a posar-me de part. Si xiquets, la carmen ja fa un anyet!!!!!!!!!

Per a mí i per al Cule ha sigut lo més bonico que ens ha pogut passar en la vida.
Tots els matins, al despertar, és tot una alegría, per molt cansada que estiga jo, li veus la careta de dulsura que te i te s'oblida tot. Quan estas en ella, per molts problemes o dolors que tingues, no penses en ells, sols en ella.

Carmen es molt simpatica i molt balladora, desde menudeta ha sigut molt bona xiqueta, cosa rara perque els pares que te de menudets eren molt vivets. Li encanta jugar amb la seua cosineta Aina i només la veu comença a botar i a riure's de contenta que està.

Ara està per a menjar-se-la, ja te dos dentetes i comença a fer cosetes. Cada dia ens alegra amb una coseta més, i als dos papis s'ens cau la baba mirant-la. La veritat que ara no sabríem que fer sense ella.

Tot lo que he plorat quan estava embarasada, ara deu m'ho regala en alegríes, qui m'anava a dir a mi que tot allò que jo m'ho veia una muralla sería lo més bonic que m'ha passat en la vida. No ho canviaria per res del món.

Sols espere que li agraden les falles com a sa mare i que li agraden els cavalls, jo per si de cas la estic acostumant desde xicoteta. Així que per mí no serà.

En la falla ja te molts amiguets, o si no, que li ho diguen a Vicent i a Alex, que en ells s'ho passa pipa, i els que falten per arrivar, clar.

Bueno carmen la mamà no s'enrolla més, esperem que pases un dia molt feliç com de felisos son tots els dies amb tu. Tu i Aina sou lo més bonico que m'ha pogut passar i estic molt orgullosa de vosatros, però com hui es el teu día molts besets per a tu guapetona!!!


Article enviat per Carmina Cañavera a fpcervantes07@hotmail.com

*********************************************

MOLTES FELICITATS PAPI

per Alexandra

Hola bon dia, avuí 20 de gener es l´aniverari del meu papi Amadeo, si, si, tan sols ens portem 3 dies! bueno i trenta dos anys clar... Hui es un dia molt especial per a ell, encara recorde la careta de feliçitat que va fer, cuant em va vore per primera vegada no eu oblidare mai.

Ell es molt bó, i la gent que el coneix sap massa bé que no ho exagere gens, encara que pareix un poc timit, hi ha que coneixerlo. De vegades la mami me conta com es varen coneixer el papi i ella i jo me pregunte: com una mami tan loqueta a acabat amb un papi tan tranquilet? me fique a pensar i pense, aixo es amor.



Moltissima gent diu que soc un calco de mon pare, i jo estic molt orgullosa de sero ja que per a mi es un ejemple a seguir. Tan sols volia acabar diguent, que me senc molt orgullosa de tindre el pare que tinc, que no el cambiaria per res del món, que espere que al disabte ho celebrem els dos juntets com cal, i eixa alegria, ilusió i ganes de viure la tingues sempre.

TE VULL A MUNTO PAPA!!!

article enviat per Alexandra Grau a fpcervantes07@hotmail.com

dilluns, 19 de gener del 2009

FOTOS PLAY-BACKS


ACÍ TENIU LES PRIMERES FOTOS DELS PLAY-BACKS QUE ENS HAN ARRIBAT, EVIADES PER CRIS I AMPARO. ENCARA EN SON MOLT POQUETES, ENVIEU-NE MÉS
(VICENT, LES TEUES NO M'HAN APLEGAT, REENVIA-LES, PER FAVOR)
TAMBÉ ESTEM ESPERANT FOTOS DE LA GALA DEL CINQUANTENARI

dissabte, 17 de gener del 2009

Moltes Felicitats Alexandra!!!!!

per Deme
BON DIA A TOTS. SE QUE AHUÍ ES DISABTE, I QUE NO ES MASSA DE COSTUM PENJAR ARTICLES I QUE LA GENT NO SOL LLEGIR LA WEB ELS CAPS DE SETMANA, PERO ERA PRECÍS, PERQUE LES PETXIS ESTEM DE CELEBRACIÓ. A BANDA DE ESTAR O A LA PELU O ULTIMANT LES COMPRES PER A LA GALA DEL 50 ANYS DE LA NOSTRA FALLA I ESTAR MES GUAPES QUE MAI... HUI CELEBREM UN ANIVERSARI MOLT PERO QUE MOLT ESPECIAL.


