Quan el divendres a les 7 del matí (i després de no haver dormit gaire en tota la nit) em trobava a la porta del bar La Clau, al parc de l'estació, amb companyia de Xuso i uns altres Agermanats, veient com seguia plovent i com no hi havia forma que parara, s'em va caure el mon damunt.
I no pel fet de vore com la feina que durant sis mesos havíem fet un grup de gent se n'anava al trast, si no pel mal que em sabia (a mi a i a la resta) el no poder oferir-vos eixa festa que durant tant de temps havíem estat parlant-vos i que tanta il·lusió havíeu ficat en celebrar-la. Es notava en la gent que volíeu aquesta festa, i ara, degut a l'oratge, no la podíem fer.
Estavem tristos i desmoralitzats. Anul·larem, amb molt de pesar, t
otes les activitats que hi havien al matí dirigides als més menuts (amb la intenció de fer-les altre dia), i ens reunirem per a buscar una alternativa viable a la resta del dia. No és fàcil moure a 1400 persones d'un lloc a un altre.
L'oratge, poc a poc, pareixia que ens anava a donar una treva i que tal vegada encara podríem fer alguna cosa. Començarem a buscar caus fallers on poder ficar a tota la gent per al sopar i on poder ubicar les orquestres, la cosa anava en marxa. Parà de ploure.
Ens dividirem en grups i començarem a repartir taules i cadires pels diferents caus, a netejar-ne alguns i a reajustar les coses. Ja eren vora les dos del mig dia i realment no sabia com s'ho estava prenent la gent, si estàveu be o no, si seguíeu igual o havíeu perdut les ganes de festa. Però tot això va canviar quan aní al nostre cau per la furgoneta de Blai. Em costà arribar fins els paellers, el cau estava ple a més no poder, he vist dies de falla amb menys gent. No s'havíeu tirat arerre, volíeu festa.
I no es podeu imaginar l'alegria que em va produir el vore-vos a tots junts apareixer per l'estació. Tot havia canviat, 10 hores abans diluviava i ara estàveu tots davant de mi cantant i ballant. Allò era festa. Poc a poc començaren a acudir la resta de les comissions, allò era Agermants 2007, s'havia complit eixe somni.
La resta ja la sabeu, foreu protagonistes de primera mà. Un passacarrer multitudinari, una concentració al mig de l'estació amb totes les xarangues dalt del Templet i tots vosaltres baix, ballant qual dia de falles. Un sopar de germanor ens 5 caus diferents, i un ball fins la matinada amb dues orquestres que donaven gust.
Hui ja ho tenim mitjanament assimilat, però eixe dia ens costà. Fins que no començà l'orquestra Titanic no ens poguérem desfogar, pareixia que tot havia anat be però ens faltava el final. El ball. I anà be. Agermanats 2007 s'havia complit.
Vull agrair a tots vosaltres el que vinguéreu a la fes
ta, que no ens deixareu de banda, que col·laborareu en tot allò que vos varem demanar, i pese als canvis d'ultima hora, estiguéreu ahí fins el final. Gràcies, açò ho hem muntat uns quant però sense vosaltres no haguera existit.
Ens vegem en Agermanats 2008.
Spielberg.
Vull reiterar les gràcies, com diu el meu company Spielberg, de tots els que heu fet realitat el somni de vore totes, i dic, totes les comissions de Sueca, El Perelló i El Mareny juntes desfilant amb la mateixa samarreta i amb la única idea de disfrutar d'un dia més de falles tots junts. I dic bé, un dia més de falles, que és el que hem pretés, que aquest dia es convertixca en un referent al nostre calendari faller.
Han sigut uns mesos de treball intens, de recerca de patriocinadors, de pegar-nos amb algún que altre detractor de la festa, sense saber de que anava... doncs ja h
eu vist el resultat, ja heu vist el que preteniem, festa, falles i germanor... I això que encara va hi haure un convidat amb el que no comptavem, la pluja, però que no ens va arrivar a llevar la il·lusió, ni quan, el dia 12 a les 7 del matí, estava caiguent sobre Sueca el gran dil·luvi universal. Encara de nit, quedàrem uns quants membres de l'organització per vore que feiem, el sol fet de vore allí a les 7 de matí a 7 o 8 amics de l'organització, caiguent trons i llamps i ploguent a cànters a mi les ll'agrimes començaven a caurem, de vore que no anàvem a poder fer res, però allí estàvem sense dormir i fent força per a que la pluja cesara. I aleshores, un company (que arrivà en mànega curta) digué: AÇÒ ÉS UN NÚVOL PASAJERO!!! tots saviem que d'això res, però gràcies a eixa frase, algó es va il·luminar dins del cor de tots els que allí estàvem i començàrem a confiar en que tal vegada, aquest optimista empedernit tinguera raó... i començàrem a treballar en eixa possibilitat, la resta ja vos la contat Spielberg i ja veguereu el resultat. Gràcies Xussss per fer-nos vore la llum al final del túnel!!
Espere que tots disfrutareu del que va ser la I festa de germanor fallera, jo vos puc dir, que em vaig passar el dia mirant-vos les cares a tots, i la felicitat la vaig vore. De segur que hi hauran moltes més festes de ger
manor, per nosaltres no quedarà!!!
Vull agraïr a totes les entitats, patrocinadors i col·laboradors que han fet possible esta festa, però sobretot a tota la gent que ha assistit i que ha participat en ella, i que d'alguna manera, ha donat l'ànima a la festa. També agraïr especialment a les comissions, que sense massa temps de reacció, ens cediren els seus casals per a poder organitzar el sopar i el ball.
I sols hem queda dir a tots els meus company de l'organització, que per a mi ha sigut un plaer i un honor treballar al seu costat, per la demostració de companyerisme, capacitat de sacrifici i amor a les seues comissions i a la festa fallera. Enhorabona companys!!
Gràcies Juanet, Gemmeta, Rocio, Rojuel, Elsa, Domenech, Pollito, El Bola, Pau, Natalia, Raquel, Fotxo, Vorete, Jorge, Javi, Fabian, Ferràn, Rosendo, Abel, Sandro, Morell, Aaron, Raul, Pauet, Xusssss, Rodabars, Amic fep i Spielberg. Lo dit un plaer i un honor, de vosaltres he aprés moltíssim en aquests mesos... ja sabeu que em teniu per al que necessiteu!!!
Xuso.
La carpeta amb les fotos
