La comissió Falla Plaça de Cervantes vos desitja a tot el món que despediu l'any com cal i que el 2009 vinga carregat de moltes ilusions i que es cumplixquen tots els vostres somnis. FELIÇ ANY NOU!!!!

P.D.: El dissabte dia 3 de gener és el campionat de bàsquet masculí al pavelló espotiu. Tot el qu vullga jugar que es fique n contacte amb Spielberg o Xuso. Els horaris dels partits son el següents:

9'00h.- Cervantes - Avga Espanya

10'00h.- Materal - Cervantes

10'30h.- Cervantes - Bernardo Alinyo

12'00h.- Cervantes - Ajuntament

DESPEDIM EL 2008!!!!

Sí, encara que parega mentida ja estem de nou a 31 de desembre, i es que els anys passen molt ràpids!!!

Encara no hem encetat el mes de Gener, ja tenim damunt les festes de les Falles; tot seguit continuem en la Setmana Santa i de seguida ja ens veguem inmersos en ple estiu.

Després continuem en les Festes de Setembre a la nostra patrona i ja enfilem amb el Nadal.

Quasi res!! L´agenda la tenim plena de festes i aconteciments.

Són molts els records que ens deixa el 2008.

Pel que respecta la nostra falla recordarem sempre les regines que ompliren els nostres cors aquest any: Sheila i Maria.

Pel que respecta a la resta del món cal destacar notícies com l´accident aèri a l´aeroport de Barajas el passat mes d´Agost o la victòria a les eleccions dels EEUU d´Obama.

Però si hi ha alguna cosa més significativa del 2008 i que ens bombardeja continuament als medis informatius és sens dubte la dura crisi que atravesa el país.

A tots ens arriben notícies d´amics que están a l´atur, empreses que es veuen obligades a tancar portes, la caiguda en la venda de vivenda de nova construcció, el marejol que porten els tipus d´interés on després de mesos i mesos en aument per fi pareix que baixen,.....

I la crisi no sols ens afecta a la nostra butxaca sinò que arriba també a les Falles.

Sí, sí, segurament ja heu escoltat aquesta notícia abans.

Ara la SGAE (Societat General d´Autors) vol fer caixa amb les comissions falleres obligant a que els pague un 7% del pressupost de cada acte on es faça sonar música, quasi res!!!!!!

No tenen prou amb el que es paga la Junta Central Fallera ,42.000 euros a l´any,com acordaren al 2003 que ara ataquen de ple a cada Comissió.

Altra sol.lució que ha donat la SGAE es que si no es vol pagar el que demanen, que sone la música de Mozart o qualsevol altre compositor queal fer més de 70 anys que s´hagen mort no es paga tribut.

S´imagineu als passacarrers amb música clásica???

Si fins i tot pot ser que es pose de moda el Rèquiem de Mozart, o qui sap ,Les Quatre Estacions de Vivaldi ????

Res, que més que música el que sona és la poèmica i esperem una sol.lució on no esperjudique a les Comissions que prou despeses tenene!

En criri o sense ella el que ens espera per al pròxim 2009 és gaudir com cal del nostre 50 aniversari ,que és una data per a recordar!!!!!

Així que vos desitge a tots una bona Nit de Cap d´Any i que el pròxim any vinga carregat per a tots de bons moments i records!!!!!

FELIÇ 2009!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

RECORDS

per Sandra

Be fallers com vos vaig prometre vos envie les fotos de la presentaciò, NO! no son en les que anabem totes engalanaes i guapes, perque a vore quina de totes estava mes guapa, si no son les fotos de despres, les del sopar i el ball, aixo que per a nosaltres enguany era una innovació i crec que va ser tot un exit, ja que ens ho passarem d´allo mes re be, si no mireu les fotos a vore si trobeu a algu que no tinga la sonrisa en la boca.

No mes volia que les Vegereu per que s´enrecordareu lo be que ens ho passarem, uns mes que altres, i que serveixca per a que de ara ha endavant siga tots els anys axi.

CARPETA AMB LES FOTOS

Aprofite per felicitar-vos els BONS NADALS! que ho passeu molt be ique vos porten mols regalets.

BON NADAL A TOTS!!!!

Article enviat per Sandra Llopis a fpcervantes07@hotmail.com

ANIVERSARI D’ADRIÀ CASTRO NICOLÀS

pel Bou

Bon dia a tots i a totes: Avuí dia 20 de desembre es l’aniversari del meu nebot i fillol ADRIÀ.

Cóm no m’he de recordar jo del meu fillol? Eixe rubio platino de la família que sempre que el vols sentír només hi ha que dir-li que el BARÇA NO VAL RES,de seguideta es posa a la figuereta.Que vos puc dir jo que no sapigeu tots els que el conegueu. Ell per a mi es algo especial, perquè hem recorda molt a la meua germana quan era menudeta, sempre estava plorant, de qualsevol cosa plorava i el fill no l’hi pot semblar més en aquest tema.

Pues sí, avuí ADRIÀ compleix 4 anyets i ens a convidat a berenar a les boletes. Jo ja tinc ganes de vore'l a les boletes destapant els regals que de segur en seran un grapat, ell i Josep renyint per obrir els papers de regal i per bufar els ciris de la tortà, es com si estiguera vien-to. ADRIÀ, JOSEP, VICENT, PAULA, MAYKA, etc.etc. Tots damunt de la tortà i jugant a les boletes, tirant-se uns damunt dels altres,dibuixant en fí tot el que fan els nanos en els aniversaris.

Ara te moltisima il·lusió en que naixca el seu germà ARNAU. A primera hora de saber que anava a tindre un germanet no l’hi feia molta gracia, després quan veia el seu cosí VICENT ja li preguntaves per el seu germanet i ja anava diguent que be.