I ES QUE ALEXANDRA CUMPLIX DOS ANYETS¡¡¡ MARE MEUA, PUES NO PASSA EL TEMPS APRESA NI RES... ENCARA ENS ENRECORDEM COM RECIBIREM LA NOTICIA, PERQUE NATALIA, MARE DE LA CRIATURA ERA LA PRIMERA PETXI QUE ENS FEIA TIES A TOTES. I ES QUE AIXÍ HO SENTIM AMB TOTES LES QUE JA ENS HAN REGALAT ALGUNA QUE ALTRA PELAILLA I QUE SON EL FUTUR DE LA NOSTRA FALLA I ESPEREM QUE LA DISFRUTEN IGUAL QUE HO FAN ELS SEUS PARES I TIES.

AMB ALEXANDRA NO EM CAP NINGUN DUBTE, PERQUE... LA VERITAT QUE TE A QUI SEMBLAR. TOTS ELS QUE CONEGUEM A SA MARE SABEM QUE LA NANA, ES UN CALCO DEL SEU PARE AMADEO, PERO ESTA IGUAL DE XAFAETA QUE SA MARE; I ES QUE LA FLAKI ESTA COM UNA CAFETERA¡¡¡


ENCARA M´ENRECORDE QUAN NATALIA ESTABA EMBARAÇADA I ENCARA MES COM HO VA PASAR DE MAL PER A DURLA AL MON, PERO SEMPRE DIUEN QUE NO HAY MAL QUE POR BIEN NO VENGA¡ PUES AÇÍ TENIM EL RESULTAT... NI MES NI MENYS QUE JA ESTEM CELEBRANT EL SEGON ANIVERSARI DE ALEX. ES UNA NANA MOLT ESPECIAL, I ES QUE ES FA DE VOLER, ES MOLT CARINYOSA, ESPAVILÀ I JA NO PARLEM DE GUAPA... I NO POTSER D´ALTRA MANERA PERQUE LES PETXIS TENIM GRACIA HASTA PER A PARIR... SI NO FIXEUSE UN POC I VOREU; CARMEN, AINA, I NO PARLEM DELS QUE VENEN DE CAMÍ; MARIO I ABEL... SI FIXANSE AMB LES MARES JA SOBREN LES PARAULES...


JO PERSONALMENT NO PODIA PASAR AQUESTA FELICITACIÓ PER ALT, A BANDA DE SER LA PRIMERA DE TOTES EN NAIXER, ES UNA DOLÇOR, CARINYOSA COM LA QUE MES ( QUANT ELLA VOL CLAR, PERQUE TOTS SABEM COM SON ELS NANOS ) L´HEM DISFRUTADA DESDE EL PRIMER DIA DE NAIXER, PERO ENCARA ES MES GRATIFICANT EL VORE COM DISFRUTA ELLA AMB NOSALTRES, LI ENCANTA DISFRUTAR DE LA COMPANYIA DE LA SEUA FALLA I COM NO DE LES SEUES TIES LES PETXIS, I ES QUE EN LO MENUDA QUE ES I JA LI AGRADA LA MALA VIDA.


DE PART DE LES TIES LES PETXIS I ESPECIALMENT DE PART MEUA, FELICITARTE EN EL DIA DEL TEU ANIVERSARI, QUE ET REGALEN MOLTES COSETES I NOSALTRES ESTAREM ALLÍ AMB TU I ELS TEUS PAPIS PER A DISFRUTAR DE AQUEST DIA TAN ESPECIAL.

