Una falla...especial

Fa uns dies Sambori em recriminava (amb carinyo) que no havia contat res bo de les falles passades. I era veritat, però siguem realistes, en esta falla les coses bones no agraden, ens agrada la mala vida, el dolor, el sofriment, la mala hòstia i l'enfrontament constant en un uns contra altres fins el final, que no? Mireu.

Sense anar més lluny vaig a ficar un primer exemple, aquest bloc. Del divendres fins el dimarts per la vesprada no hi hagué cap comentari en ningun dels tres articles que es varen ficar eixos dies, per què? Per que no entrava la gent? No, les estadístiques de Blogger diuen el contrari, la gent entrava igual però es veu que no es el mateix.

No te el mateix alicient veure fotos de falles (ja siguen d'algú que ens les envia o meues del cau) o els vídeos de Roger Waters del concert al que aní, que ficar que per mi es podria llevar la cistella o anar al Mercat d'Abastiment. Ahí ja s'arma el cacau i comença la diversió. No em podreu negar que no és així.

Però aquest article no te com a finalitat que comenteu més al bloc (home, si ho feu millor, sempre és d'agrair veure algun comentari, encara que siga per compassió d'un pobre que trau hores d'on no en te per a que açò tinga un poc de vida), no, la funció es parlar de nosaltres i dels nostre comportament a les reunions actuals.

I encara que no ho parega, és el mateix que vos estic contant, no ens agrada la calma i la quetut, volem gresca i estem esperant el mínim indici de possibilitat per a muntar-la, i això no sempre deu ser així.

Voldria que algú m'explicara quina utilitat tingué l'hora que ens passarem de reunió el divendres al cau, per a mi ninguna. Hi havien tres temes importants de que parlar, i dels que no es pogué aclarir res, ja fora per una cosa o per altra. Jo per a d'això no vaig, que tenia coses mes importants que fer que estar jugant en el mòbil mentre escoltava les absurdes discussions i idees sense fi que es vociferaven allí. Sense anar més lluny, preparar les fotos del dia 17.

Se que tots estem ansiosos per començar un nou any i traure nou president i nova junta i canviar les coses, (com cada dos anys), però abans d'això s'ha de tancar l'any i deixar-ho tot aclarir. No podem pintar la casa si encara no hem lluït les parets.

En aquest moment el més important son els conters de l'exercici anterior, veure com estem i que ha passat, i una vegada tot això estiga clar ja passarem al nou. I que a ningú se li passe pel cap dir que "volem un sopar de final d'exercici", que aquest no estem per a eixa despesa tant gran, a no se que cadascú col·labore de la seua butxaca.

I per arribar al nou, les coses no son tant complicades ni tant resbuscades com es volien fer el passat divendres. No es pot presentar candidat/s i votar-los si ni tant sols s'han dit els conters ni tampoc s'ha tancat l'any. I que jo recorde tampoc es pot votar per correu ni delegar.

Si no m'equivoque (i si es així que algú m'ho diga, i si ho demostra li ho agrairé) per a arribar a les votacions, el president tanca l'exercici, dimiteix en ple la junta quedant-se la secretària, en aquest cas, (i els membres de la JLF si es el primer any del cicle), ella s'aparta i demana que es forme la mesa per a les votacions. La qual estarà formada pel faller més major present allí i pel més jove (dona igual home que dona), i no recorde si per algú més. Una vegada conformada la mesa, i amb el llistat de fallers, el més major pregunta si algú vol presentar-se, ho fa fins tres vegades i si ningú es presenta, cadascú vota a qui vulga. Si sols es presentà un candidat no cal fer votacions, sols es farien si esta persona vol saber el recolzament que té de la gent.

I si es presenta més d'una persona es quan ja es fan les votacions per a elegir al nou president de la falla.

I això és el que en teoria passarà demà, sempre i quan es tinguen els conters trets. Així que agafen-nos la reunió amb un poc més de tranquil·litat, escoltem a Pink Floyd durant el dia i no prengam cafè per la nit, per que demà serà una nit important, i com a tal ha d'eixir be, i recordar-la com a la nit en que va eixir el nou president (o presidenta) i no com la tercera nit consecutiva que tots estàvem cridant i aconseguírem dir res.

I una cosa em queda per comentar, tots som fallers de la mateixa falla, i tots hem de remar en la mateixa direcció per aconseguir el millor per a la falla. Dic açò per que demà no hi haurà bons i roïns, no, demà hi hauran persones que voldran donar-ho tot per la falla i ficar-se al cap davant d'ella, sols això. Si hi ha més d'una candidatura no hi ha per que defenestrar a l'altra per no ser del faller al que tu li dones suport, no.

Ser president de la nostra falla es un orgull, i poder-ho dir t'ompli de goig però ja està, res més, la feina que porta el càrrec no es fa sola, ni la pot fer el president sol, necessita un grup de gent important que estiguen al seu costat per a fer les coses, ja que sinó no podria. Per això, el simple fet de presentar-se a les votacions ja es suficient motiu com per a que tots respectem a eixes persones i agraïm el sacrifici que volen fer per la falla.

I si després la persona a la que tu has votat no ha eixit com a president no significa que els dos propers anys tu no hajes de fer res, no, no es així. La falla l'hem de fer entre tots. I tots som tots.