Mireu si es del barça este xiquet que quan els seus pares l’hi preguntaren que com l’hi posarien de nom al seu germanet els va dir, RONALDINHO, i si era xiqueta RONALDINHA. Ara ja s’ha fet a la idea que l’hi diran ARNAU, però el tio no baixava del burro no. I ja ho vegueu al seu padrí no l’hi quedava altra que regalar-li coses del barça en ganes o sense ganes però un fillol no el tenim tots dies no?.

BE ADRIÀ EL TIO NOMÉS PRETENIA FELICITAR-TE AQUEST ANY D’UNA MANERA DIFERENT, ESPERE QUE PASSES UN DIA MOLT ESPECIAL JUNT ELS PAPIS, IAIOS, TETES, TIOS, AMIGUETS I AMIGUETES I QUE EN COMPLISQUES MOLTISSIMS ANYS MÉS. UN ABRAÇ I UN MILIÓ DE BESOS

DEL TIO VICENT,LA TIA NOE I EN ESPECIAL DELS TETES JOSEP I VICENT.

Article i fotos enviades per Vicent "El Bou" a Fpcervantes07@hotmail.com

Missió Acomplida. Fi d'Agemanats 08

El passat dimarts es donà per conclosa la 2na edició d'Agermanats amb l'entrega del taló. Com tots sabíeu, aquest any els diners arreplegats eren per a l'Associació Local contra el Càncer.

A les 19:30 ens reunirem uns quants del organitzadors de la festa en casa d'una de les responsables per a podar-los el xec. Aquest any els diners arreplegats eren quasi 2700 Euros.

Les cares de felicitats que varen ficar no es poden expressar en paraules, mireu les fotos.

I no vull deixar de tornar a agrair a tots vosaltres per fer açò possible ja que sense la vostra participació mai ho haguérem pogut fer. Gràcies.

Ens veiem en Agermanats 2009.

Carpeta amb les fotos
d'ací cap avant.

Ens falta temps i altres coses...

... com per exemple Internet a casa.

Hola a tots, esta setmana no hem tancat per vacances, no. Els motius d'aquest abandó momentani per part dels webmasters son variats, entre ells que porte uns dies molt liat a la feina i no he tingut temps de passar per ací, que Xuso està de baixa (com moltes ja sabreu) per un esguinç en el peu i que a casa no li va l'Internet.

Però no es preocupeu, tenim coses que dir, fotos que ficar i vídeos que vore, però això será prompte, tal vegada demà, tal vegada divendres. Ja ho voreu.

La Samarreta Corredora...

per Carla

Hola a tots els fallerets i falleretes.
La setmana passada vaig rebre a casa la visita de dos amiguets de la falla: Vicent i Carmen que vinguèren acompanyats de les seues respectives mamis Noelia i Carmina.

El principal motiu d´aquesta visita era ,ni més ni menys, fer-me entrega de la samarreta corredora, com jo li anomene,si,si,…és tracta d´una samarreta que va correguent de mà en mà de tots els peques que s´incorporen a la nostra falla i com, de moment, ,jo sóc la més menudeta ,la tendré fins que arribe un nou falleret o fallereta a la comissió !!!

Ah! Ja podeu comprobar com coneix Carmen l´escut de la seua falla que fins i tot li explica a Vicent on està!!!

Segur que encara li queda molt que recòrrec a esta samarreta abans d´estes falles!!
Ja que enguany és un any en que vaig a tindre molts més amiguets a la falla que vénen de camí: Arnau, Andrea, Martina, Carles,…..així que ja pot carregar les piles la samarreta!!!!

De moment jo disfrute veient com de bé em queda!!!!,…i ja pense en qui serà el pròxim en tindre-la??????

ACÍ TENIU LA CARPETA AMB LA RESTA DE LES FOTOS

Article enviat per Carla Bou Ruiz a fpcervantes07@hotmail.com

Gira mundial de Rebombori...

Tenia preparaet per a hui un article que em va enviar la fallereta més menudeta de la comissió, d'una visita que li féren els seus amiguets amb la samarreta de la falla, però per problemes tècnics amb les fotos, no el puc penjar. Només ho solucione, ho faré.

Així que com no tinc massa coses que dir, o este fred em te gelat el cervell... vaig a ficar unes fotos, ("la crem de la crem") que em va enviar Marieta l'altre dia. Volia guardar-les en la reserva per a inventar-me algun tipus de "chantage" (perquè són un poc censurables), però l'ocasió és esta... ja m'atendré a les conseqüències...

La història és esta, no recordeu la setmana passada com les pexinoles (per a alguns basurilles) 1500, bombardejaven el blog amb els comentaris de que anaven a vore a Rebombori en la seua gira pel Perelló, i que sopàven en casa San Casalla?? i clar el menú no era altre que casalla, casalla i casalla...

Doncs com tots sabeu, la casalla (encara que faça fred) fa efecte... i els efectes, bueno no cal que diga res més, una imatge val més que mil paraules...

També hi ha alguna o algun que altre que no son Petxinoles, però també estaven per allí (no se'n perden una) a vore si els conegueu!!!!!

Per cert, l'alcalde del Perelló s'ha fet Petxinolo, però de 49, no Petxis??? jajajaj Disfruteu amics!!!!

ACÍ TENIU LA CARPETA AMB LES FOTOS

Ahh! per cert Spielberg, ja que han estat allí, fes-les la medició i que conte per al Cervantes al Món, no?????

Per cert, hui és divendres i HI HA REUNIÓ, hem ficat calefacció al casal, (ens l'han dut els reis Mags, que ja han passat per allí) s'està a una temperatura de 30 graus constant, a més a més, hem ficat un microclima, en les ondulacions que fa el piso, hem tirat un poquet d'areneta i en la zona de l'escenari aigua salada. Conrado ens ha pintat sobre els tableros un fons de plaja caribeña i s'està la mar de be... així que no oblideu hui la sombrilla, les xancletes, les ulleres de sol i el bvanyador quan vingueu a la reunió... Bueno supose que haureu notat un poc la sorna, sí. Tot el contrari ens han deixat més NETS QUE SAN PAULÍ!!! però ens vorem igual, no?? fins després!!!!

