Com sempre curtes, intenses i cansades, i després quatre dies o mes per a recuperar-se. Però aquest any ha sigut estrany per molts motius, però principalment per tots els mals rotllos interns que hi ha hagut. Ens hem passat els dies discutint que si de la forma de desfilar , que com teníem que anar vestits, que si la barra, que si la cistella, que si les rutes dels passacarrers,..... moltes coses que l’any que ves es tindran que canviar o millorar i que ací no es el lloc per a parlar-les. Ho farem duran l’any a les reunions.
Centrant-me exclusivament en la festa fallera podem començant recordant el dilluns on soparem i tinguérem l’entrega de recompenses de Junta Central (se que per la vesprada hi havia alguna cosa però com vaig treballar fins el dimecres per la vesprada, em votaré la part de tot allò al que no vaig assistir, per cortesia i per no dir res que no fos veritat). Érem prou gent al casal, i tots veiérem com li tallaven els pantalons a Assumpta unes dones disfressades de piruleta. A part d’això destacar que aquest any hi hagueren prou insígnies de Coure, el que significa que hi ha mes gent nova a la falla. Bona senyal es. A mi em donaren la d’Or amb fulles de llorer.
El dimarts també soparem (que coses, soparem tots el dies) i després era la nit del Play-backs, o això era el que deia al llibre i a la pissarra. Al igual que l’any passat, tampoc es va fer. Es una cosa que al final es perdrà i això no es aixina, espere que no acabem llogant a gent de fora per a que eixa nit ens facen les actuacions que nosaltres ja no fem. No recorde massa lluny eixes nits amb 10 i 12 actuacions eixa nit i després encara fèiem un ratet de discomòbil. El que no es compren ni és admissible és que la comissió que aquest any ha guanyat els dos primers premis del concurs de Playbacks de la Junta Local Fallera no fassa ninguna actuació al cau. Costarà donar premis al cau per a que s’animeu a fer alguna cosa?
Els play-backs del cau no son els del Lido, son mes simples i divertits (si volem) però son. Quan acabarem de sopar alguns Voltats anàrem a la cotxera del Polp per a acabar de traure les músiques, confeccionar les disfresses i veure els últims passos a les coreografies que s’havien aprés via Youtube. Superpreparat a mes no poder, s’ho podeu imaginar. I ja vos podeu imaginar la cara que se’ls va quedar als que anaven a eixir a fer dos o tres playbacks (depèn dels que hi hagueren) quan els digueren que no anaven a fer-ne ja que la gent passava. El que es diu contens no estaven.
El dimecres (16). Ja començava el que era bo. Tornarem a sopar i ens disfressarem (eixia nit si que anà ve la cosa). Nosaltres anàvem de Generals Romans, això es que ficava en l’embalatge de la disfressa, però la gent no ho acaba de comprendre (com tampoc comprenien de que anava disfressat el Xurro, la foto la teniu uns articles mes cap avall) de que anàvem (entre ells alguns de nosaltres). Empenyats estàvem que érem espartans però romans. Jo la geografia històrica no la domine massa be però juraria que Roma està en Itàlia (done fe d’això) i que les terres d’Esparta estarien per la Grècia clàssica, veïns com diríem.
En les disfresses individuals (mes be escases, crec que sols hi havia 2) el primer premi anava a ser pal Bou però como eixa nit no estava li tocà al Cule, que s’ho havia currat mogollò, anava de San Pancraci. Era molt bo. La llàstima es que no tinc cap foto d’eixa disfressa. En segon lloc i pels pèls, ja que quasi no arriba a temps, fou el Braham que es va disfressar de vaquer amb cavall i tot. Molt Original.
En quan als col·lectius no ho recorde massa be o no vull recordar-ho que pot ser que no siga el mateix. Guanyaren Les Petxinoles amb una disfressa de Lady Ca Ca (l’opinió del jurat no era recurrible), en segon lloc les que anaven de una au blanca amb plomes (no eren gallines però ara no recorde el nom exacte, però del que deien elles era complicat que anaren), això si, s’ho havien treballat molt. No dic qui son per que no se el nom de la cuadrilla i per no dir-les a totes no en dic a cap, ja veureu les fotos. En tercer lloc foren les que anaven de pirates.