UN BESET MOLT FORT I QUE SIGA UN DIA MOLT PERO QUE MOLT ESPECIAL PER A TOTS¡¡¡¡


article enviat per DEME MARTI A fpcervantes07@hotmail.com

divendres, 16 de gener del 2009

Sou unes artístes!!!!!!

Ací estem, mig dormint i en algo de purpurina encara per la cara, per a contar-vos les sensacions de la mostra de Play-Backs que ahir férem al Casal “Multiusos”. Una vegada més, no soc jo la persona més indicada per a contar-vos-ho, per la subjectivitat que implica ser faller de Cervantes i a més a més participar en un dels Play-Backs, de totes maneres ho faré.

Després de moltes hores al casal i a les perruqueries, les artistes estaven que impressionaven. Incomptables son les hores i el treball que han dedicat maquilladores, modistes, perruqueres, coreògrafes, mares, pares, iaios, tios, etc per a ficar el seu granet d’arena en la posada en escena de la mostra. Vull agraïr a totes les persones que han ajudat altruïstament a tots els que hem participat, ja que sense ells el resultat final no seria el mateix, ni molt menys.

Una vegada ja al “multiusos” i després de molts nervis, s’obria el teló. I començarem amb el Play-Back de concurs infantil. Que voleu que vos diga de les nostres xiquetes? Elles ja fa temps que son artistes i pareixen profesionals. El vestuari, decorat i maquillatges eren impressionant i la música i les coreografies molt bones. Vam tindre un inesperat problema amb el CD de la cançò, però ni s’imagineu les xiquetes com reaccionaren, la segona vegada que ballaren ho feren encara millor i als majorets que estavem allí darrere tremolant, ens donaren un lliçó de tranquilitat i maduresa que molts adults voldrien... Enhorabona artístes i moltíssima sort, sou les millors!!!!

Acte seguit i després de comprobar a cortina tancada que l’escenari pareixia una pista de patinatje, les més majoretes estaven ja a punt per a començar l’actuació. Com sempre després de tantes hores al casal i tants nervis, la cançò passa molt de pressa i quasi no et dona temps ni a asaborir-la. Jo crec que les meues companyes estigueren espectaculars, amb totes les lletres. Anaven maquillades i amb un vestuari que tornà a superar-se, els pèls que portaven eren de “passarela” i el decorat, que l’amic Vicent sap la poca ajuda que ha tingut i lo molt que li ha costat, estava molt impactant.

Les sensacions de la actuació son prou bones, almenys per a mi. Les xiques estigueren que pareixien àngels, perfectes. I per allí davant hi havia un “maromo” en calçotets llargs fent l’indio. Les cançons eren molt conegudes i una predilecció meua personal (Queen).

Res gent, que m’he tornat a sentir mooooolt orgullós d’estar en esta Falla, que he tornat a disfrutar com un xiquet compartint escenari amb artistes de la talla que ténen les meues companyes, m’he tornat a quedar amb la boca oberta amb el Play-Back infantil i estic impressionat de la capacitat de sacrifici i de treball que té esta comissió.

ENHORABONA A TOTS ELS PARTICIPANTS EN ELS PLAY-BACKS, A TOTS ELS QUE HAN ESTAT “ENTRE BASTIDORES” PER QUE EIXIRA TOT PERFECTE, MAQUILLADORES, PERRUQUERES, MODISTES, COREÒGRAFES, ENGINYERS DE DECORAT, FAMILIARS I FALLERS, MOLTES FELICITATS A TOTS!!! Molt especialment a les meues “xiques” que compartir amb elles estos mesos d’assajos, és tot un luxe!!! (ara queda el soparet!!!! Jajajajaja)

Nomenar també que el so i les llums ens deixaren impressionats, per a estar en 39º de calentura Spielberg, no se te donà gens malament (com sempre ens tens acostumats), gràcies amic. I les presentadores Noelia i Maitane, que voleu que vos diga, moltes vegades les presentadores pasen desapercebudes i després de tindre que “improvisar” i tot, ja hi ha gent que hem va donar l’enhorabona inclús per les presentadores i que vos felicitara, doncs ahí va: MOLTES FELICITATS A TOTS I TOTES i GRÀCIES PER PLENAR UNA VEGADA MÉS EL PATI DE “BUTAQUES” (a qualsevol cosa se li diu butaca…)!!!!