Cervantes perdut per la muntanya

Durant el pont d'octubre molts fallers degueren aprofitar eixos dies de vacances per fer alguna escapadeta i desconnectar de la marxa diària, un deixos fallers era jo. Je je.

No havia tingut vacances aquest estiu i necessitava oblidar-me per uns dies de la feina i tot el que ho envolta, volia trobar un hotelet perdut de la ma del TomTom (versió moderna de la frase "perdut de la ma de Deu") al mig de la muntanya per a poder descansar i passar de tot, i si l'hotel tenia Spa, millor que millor. I per estrany que parega ho trobarem.

I no massa lluny però si un poc complicat, per a arribar vaig haver d'entrar per un camí de terra que a l'endemà i degut a una ploguda ja no es podia transitar. Allí quan neva estàs aïllat, que emoció. Era al poble anomenat Cuevas de Cañart, de sols 74 habitants.

Per no anar directe allí decidirem passar per Terol, allí estigueren un dia i després ja ens dirigirem cap a la muntanya.

El poblet era molt tranquil i l'hotel ens tractaren d'allò mes be. Estiguérem molt agust i tornarem amb les piles recarregades per a seguir la marxa. De turisme no hi havia molt, paisatges naturals i mes paisatges naturals. Tranquil·litat. No descarte tornar a anar no molt tard.

Las distància no era massa, però eixe no fou el motiu de l'escapada, sols portí a Cervantes a 180,17 Km, que no es molt pero tranquil es va quedar. Com es costum no em done l'enhorabona.

Encara estic esperant les fotos d'algun que altre viatge, no? Xuso?

Carpeta amb les fotos

(d'esta cap avant)

Fa fred...

Una tremenda ola de fred està invaïnt-nos. Com vos vaig comentar en algun article anterior, s’han suprimit les estacions de la tardor i la primavera. Estem passant d’uns estius molt calorosos a una hiverns molt durs.

I es que estem rodejats de neu. Les previsions a hores d’ara son que va a nevar per baix de 300 m de cota. Sincerament, molt baixet. Poques vegades hem vist en el nostre poble la neu. Recorde una, en una presentació, quan ens alçàrem per montar l’escenari al CM Bernat i Baldoví i estava nevant. Quina estampa més bonica!!! I és que ens alegrem quan neva, clar! Perquè no estem acostumats, però si cada matí li tinguérem que llevar tres pams de neu al cotxe per a anar a treballar, igual ja no ens feia tanta gràcia la polseta blanca!!! o no?

I ja que parlem de neu recorde un viatge a Andorra, no sé exactament els anys que farà, on la falla va fletar un autobús i cap al país dels Pirineus que ens n’anàrem. No va ser molt llarg el viatge, però ho pasarem d’allò més be, inclús anàrem a Caldea, amb algunes anècdotes prou “divertides”. I clar, pensant en l’èxit de l’escapada de l’any passat a Vinaròs al Carnestoltes, no sé, no vos abellix fer una escapadeta a algún lloc amb la gent de la falla?? Podem anar a la neu a passar un cap de setmana, o també s’ha sentit algo pel casal d’una festa a Terol… no sé.

Clar que està la crisi, però la mateixa crisi que tenim nosaltres la tenen per exemple les agències de viatges, no? Tindrem que prestar-los la nostra solidaritat i ajudar-los un poquet, no??

Au vinga, on estan les organitzadores de viatges?? On estan les ganes de festa? On està l’esperit aventurer?? Va que no ens vindrà mal un cap de setmana lluny d’aquesta humitat que hi al poble que et cala els ossos!!!!!

La Carmen a Puigcerdà

Per Carmen Culebras

Hola amics fallers!!! El passat cap de setmana del 8 de novembre, ha tengut lloc la fira de Puigcerdà. Aquesta fira es molt esperada per a tots els tratans de caballs, ja que en ella, es concentra gran quantitat de ganao de tots els Prats de La Cerdanya.

Arrivarem a Puigcerdà divendres pel matí i de seguida, el tio Pío ens va ensenyar tots els Prats i veure si es firaven antes de hora, que aixina va ser. Aquella vida es un altre món, més be és vida sana, cada ganaero té les seues terres on, allí es crien els ganaos. No necessiten molt més per a viure.

Per la nit, en el bar del hotel es reunien tots els tratans, i era tot un tracte de animals. Tots volien endur-se la millor aca cap a casa i, a l'endemà tots havien comprat la millor aca de la fira.

A l'endemà, a les 6.30 del mati, la meua mama i el iaio ja se n'anaven a la fira a vore com baixava el ganao, i jo em vaig quedar amb la iaia en el hotel dormint. Quan em vaig despertar va vindre la meua mamà a per mi, i ens n'anàrem amb la iaia al mercat de Puigcerdà. Que sense ninguna barbaritat, serà com mitja Sueca.

Després de dinar tornàrem a baixar a la fira dels animals a vore si la meua mamà veia a la xica dels porquets fransesos, per a comprar-ne un per a Aina i per a mi. Però no la veguérem, i com la tia Xateta li havia demanat a la mamà un toblerone, agafàrem el cotxe i ens n'anarem a Andorra on aprofitarem per fer les últimes compres.

Diumenge pel matí anàrem a carregar els animals que haviem comprat i poquet a poquet ens tornarem cap ací. La veritat que la meua mamà diu que ha segut un dels millors anys, ya que estaven totes les muntanyes nevades i no feia tant de fret com altres anys. I com no, perque ha disfrutat molt en mi per allí.

Vos envie unes quantes fotos del viatge per a que vejau lo bonic que es tot allò. Ahh i la sorpresa que s'ha endut ma mare quan ha entrat a la web i ha vist que en quatre dies que ha estat fora el tete vicent ha fet un anyet i la teta Carla ya ha vengut al mon. Enhorabona a tots!!!

