per Sandra
Ara vaig a contar-vos l´anecdota de tant anar a casa Jessi, com despres de cada festa ens pegá per anar alli i aixo pareixia la casa de tots, no cabia ni una anima la casa plena de gom a gom, AH! i no ens faltava de res, sobretot el tio cervero ens acompanyaba en tots els actes.
Pues si un dia que Jessi i Hector (perque la veritat la paciencia l´ han tingut els dos, i vaga paciencia) ens va dir!!!!! JE QUE ACI NO VIU LA FALLERA MAJOR, FILLS DE .............., i des d´ahi va ser tot un caxondeo i tot una risa, cada vegada que anàvem al entrar diem ¡VISCA LA FALLERA NO MAJOR! i a Jessi la sonrisa se li ficaba de part a part, be pues en la segona festa que ferem del bou hem va cridar Hector i hem va dir que si li donaba permis per a ficar a s´acasa un cartelli jo que li tenia que dir? ¡pues clar, aixo ni es pregunta!, pero en vista que Hector no es feia l´animo, el dia les paelles quedarem les PEXINOLES, Ivana, Desi i anarem a penjar-li el cartell, tot una historia perque en teoria haviem quedat per a esmorzar i Jessi ja no tindria que estar a casa i alli estaba i damunt en pijama, el telefon el ferem xixines per a que no senterara de res i que se l´enportaren lo antes possible de casa, per a que no vegera res, be!!!! alli que li penjarem el cartell i ens en anarem a esmorçar en un disimuloooo!!!! que no es podeu imaginar. Jo crec que cuant ens va vore aplegar juntes algo s´olorava, pero nosaltres disimularem el que mes pogerem.
Despres d´esmorçar Jessi ens va dir!!! ""anem a m´acasa per no pedre la costum que alli tinc dos botelletes de cava i de pas brindem, pues ale totes a s´acasa, que no erem poques!!!"" Conforme anabem arribant ja no es podiem aguantar la risa, el que ens diem en veu baixa i Jessi estava un poc mosca, pero cuant arribarem a s´acasa (que tingerem un fallo de no tirar-li una traca), li caigeren les llagrimetes, ella que es va vore el cartell estaba d´allo mes comboiada, es pasa tot el dia dient ¡ Paseu per m´acasa i voreu el cartell que m´han ficat!.
Nomes volia contarbos una de tantes anecdotes que hem passat i que llegint-ho recordarem el ve que ho hem pasat.
BE JESSI!!! De part de totes les PEXIS
3 comentaris (Afegix el teu):
Que canya!!cada vegada que m´anrecorde,me pise de la risa¡he Jessi!!
Aquell dia va ser massa,mal caxondeo que portabem totes.
Jajajaja Que risa!!! Al llegir-ho m´ha vingut tot a la memoria!!!! jajajajaja.
Gracies a Jesi i Hector per aguantarmos tots eixos dies, mira que som pesats eee!!!!!!!!!!
jessi eres la millor, i per a tu tot es poc¡¡¡ les Petxis t´estitem i per a nosaltres sempre seras molt especial
Publica un comentari a l'entrada