(a l’any que ve supose que més…. I millor)
PER CERT, NO TINC CAP FOTO, QUE ESPEREU A ENVIAR-LES??????

PER CERT HUI ÉS DIVENDRES I HI HA REUNIÓ, DEMÀ TENIM LA GALA DEL 50 ANIVERSARI A LA CANCELA, ALLÍ S’HA D’ESTAR A LES 17’30 h,
PERÒ MILLOR VINE A LA REUNIÓ I HO PARLEM, NO???

dimarts, 13 de gener del 2009

A dos dies vista...

Bueno, bueno, bueno… pareix que fora ahir i ja estem de nou immersos en el Concurs de Play-backs que, com cada any, organitza la JLF. Després de dos falles que no han competit a última hora per motius que tots sabeu i que no vaig a tornar a repetir, i del canvi d’escenari d’enguany, que hem passat del CM Bernat i Baldoví al casal “Multiusos” (del qual no anem a tornar a expressar la nostra opinió), ja tenim a la vista el dia de la nostra actuació.

Així és, el proper dijous 15 de gener, entrarà la posada en escena de la Falla Plaça Cervantes. Un any més l’esforç en esta disciplina ha segut màxim. Tant les xiquetes i xiquetes com les més majoretes, han passat este duríssim hivern al casal, soportant les inclemències de l’oratge i desafiant este fred que ens duu a tots de cap. 

A dos dies vista, els “enginyers” del decorat estan ultimant tots els detalls, les maquilladores i perruqueres ja ho tenen tot preparat, i les modistes tenen les “SINGERS” que trauen fum. Vaja treball encomiable que fan totes aquestes persones per a que la posada en escena siga fabulosa i eixe treball no es veu tant.

Les nostres ballarines estan d’assajos que no paren, junt a les coreógrafes llimen els xicotets defectes d’última hora que puguen surgir als assajos, per a que eixe dia estiga tot preparat al 100% per a que ixca perfecte…

Una altra cosa és que per circumstàncies, eixe dia es falle en qualsevol cosa, això ja serà un altre cantar. La faena quedarà feta demà a la nit, quan ens n’anem tots a dormir somiant en l’actuació. Tot el que puga passar després serà secundari i a ningú ens afectarà.

Perquè el que ha estat al vostre costat sap tot el treball i l’esforç que dediqueu en esta mostra de Play-Backs i la Falla Cervantes sols vos pot estar agraïts i desitjar-vos tota la sort del món, siga el que siga el resultat final. Ja sou guanyadores!!!

ENHORABONA ARTISTES, I A PER TOTES!!!!!!! (ja noteu els nervis???)
Allí estarem tots per a aplaudir-vos, dijous 20’30 hores al Casal “Multiusos”

dilluns, 12 de gener del 2009

Incomprensible, moltes vegades...

La vida no enten de lògica, obeix a colps caprixosos del destí, res del que pugues tindre preparat pot superar el que ella et puga tindre disposat per a tu o els teus, al girar el cantó.

No enten de dies laborals, ni dies festius. No sap respectar l'alegria moltes vegades i pega uns colps extranyament durs i infames. No enten de families, no enten de parelles, ni de desconeguts, ni de rics, ni de pobres, ni de famosos, ni de pesones anònimes...

Estos dies, al poble de Sueca hem pogut comprobar la duresa amb la que colpeja, hem tornat a viure de prop la cara amarga d'este mon en el que vivim.

Pots estar malalt o tindre tota la salut del mon, però dels caprixos del destí ningú és alié. Sols podem sentir-nos tots units i transmétre'ns tots molta força en moments difícils. Els moments d'alegria son molt fàcils de passar i a tots ens agrada, en moments durs, exessívament tràgics, és on l'ésser humà ha de traure la racionalitat i saber que tot forma part de una vida, amb més sort o menys, una vida en la que tots hem de passar pel mateix lloc.