ACÍ TENIU LES FOTOS DEL VIATGE

Article enviat per Carmen Culebras Cañavera a fpcervantes07@hotmail.com

No he pogut ficar en tot el matí la mesura, però ja esta. Carmen ha fet un viatge bastant lluny y molt bonic, els seus pares l'han portada junt a l'escut a 405,67 Km de la Placeta, Enhorabona!!

Traitantos añicos no se cumplen todos los días

per Jorge Delgado

Hoy es un día muy especial para una gran fallera, que puedo decir de ella que no sepáis, una fallera "de caps a peus" y de "gran categoria" como se suele decir.

Y ahora un pequeño cuento que me encontrao y me ha molao

Un día una princesa (Ivana) decidió entrar en un mundo nuevo, un mundo maravilloso, llena de gente, animales y otras especies variadas. La princesa caminaba llena de temor, pero maravillada en cada paso que daba, maravillada por los colores, la belleza y la gente con que se iba encontrando. Cada nuevo amigo era una alegría para ella y un aliento para seguir la búsqueda. Cruzo montañas, ríos, bosques y ciudades. A veces tropezaba, pero se sacudía el polvo y continuaba. Pero algo echaba de menos en sus excursiones, alguien con quien compartir tanta belleza, alguien con quien descubrir nuevos sitios o construir los suyos propios.

Un día la princesa con ganas de aprender llego a un lugar lleno de personajes que construían (nunca mejor dicho),de sus manos salían cosas inimaginables… y había uno especial, uno que construía en silencio (¿has dicho silencio? ) que solo levantaba su mirada tímida para ayudar (¿a que no sabéis quien era?). Y la princesa se acercó, le pidió ayuda y el amablemente le tendió una mano, la princesita agradecida lo invitó a una de sus excursiones y desde ese día, ya muy lejano, no han dejado de viajar por ese mundo de locos y no tan locos. Compartiendo momentos inolvidables, en lugares de ensueño, cómplices en todo momento.

Espero que os haya gustado el cuento

MUCHISÍSISISMAS FELICIDADES CUÑADA Y QUE CUMPLAS MUCHOS MÁS!!!

Article enviat per Jorge Delgado a Fpcervantes07@hotmail.com

Cervantes a...l'Illa Bonita!!!!

per Deme

EL NOSTRE VIATGE A IBIZA!!!

Aquest es el meu primer article al concurs de la nostra falla "Cervantes al mon". Al final m´he decidit en buscar un ratet per a contar-vos el viatge que el passat mes d´agost ferem Amadeo, Natalia, Javi i jo. Tinc que reconeixer que en un principi anavem a recorrer mes kms, teniem l´il·lusió de viatjar a "Punta Cana" pero bueno que vos tinc que contar que no sapiueu vosaltres; entre la crisi, la feina i pensant sobretot amb la "xiqui" de Natalia i Amadeo... decidirem passar les vacançes a Ibiza. Javi i jo era la primera vegada que viatjavem a aquesta illa, pero els nostres acompanyants i amics de viatge la coneixien molt, molt be. Gracies a ells, recorreguérem l´illa de cabo a rabo, sense deixar passar l'oportunitat de visitar les millors caletes, platges i discoteques.

Començarem el viatge a lo gran. La primera nit decidirem eixir de festa i estar a la disoteca AMNESIA, a la festa de l´espuma. Bò, allò es espectacular, tant l´animació, la gent un 10 i nosaltres ho passarem... que per a què contar-vos!!! sols en dir-vos que acabarem al pàrquing amb roba interior quasi a les 8h. del matí!!!
Passàrem 6 dies inoblidables, i es que ens va eixir tot molt be, fins i tot l´aparthotel estava de lujo, amb piscina, un "xiringuito" amb musiqueta ibicenca i algun que altre treballador que no oblidarem mai. Si, em referixc a "CARCHERMAN". Tardarem en batejar-lo (de que no) no tenia altra feina que rentar tot el que se li ficava per davant amb una carcher, i com que no fa soroll ni res l´aparatet del botons!!!

Durant la nostra estancia a Ibiza hem visitat la Cala Salada, Cala Conta, Cala Basa, la platja de Les Salines (buscant algun que altre famos). Les platjes allí son espectaculars. Hem estat al Bora Bora, al Cafe de Mar per a disfrutar de la posta del Sol i disfrutar del millor Mojito que jo he probat, acompanyat d'una cachimba d'essència de po

ma, que bueno... et deixava a los mundos de Yupi!!!

Després de 6 dies, hi ha que tornar a la vida normal, ja sabeu, la feina, matinetjar, es dir... la rutina diaria i les obligacions, que a tots ens en sobren. Doncs bé, vos tinc que dir que al final els 6 dies, es van convertir en 7, i es que aquestes coses sols ens poden passar a nosaltres... Sí, sí perguerem el barco que ens tornava a Dénia. Al principi ho passarem prou mal, Natalia i Amadeo tenien l'idea feta de vore a la seua nana. No podiem recuperar els billets, no teniem un clau, i per a rematar la feina... no teniem on dormir a un preu prou asequible.
Però bé, després de passar unes 4 hores (que més val no contar-les) poguérem traure uns billets per al dia següent, conseguirem un hotel prou econòmic i amb els nervits ja calmats, decidirem despedir-nos d'Ibiza, com cal... I es que l'última nit va ser de les millors que passàrem. Ja que amb l'estòmac ple, dos copichueles al cos i un bon ambient de festa... concegueixes vore la vida d'altre color!!!

