Moltes vegades, quan les coses es fan de bona fe, no sempre ixen com ú voldria.
Ahir a la vesprada-nit vag estar a les vaquetes del poble i volia tornar a vore el bou embolat a Sueca. (No es que siga massa partidari d'este tipus de celebracions), però magraden les tradicions, magrada el meu poble i m'agrada veure l'ambient que es respira en festes, sobretot enguany, que la gent crec que ha fet un esforç per implicar-se més i poc a poc millorar-les.
Doncs, com tots els qui estiguéreu allí comprovàreu, el bou es va soltar quan els "emboladors" es disposaven a prendre-li foc a les banyes. Axí que el baou va eixir disparat i va pegar unes quantes voltes en llibertat, fins que poguéren tancar-lo als torils.
Molt de component de sort hi ha en aquest succés. En primer lloc, els veïns de Sueca i de les rodalies, tinguérem molta sort que en e moment en que el bou es soltà, no es va produïr ninguna desgràciea, ja que tota la gent que estava vejent com anaven a embolar-lo i estirant de la corda es trobaven, de sobte, desprotegits i indefensos a la voluntat del bou, i per sort, no va embestir a nnguna montonera de gent que intentava ficar-se fora de perill com fos.
Però, per contra, també tinguerem molta mala sort els veïns de poble i em sap molt greu, especialment per els integrants de la penya "XE QUIN BOU SUECA", que durant tot l'any han estat reaitzant un esforç enorme per a que el bou embolat es poguera tornar a veure a Sueca.
En fí, el que vos he dit, que en moltes circumstancies de la vida, són dècimes de segons les que fan canviar les coses, de vegades per a be i, de vegades per a mal. La qüestió és saber valorar l'esforç que hi ha darrere i no el resultat que, de vegades, no és l'esperat, encara que hajes ficat tota la teua il·lusió i voluntat.
Jo no puc fer alra cosa que llevar-me el barret davant es components de la penya "XE QUIN BOU SUECA", que han intentat fer tot el posible per reaitzar el bou embolat i a la fí, per circumstàncies alienes, no s'ha pogut fer.
Molts ànims i sobretot "molta sort"!!!!!!