La Falla Plaça de Cervantes mostra el seu afecte i el seu condol als familiars, amics, companys i fallers de les comossions Avgda d'Espanya i Bernat Alinyo, pels tràgics moments als que s'enfronten.

divendres, 9 de gener del 2009

El 8

No, no estic parlant de la nova pel·lícula que produiran Tim Burton i Timur Bekmambetov (director de Wanted), no, eixa es 9. Estic parlant de la mitja de punts que férem al campionat de basquet masculí del cap de setmana passat.

Esta clar que el basquet no es el nostre, però contà la intenció i les ganes de passar-s'ho be. Que fou això al que anàrem. I a arreplegar la subvenció que no hi ha un duro.

Jugarem tres partits i perguérem els tres (un d'ells per una jugada que el arbit no va vore) i en els tres ferem la mateixa puntuació. 8 punts per partit. Nosaltres no estem destinats a anar a la NBA però ens ho passarem be i espere que l'any que be repetim.

Des d'ací el meu agraïment a tots eixos fallers que dissabte de bon matí estaven allí al peu de la cistella: Xuso, German, Gregori, Agustí, Talens, Ricky i Amadeo.

Ara toca fer un campionat intern, no estaria mal, veritat? A vore si així millorem.

Per cert, hui hi ha reunió molt important així que no falteu.

dijous, 8 de gener del 2009

Deixeu que em desfogue

Deixeu que em desfogue per que portava quasi tres mesos sense voreu clar, casi tres mesos sense dormir agust, casi tres mesos no creguent que es podria fer, però s'ha pogut. Ahir començà la mostra de Play-backs al cau multiusos.

Des del dia que em van dir que l'aNjuntament ens obligava a fer-ho allí sem va caure el mon damunt, allí no es podien fer, però ells es van encabotar i no hi havia altra solució. Vaig tindre una reunió amb la persona de l'aNjuntament que es responsabilitzava de la part de cultura i ens va prometre tot per a que allò estiguera en condicions, tot. Evidentment el multiusos no es el Bernat i Baldoví, i per molt que s'empenyen mai ho serà.

Van fer el gran error de construir-lo i ens l'hem de tragar, vejes tu que gràcia.

Em prometeren que per a assajar allò estaria funcionant i per als playbacks tot en marxa i a punt. La primera cosa no la van complir, ja ho veguereu, que si, que si havia so però res mes, i mal. I al segon punt ens plantejarem que si els dies abans estava tot igual no anàvem a fer-ho allí, ja voriem on però no allí.

Els dies passaven, el començament s'apropava, allò no avançava i a l'aNjuntament pareixia que ningú volia saber res, ni tan sols el que havia tingut la reunió amb nosaltres. Allò era un desastre. Cada cop que anava allí se'm cauia el mon damunt. No ho veia no.

Peró finalment allò començà a canviar. Una de les coses que ens prometeren fou pintar la pared del fons de negre, i vist que no ho feien i que la concejala donà l'ordre de "el que fera falta" ja que s'imaginava quin marron li anava a caure damunt si no ho fèiem allí, decidirem fer-ho els de la Junta. Mentre un pintava la paret, altres organitzàvem les cadires i les enganxàvem per a que allò estiguera mig decent.

I faltava el mes important, les llums i el so. Se que es una merda i per molt que la decoren sempre serà una merda, i vist que l'aNjuntament no s'arrimava vaig parlar amb Sonycolor per si ahir no apareixien que ens llogara un poc de material i començar com porguerem. Aparegueren.

Ahir de matí començaren a ficar els dos micros i els focos frontals, al igual que muntar al final de la sala el control. Els micròfons no son res de l'altre mon i la qualitat que trauen no es massa bona, els sistema d'altaveus esta be(sempre i quan sapies traure-li el rendiment adequat, no per donar-li més canya es millor) però no es gran cosa per al que volíem. I els focos son els que hi havien al Bernat i Baldoví (la cosa esta que no hi ha llum blanca que pogam guiar, ho he demanat per a hui, i que hi ha menys estructura on poder enganxar material, per tant hi ha menys), el que falta d'efectes es el que cada falla contractava per la seua banda.