Vos recomane als que no coneixeu Ibiza, que la visiteu, es meravellosa!!! tant per a desconectar, com per a eixir de festa, disfrutar de la gent i l'ambient tant caracteristic de l'illa, ara això si... guiris hi ha per allà on vas i mires, però es un espectacle vore'ls tots voltats!!!Jo estic ben segura que el próxim estiu, al menys per 4 dies, tornaré a fer una visiteta per allí, això si, sense oblidar-me de mirar les targetes d'embarc i poder asegurar-me de l'hora d'eixida del barco.
P.D.: Vos recomane que si heu de comprar colchonetes a Ibiza, no deixeu de visitar el Supermercat de Palmira, calitat i bon preu i sense deixar de banda lo guapes que son les seues empleades. (toma cunyeta publicitària de la Deme, je,je). Molts records per a Palmira i la seua filla que portava als nostres homes locos!!! ja, ja, ja...

ACÍ TENIU LES FOTOS DEL VIATGE

A falta que l'amic Spielberg ens faça la medició de la distància, ja vos dic que no esteu dels més avançats per al premi. Però el que vos va passar es un "cas com un cabàs" i ho tindrem en compte...

Ja estic ací, sent el retràs. El nostres amics han fet un gran viatge, possiblement no siga molt lluny però vist el que ens han ensenyat segur que val la pena. La distància de la Placeta fins la platja de Bora Bora ha sigut de 161, 37 Km. Enhorabona.

Com ha dit Xuso tindrem en compte el cas com un cabàs.

Article enviat per Demelsa Martí a fpcervantes07@hotmail.com

Publicitat

per El Bou

POR CADA PRODUCTO DE AVÓN, TE REGALO UN CONDÓN

Hui 1 de desembre dia mundial contra la SIDA, en nostre comercial particular de la marca de cosmètica, llança aquesta promoció!!!

Publicació Suheca.com (Inclou Revista FTL)

El número de desembre de Suheca.com estarà disponible als quioscs de Sueca, El Perelló i el Mareny de Barraquetes este pròxim dissabte 29 de novembre.

La decadència patida per la popular ‘Nit de Tirades’, que fins no fa massa era una festa molt arrelada entre la joventut, és un dels principals assumptes que tracta este nou número.

A les seues pàgines, Suheca.com també aborda assumptes com ara la producció arrossera en la campanya d’enguany, les molèsties de l’oci nocturn al Perelló o una curiosa sentència que obliga l’Ajuntament de Sueca a indemnitzar a un veí que caigué amb la seua moto en relliscar per culpa de la cera dels ciris a l’endemà de la processó.

La retirada de l’atletisme d’Albert Capellino, l’adjudicació de la piscina a una nova empresa o el retard en la construcció de la nova biblioteca són altres temes que apareixen en l’últim exemplar de l’any. I tot acompanyat de les fotografies a color dels 16 equips de l’Escola de Futbol de la Societat Esportiva Sueca.

Les persones que fem possible Suheca.com volem desitjar-vos un bon nadal i un feliç any nou.

(estic intentant pujar la foto de la portada però este blogger hui diu que no vol, quan es fica tonto, es fica tonto, que li anem a fer. Si puc durant el matí la penje)

Article enviat per Julián Saez a fpcervantes07@hotmail.com

Per cert, hui que és??!? Divendres...!! i com a tal, hi ha REUNIÓ AL CAU FALLER. Sí, eixe en el que ja no fa tant de fred com l'any passat, vine i ho comprobaràs!!?! Ja t'has apuntat per a la desfilada del ninot?? ESTE CAP DE SETMANA S'ACAVA EL TERMINI!!!!!!

Cervantes a.... Puerto Rico, Rico, Rico!!!!!

Per Rakel

SI....!!! AQUEST ANY............ PUERTO RICO!!!!!!!!!! SI!!!!

Cervantes aquest any ha estat a PUERTO RICO concretament a SAN JUAN la seua capital i acompanyat com podeu vore per Noelia i Raquel...

Despres de hores i hores de vol i d'aeroport en aeroport era el moment per traure al nostre CERVANTES i que veguera on haviem aterritzat. Primera feina i parada obligatoria, despres d'abandonar l'aeroport de Luis Muñoz, foto amb Cervantes.....On? En l'hotel ''SAN JUAN'' de Puerto Rico i com podreu comprobar acompanyades per el nostre guia (molt xarrador i algo "xafaet").

Una vegada instalades al nostre hotel 'EL CONVENTO' situat en el casc antic o centre de "SAN JUAN " decidirem dur de visita cultural al nostre CERVANTES, visitant tots els monuments i llocs historics del ''VIEJO SAN JUAN''. La casa del governador, (o la casa blava com deien els portorriquenyos) el castell de SAN FELIPE DEL MORRO, el castell de SAN CRITOBAL, EL CAPITOLIO...... els carrers mes antics del centre , que per cert on estava el hotel el carrer tenia 500 anys i segons deien poc havia canviat... o almenys intentaven conservar-lo... i aixi fins que esgotarem al pobre CERVANTES.

Despres de tot un dia caminant, de tornada cap a l'HOTEL ens donarem conter que podia ser un viatge molt divertit i variaet. Aixi que despres de tot un dia de 'cultura' decidirem per al dia seguent fer-nos aventureres. Qui anava a dir-ho!!!. Per començar el dia, ferem una ruta per el bosc, mes conegut com a 'PARQUE NACIONAL EL YUNQUE'. On poguerem disfrutar de la sensacio d'estar tocant els nuvols.

I despres de tan esgotadora aventura ens dugueren per a descansar al BALNEARIO DE LUQUILLO, una platga molt xula, tranquila, neta i molt ben cuidada per socorristes que es guardaven del sol a la caseta tipica de les platges de PUERTO RICO. I on tambe coneguerem als nostres amics els americans concretament de Florida i que com vegeu, quan ens vegeren en CERVANTES volgueren tambe participar.

