Recordeu aquest article? Supose que no.
I es preguntareu açò ara a que be, molt fàcil. He anat a un concert de Pink Floyd, i Cervantes venia amb mi. El passat cap de setmana (el dissabte 26) actuava en Madrid Roger Waters, ex-lider de Pink Floyd, cantant i baixiste del grup (algú deguéreu veure la noticia per la tele), i ho feia tocant el show de The Wall, per a celebrar els 30 anys de la publicació d'aquest disc.
No podia d'eixar d'anar ja que deuia de ser un espectacle únic, i cap allà que marxarem, i ho fou. Mai haguera imaginat el que vaig veure allí, crec que no he vist espectacle audiovisual més gran i espectacular a la meua vida. Allò fou mes que un concert, fou un passada. Si haguera pogut aquest dissabte passat haguera anat a Barcelona a tornar-lo a veure, no quedaven entrades desde feia mesos.
The Wall es un disc conceptual d'Opera Rock que tot ell conta una història i que te una posada en escena de les que perduren en la llegenda. Fa 30 anys sols el pogueren representar en 4 ciutats degut a les dificultats técniques que repreentava moure tot allò. Huí en dia es molt més fàcil i molt més espectacular.
Estàvem a les primeres files i ho disfrutarem a més no poder, era tot increible, i com a cosa curiosa, el concert no era en estèreo (com ho son tots), era en Surround (com les pel·lícules), per darrere venien les explosions, els dispars, etc.. Per a repetir.
Ací vos deixe unes fotos i un video que graví amb el mòbil. Fique també dos enllaços, un al reportatge que feren els de Informe Semanal i l'altre al començament del concert, es digne de veure sencer, el final és el millor.
No podia d'eixar d'anar ja que deuia de ser un espectacle únic, i cap allà que marxarem, i ho fou. Mai haguera imaginat el que vaig veure allí, crec que no he vist espectacle audiovisual més gran i espectacular a la meua vida. Allò fou mes que un concert, fou un passada. Si haguera pogut aquest dissabte passat haguera anat a Barcelona a tornar-lo a veure, no quedaven entrades desde feia mesos.
The Wall es un disc conceptual d'Opera Rock que tot ell conta una història i que te una posada en escena de les que perduren en la llegenda. Fa 30 anys sols el pogueren representar en 4 ciutats degut a les dificultats técniques que repreentava moure tot allò. Huí en dia es molt més fàcil i molt més espectacular.
Estàvem a les primeres files i ho disfrutarem a més no poder, era tot increible, i com a cosa curiosa, el concert no era en estèreo (com ho son tots), era en Surround (com les pel·lícules), per darrere venien les explosions, els dispars, etc.. Per a repetir.
Ací vos deixe unes fotos i un video que graví amb el mòbil. Fique també dos enllaços, un al reportatge que feren els de Informe Semanal i l'altre al començament del concert, es digne de veure sencer, el final és el millor.
0 comentaris (Afegix el teu):
Publica un comentari a l'entrada