I ahir encara ens costa a dos de la Junta reorganitzar els focos, reorientar-los i filtrar-los ja que no estaven presentables. I es feren les vuit i mitja.

I s'obrigué el teló. I el cor se'm va parar, però poc a poc tornà a batre, allò estava en marxa i dins del mal no estava tant mal, funcionava. En comparació a com estava el local el dia 3 de Gener a com estava ahir, mitjanament arreglat, amb la gent i els decorats i amb el calor del public allò canvià un poc. Se que no es el millor que podem tindre, ni de la millor forma que pot estar, però per a ser el primer dia de l'any de transició no estigué mal. No es podeu imaginar el pes que em lleví de damunt quan allò anava en marxa. Esta nit he pogut dormir.

Però amb açò no ens podem conformar, sabem que es poc i roí i que es va a millorar, per això no em de deixar de demanar que es millore i que s'acabe amb unes bones condicions i no de la forma en la que està, però de moment salvem la papereta. I cada dia, amb les coses que pogam afegir-li anirà millorant. Però mai serà el Bernat i Baldoví. Sempre serà la merda del multiusos. Per molt que el pinten de rosa.

dilluns, 5 de gener del 2009

Aniersari de Noelia Marti

per El Bou


BON DIA A TOTS I A TOTES: AVUÍ DIA 5 DE GENER ES UN DIA MOLT IMPORTANT A LA MEUA FAMÍLIA, PERQUE ES L’ANIVERSARI DE L’AMA DE M’HA CASA. LA MEUA SENYORA.


35 ANYETS COMPLEIX LA CRIATURA I LA VEUS PER AHÍ I SEMBLA QUE EN TINGA LA MEITAT, PERÒ ES QÜESTIÓ D’ALTURA EH!! BE ES UNA XICA QUE L’HI AGRADA MOLTISSIM LA FALLA, ENCARA QUE FA ALGUNS ANYETS QUE NO LA POT DISFRUTAR COM ELLA VOLDRIA PER-QUE ENTRE ELS DOS XURUMBELS I UN SERVIDOR EN FALLES LA FEM ANAR DE CAP, PERQUE VESTIR ALS DOS NANOS EN FALLES ES UNA ODISSEA. AQUEST ES EL PRINCIPAL MOTIU QUE NO HO DISFRUTE COM CAL.

SI, JA SE QUE JO TAMBÉ LA PODRIA AJUDAR UNA MIQUETA MÉS PERÒ ES QUE JO EN FALLES SOC COM ¡¡LES DRAG QUEENS!! EN TRANSFORME, PERQUE COM A MI NO M’AGRADA MOLT AÇÒ!! BE CANVIEM DE TEMA.


AVUI TOCA FELICITAR A NOELIA PERQUE ES UNA DONA MERAVELLOSA, ALMENYS PER A MI I ESTIC SEGUR QUE PER A TOT AQUELL QUE LA CONEIX TAMBÉ.


I PER ALS NOSTRES FILLS LA MILLOR MARE DEL MÓN,NOMÉS TENS QUE VORE'LS CUAN ARRIBES DE TREBALLAR, JA NO VOLEN SABER RÉS DE NINGÚ JA TOT ES MAMITA, COM EL DIU JOSEP.


BE CARINYET RES MÉS NOMÉS DESITJAR-TE UN FELIÇ ANIVERSARI I QUE EL POGAM DISFRUTAR TOTS JUNTS MOLTS MOLTS ANYS.

UN BESSOT GRANDISIM.

GRACIES PER SER LA MARE DELS MEUS FILLS.


Article i fotos enviat per Vicent "El Bou" a Fpcervantes07@hotmail.com

divendres, 2 de gener del 2009