I ja per rematar el dia anarem a una bahia per putjar en kayak, remar per un canal fins arribar a una LAGUNA BIOLUMINISCENTE ( s.o.s...que odisea, pero que xulo) al nostre CERVANTES sols el poguerem traure en la platja (missio impossible). Ah i aquest any si que hem pogut anar a una illa verge per fer "snorkel", una pasa poder disfrutar del fons mari i de alguna que altra aiguaviva (açi mes conegudes com meduses) i dels paissatges de l'illa, i si no mireu.

Ens podriem passar hores i hores contant tot el que hem viscut pero tampoc volem aburrir-vos aixi que ens despedirem contant-vos que tambe portarem a CERVANTES a la destileria BACARDI, ja que estavem segures de que no li resultaria gens estrany l'olor a RON i que tampoc es marejaria si es feia algun MOJITO, perque com tots sabeu CERVANTES es molt fester, o no?.(alli havera disfrutat mes d'un i d'una...)

ACÍ TENIU LA CARPETA AMB LES FOTOS

UUFFFF IMPRESSIONANT!! UN VIATGE GENIAL!!!!!!!

FINS EL PROXIM....Noelia i Raquel

Puerto Rico està a 6668'84 Km de la placeta de Cervantes, una distancia considerable. Candidates ja al premi, al igual que el passat any. Enhorabona parella!!!

Article enviat per Raquel Rufí a fpcervantes07@hotmail.com

Com a xiquets...

...I lo be que ens ho pasem en esta falla.

Ahir com tots sabeu era el dia de les Catalinetes, una celebració molt arrelada al nostre poble, que consisteix bàsica i tradicionalment, en que les escoles i els seus alumnes acudixen als sequers del poble i disfruten de jocs tradicionals: sambori, comba, pilla-pilla, l'amagatall, etc i sobretot de menjar-se el rollet de Catalinetes.

Aquesta és una tradició fabulosa pense jo, i espere que es mantinga per molts anys. I nosaltres ja no anem a l'escola, val... (però encara ens sentim xiquets), i com teniem assaig al casal, ahir férem una crida desesperada per el blog al nostre forner particular. I allà que va vindre ell amb un Rollet de Catalinetes impressionant.

MIL GRÀCIES LUCAAAAS!! ERES UN FENÓMENO!!!

I també brindarem amb el xampanyet que ens va duur marieta per celebrar l'aniversari dels germans Juan.

I així va ser com tornarem a celebrar eixe dia tan especial per a nosaltres en la infància!!!,

ací teniu alguna foto

(en les últimes fotos podeu vore com també ballem, ehh!! bueno no massa però servixen de prova!!!!) jajajaja

La Presentació...

IMPRESSIONANT. De principi a fi. Aixa podríem definir l’acte de la Presentació que va tindre lloc el passat cap de setmana. Introduïrem moltes novetats al format que estàvem acostumats. Però comencem pel principi…

Eren les 16’30 hores i sortiem del cau. Enfilarem cap a casa Sheila i casa Maria, allí, com sempre i per última vegada, no ens faltà de res i ens tractarem com a casa nostra. Una vegada més, gràcies Familia!!! Els membres de la xaranga C25 féren entrega d’un pergamí a cada Fallera Major Eixint i els dedicaren un pasodoble a cadascuna, el moment fou immensament emotiu.

Amb les FM eixint ja unides a la cercavila, enfilarem fins casa Ainhoa i després fins casa Sandra. Una vegada arrasarem en tot el que ens tenien preparat, ens n’anarem cap al CM Bernat i Baldoví. Eren les 19’30 h, ja duiem 3 hores de passacarrer, que es diuen prompte. I quin passacarrer, vull felicitar des d’ací a la nostra Xaranga, la C25, que, al meu entendre ens mostraren un recital de música, amb un gran repertori i un so enorme. Sou una cracks amics!!!

Una vegada al CM Bernat i Baldoví, començaren a pujar les falleres de la cort d’honor i a continuació les de la cort infantil. Vull destacar la gran quantitat de falleres que es vestiren per a l’acte (i vos ho dic jo que no m’aclaria sentant-les a les escalinates, no hi havia lloc, mare meua!!!). També vull fer una menció especial a les presentadores de l’acte que ho feren de maravilla (després d'haver tengut alguns "achaques" de salud durant la setmana), demostrant molta serenitat i moltes tables, Maria, Mª Jesús, Deme i Carmina. Enhorabona Artistes!!!

Una vegada les falleres a les esclinates era hora de cridar a les nostres Regines. El moment de pujar cadascuna va ser impressionant. Com lluïen, mentre recorrien el corredor de butaques, les dos estaven radiants. Enhorabona guapíssimes!!!!

A continuació, un seguit de sorpreses ens van deixar bocabadats, especialment a les nostres Falleres Majors. El faller i amic Andrés Espasa fou el mantenedor de la vetlada i també fou l’encarregat d’emocionar-nos a tots amb les seues paraules. FELICITATS ANDRÉS!!!!

Les falles del poble ens van visitar, també ho va fer la regidora de festes Marga Piqueres i, per finalitzar, fou la Junta Local Fallera la que ens va visitar. Tinguéren unes paraules dedicades a la nostra comissió per la celebració del 50 aniversari, i van resaltar la feina de dos fallers molt importants en la falla i en aquesta celebració, Paco Hermida i Fermín Baldoví. I poc després otorgaren la insignia al mèrit faller a Rafa, alies el “moña”, per la seua llavor desinteressada pel be de la comissió. ENHORABONA A TOTS TRES!!!

Les 22 hores i ja haviem acabat l’acte. Al casal a sopar i allí ens esperaven els amics de Rebombori. La vetlada fou magnífica, jo entrí al acasal a les 00’00 h i hi havien taules fins a la porta. Estava ple de gom a gom. I, almenys jo, ho vaig passar molt be, com sempre, amb un ambient insuperable. Sou tots grans Falleres i Fallers!!!!!