Fora es varen quedar les Hello Kitty (mira que era graciós, sobretot el cap) i, per a mi la decepció de la nit, les fixes de dominó. Havien seguit la mateixa forma de treball dels últims anys en quan a la confecció de la disfressa però aquest any no. L’any passat guanyaren disfressades de llapis de colors Alpino, i l’anterior quedaren terceres vestides de botelles de casalla. Aquest any no han pogut repetir premi, l’any que ve segur que recuperen eixe podi perdut.
Després de les disfresses i d’una interminable espera començà Rebombori (podríem fer el favor de demanar-los per al pròxim any (si tornen) que comencen mitja o una hora abans, que per ells no tenen problemes. Ells com sempre, en la seua línia. Ens ho passarem molt be i ens férem ballar fins les 03:55.
Eixa nit (i durant tot el dia, crec, jo treballí fins les 19:30 a València i no se com es va desenvolupar el dia) la barra la portàvem els Voltats, cosa que no estic en contra i de la que sempre disfrute, almenys durant unes hores. El dissabte de les paelles, la portaren (si no recorde mal) pel dia les que es disfressaren de gallines i per la nit les fixes de domino (per a que ens entenguem). I la nit del 17 i del 18 vingueren 3 cambreres de fora per a que ningú estiguera darrere de la barra i tots poguérem disfrutar, d’acord. I per que no els altres dies? Per estalviar-se diners? Fiquem tots els dies a gent de la falla. Es que al final sempre pringuem els mateixos, i pense que això no es així. En la falla som molta gent i tots deuríem de treballar un poc per la falla, no sempre els mateixos.
El 17, dijous. No solc anar a les despertades, i aquest any vaig seguir la rutina, això si, volia anar a esmorçar, m’abellia. Tant en el llibre com en la pissarra deia que era a les 10. A falta de 5 minuts de eixa hora em presentí jo al cau i ja tenien tots l’esmorçar a la planta dels peus. Havien arribat prompte de la despertà i havien esmorçat, i au. Em fiquí un xicotet entrepà i dos gots de cervesa per a desdejunar i a la marxa. El 18 no aní a esmorçar, per si de cas.
Anàrem al passacarer i com es costum del cau eixirem 5 i la xaranga. Cosa que no es correcta, al igual que tampoc es que quan tornem ho fem 4. Açò es una cosa que l’any que ve també s’haurà de canviar. El punt d’eixida i d’arribada es el cau. Molts em podreu dir “es que se m’ha fet tard” i jo m’ho creure, per que soc així. Però per a la tornada al cau no hi ha excusa que valga. El que no pot ser es que sols arribe la Xaranga, cinc fallers i sols una fallera (apart de les majors), es indecent, i una falta de respecte al veïnat, a les falleres majors i a la falla en si. També costarà incentivar-vos per a que ixcau i torneu al cau? Haurem de repartir tickets a l’eixida i a l’arribada per veure si així som uns quans mes?
Que jo recorde el passacarrer no tingué cap complicació, deixant a banda les obres de la ronda del Materal que a tots ens afecten.
Després teníem dinar que pagava Assumpta i Pep el Droga (President d’Honor), crec que aquest any la falla, com a tal, sols ha pagat el del dia 18. Era paella. Férem partideta de poker al sol del pàrking i a canviar-se de roba que havíem d’anar a missa i a l’asil.
La missa, en el Carmen, la gent, quasi tots fora. L’asil, on sempre i com sempre, i després cap al monument. On estiguérem escoltant a la xaranga i els diferents solos que feien, tots dedicats als nostres màxims representants, ah, i a Alfredo, el nostre abanderat.
De nit fou la festa del barret, de la qual no comentaré res ja que res se, em trobava a la barra i ni tan sols se quanta gent en portava, però no massa diria jo. Després Rebombori fins les quatre. Eixa nit vaig trobar el cau amb gent del normal, es veu que mes d’un estava aguardant-se les forces per al dia 18. Que coses.
Continuarà..... (el dilluns que demà hi ha un avís que ficar)