EM SENC ORGULLÓS, UNA VEGADA MÉS, DE PERTÁNYER A ESTA GRAN COMISSIÓ – ENHORABONA A TOTS!!!!!

Perdoneu la retòrica simplona utilitzada, tan ràpida i gelada, però si no, m’haguera extés molt més. Sols volia fer una crònica i donar el meu punt de vista. S’accepten critiques a l’acte, punts de vista i tot el que vullgueu publicar. Envieu-nos-ho al correu i molt gustosament ho publicarem. ENVIEU FOTOS!!!

CARPETA AMB LES FOTOS

Que penseu de les novetats introduïdes, com ara, l’horari??? Comenteu i doneu la vostra opinió!!!

I PER A FINALITZAR, VULL DONAR ACÍ LES GRÀCIES ALS AMICS DE LA COMISSIÓ DE LA FALLA AVINGUDA D’ESPANYA, QUE ELS DEMANAREM AJUDA PER A DESMONTAR LES ESCALINATES DE L'ESCENARI I ALLÍ QUE ES PRESENTAREN UNA BONA CUADRILLA I DESPRÉS ALGUNS D’ELLS ENS FÉREN UNA VISITA AL CASAL. QUE GRANDES SOU AMICS, GRÀCIES PER L'AJUDA!!!!!!

Feliç Aniversari!!!!

Una jubilació als 60 anys i com estan les coses hui, no està gens malament, doncs sí, jo ho voldríem molts. Però al que li ha arribat i de lo més merescudament és al faller i amic José Juan, conegut per tot el món i part de l'estranger com Pep el Cabut.

I el seu malnom, a banda de vindre de les dimensions de la part del seu cos que es menciona, també es pot atribuir a que el seu cap no para. És un d'eixos homes que no pot parar de "maquinar" coses. Liant a esta i a l'altre a fi de realitzar coses noves. Aporta moltes idees a la falla, qüasi totes bones!! i molta crítica (sempre constructiva) perquè és molt perfeccionista, li agrada que les coses ixquen molt be, i a qui no? Ara si voleu vore-lo doblar el llom... això està més malament, eh Pep!!!!

Doncs des d'ací el blog i en nom de tota la comissió, Pep volem donar-te l'enhorabona per eixa jubilació (el tema és que a la pobra Americana li tindrem que donar el pésame, perquè la pobra per a aguantar-te a tu tot el dia, aviaeta va...) i sobretot FELICITAR-TE A TU I AL TEU GERMÀ RICARDO PEL VOSTRE ANIVERSARI, HUI 24 DE NOVEMBRE!!!

I ara tot seguit et pase una felicitació molt especial de la teua filla:

per Rosa Juan

L'ANIVERSARI D'UN VETERÀ

Crec que no fa falta que vos el presente, tots el conegueu molt be, es Pep “el Cabut”.

Un faller que ha viscut la falla desde els seus origens, que sempre estat apunt per a tot, sortia a les obretes, presentava a les presentacions, sempre pensant en la falla, només se li ocorreix una idea, allà que va marejant a tots per a dur-la a terme, perque ell si, relacions publiques i menja boles per a conseguir el que vol, que es preparen: que este li faça unes litografies, l’altre que li preste un quadre, esta que si una escultura, ara duguem a este, despres a l’altre, fes-me un dibuixet per a l’escenari…Bueno, bueno, menut es ell!!!

Per demanar coses per a la falla sempre esta!! Fins i tot quan començà el blog de la falla, va montar lo de les endevinalles, si es que sempre te que estar en tot!!!

Encara recorde de menudeta, quan montaven l’escenari de la presentació a la cotxera de casa, venien per les nit els fallers, a montar-ho, no tinc jo jugat en les meues amigues amb els escenaris eixos, perque es tiraven mogollo de temps alli, o es lo que a mi em pareixia a eixa epoca… Es ben cert que mai li sabut res mal i sempre ho ha fet ben agust per la seua falla.

Pero la veritat, es que gracies a ell, a casa sempre s’han volgut les falles, perque sempre l’hem vist que ho disfrutava amb tanta intensitat que qualsevol deia algo, que despres de fer-me Regina del Foc Infantil, a l’any següent que no hi havia Fallera Major, va enredrar a la meua cosina de Denia, la pobra que no s’havia vestit mai de fallera, després a mi de nou Fallera Infantil, vam batejar el dia de S.Josep a Abraham, vestit de fallero clar, amb tota la gent de falleros perque era abans de la misa de la falla, i banda de musica i tot al bateig del xiquet, al final va conseguir q ma mare es fera fallera i fins i tot que es vestira de fallera, a lo que era totalmente reacia al principi (qualsevol ho diria ara…)

Així que amb tota aquesta trayectoria fallera, es podreu fer una idea, que encara que no para de dir que ara ja s’ho deixa, que no vol saber res despres d’aquest any, molt m’extranyaria que es desvinculara totalment de la falla, perque es que ho du en la sang, i ens ho ha passat, i anat escampant-se per tota la familia Juan eixe gen fester i fallero.

D’aquesta manera el vull felicitar, també al tio Ricardo, clar, sent bessons no cumpleix un sense que cumplisca l’altre, i a la huela per haver-los parit tan pudents pero amb tan gran cor que es desviuen per fer-nos feliços als fills i als que els rodegen.

També un bessot al iaio, que l’any passat just este dia, el del seus aniversaris, ens va deixar, pero segur que se’n va anar ben content per haver conseguit tindre la familia que té.

Moltes felicitats papa, i que en cumplisques mooooooooooooooooooolts mes!!!

Ara a gaudir de la pre-jubilació i a ser feliç, t’estime molt!!!

Que viene, que viene... (Part II)

…Començem a recórrer els carerrs de Sueca a toc de pasodoble. La gent està emocionada, amb la pell de gallina i es que ja fa qüasi un any que no té estes sensacions, i son tan intenses que no es pot controlar l’emoció.

Algunes falleres i fallers van sumant-se al passacarrer, ja que, per culpa de la perruquera, la mare, la xiqueta o demés, no han pogut estar a l’hora d’eixida i se’ls veu afanyar-se per a agafar un lloc davant de la xaranga i començar a alçar el braç i entonar les melodies amb la veu.

Un vegada visitades les cases de les nostres falleres, tant les eixints com les entrants, arrivem al CM Bernat i Baldoví. El Hall del centre és un aldarull de crits, notes, perparacions, falda per ací, manteleta per allà, però a poc a poc les falleres van formant una filera que s’encara cap a l’escenari on pujaran i lluïran després d’escoltar el seu nom.

Una vegada totes les falleres de la cort d’honor a dalt l’escenari, és moment de cridar a les noves Regines. És fa un tens silenci sinuós al centre, les presentadores barrunten el seu guió i traguen saliva per tal d’aclarir la seua veu. De seguida comenten a llegir la poesia dedicada a les nostres regines i, tot seguit, a colp sec i fort de veu, és nombra a la Fallera Major. Tot el pati de butaques esclata en un enfervoritzat aplaudiment mentre ella comença a recorrer l’angost corredor que queda entre les butaques. I de entre les masses es pot diferenciar a ella, a la nostra Regina d’enguany, en les seues millors gales i amb un somriure d’orella a orella i es que esta a punt de fer-se realitat segur, un dels somnis d’infància de xiqueta valenciana.

Una vegada dalt i amb la seua banda de Regina posada toca despedir a la Regina de l’any anterior, que li cau una losa damunt i desitja sobre totes les coses que passe algo en eixe moment en tal que el seu regnat no acabe. Però Així ha de ser, ella ja ha complit i està orgullosa i, al mateix temps, te l’alegria de vore com li passa la banda de Regina a una amiga i li desitja tot el millor.

Una vegada tot preparat, apeguem llums, sona una música espectacular, s’obrin cortines i llums de nou i allí apareix el nostre millor actiu en la comissió, totes les falleres escoltant a les Falleres Majors 2009. El centre esclata en un picar de palmes i a crits de Guapes!

I es que una vegada més, un any més i ja en van cinquanta hem tornat a viure un dia excepcional, un dia molt emotiu per al que sent esta festa. El dia de la presentació, al meu pareixer, és un dels dies més bonics de cada exercici (i a més enguany després festeta…) Que, t’ho vas a perdre??!??

p.d.: ENHORABONA A EVA I LUCAS PER LA FUTURA PATERNITAT... JA ERA HORA LUICAS QUE DEMOSTRARES QUE SAPS FER MÉS COSES A BANDA DE TIRAR COETS I FICAR LES PANAETES AL FORN, je, je, je FELICITATS PARELLA!!

VISCA LA FALLA DEL "BOMBO" PLAÇA CERVANTES!!!!

Que viene, que viene... (Part I)

Un any més, ja estem ahí, ja ha arribat el dia. Encara no ha passat Nadal i ja hem tret el traje de faller de l’armari, de la tintoreria, ja li hem llevat les polilles i el tenim penjat a la millor perxa de casa, ahí, en eixe racó de la casa en que podem vore'l sense tindre que buscar molt. I es que és este dissabte, este dissabte ja ens toca vestir-nos de fallers.

És molt prompte per la vesprada, però enguany ens toca matinar, ja que la presentació ha canviat de format. Comence a vestir-me, m’encanta, intente ralentitzar al màxim eixe moment, perquè son molt poques vegades les que ho faig a l’any. Ja estic, ixc de casa, podria anar perfectament a casa de les Falleres Majors i esperar ahí la comissió, però… tal vegada em perda algo. Em perdria una estona de passacarrer que no tornaré a recuperar mai. No, no, millor acudixc al casal.Hora d’eixir, Alfredo ja te l’estandard en les mans uns quants minuts, està impacient per eixir, és el que més ho exterioritza, però tots els demés encara estem més impacients. Estem escoltant els sorolls esgarrifosos de la xaranga, que afinen els instruments i escalfen el cos… Tinc un nuc a l’estòmac que brolla d'emoció quan la traca pren, esclata i els sorolls d’escalfament dels músics s’unixen i es convertixen en melodía celestial.

Ara sí Alfredo alça l’estandard, comença la desfilada…

Agraïment del President.

ACÍ VOS DEIXE UNES PARAULES D'AGRAïMENT I DESPEDIDA A LES FALLERES MAJORS EIXINTS, QUE ENS HA FET ARRIBAR AL CORREU ELECTRÒNIC EL PRESIDENT DE LA COMISSIÓ PACO HERMIDA:

per Paco Hermida

A Maria Juan:

Marieta, en la vida tot s’acaba, perquè passaràs la banda i posaràs fi al teu reinat, però tu no necesites tindre la banda per ser reina, perquè ho eres tots els dies, amb la simpatía i la sonrisa que sempre tens a la boca quan parle amb tu.

Sacra, gracies per tot el que ens has aguantat a tots els fallers, per a tu no hi havia mai res mal fet, tot estava be, i això diu molt de tu; moltes gracies.

Ricardo, ara tindré un problema, a qui aniré a demanar-li cosetes? Eres un tio de categoría.

Seguiu conforme sou, no canvieu mai i no dixeu de voler la falla com la voleu.MOLTES GRACIES!

A Sheila Merino:

Sheila dimonieta, ja se t´ha acavat el reinat, però aquest any també t´ho passaràs molt be, perquè es la teua cosina Ainhoa la que es Fallera Major Infantil. Ara el que tens que fer es estudiar i buscar la manera per a que els teus pares et fagen fallera major!

Pili i Gerardo, seguiu conforme sou, perquè sou una parella de puta mare, moltes gracies per tot el que heu fet per la falla. MOLTES GRACIES!

Article enviat per Paco Hermida a fpcervantes07@hotmail.com