Com tots els anys,després de falles, toca ser agraits (i un poquet "gorrons"), perqué si no ens havíen convidat prou, inclòs quan anem a donar les gràcies, per tot el que han fet aquest any, les families de les nostres Falleres Majors, ens tornen a parar la taula a casa.
Els dos dimarts passats un grup de fallers em anat a casa de Maria i Sheila, per a dir-los personalment a elles i als seus pares, lo contents que estem per tot el que han fet a la falla.

Primer anarem a casa Maria, on com sempre Sacra i Ricardo, ens esperaven amb els braços oberts. Primer que ser, el tio Paquito va tenir unes paraules d'agraïment (molt emocionat, per cert), per als tres, i a més demanà disculpes de part de tota la comissió, per si algo no havia eixit com ells esperaven. Ells també estaven amb un nuc a la gola, però així i tot Sacra, es va dirigir a tots, digent-nos que tot havia eixit perfecte, i que estava molt contenta perqué Maria s'ho passat molt bé, i aixó es el més important.

En casa Sheila, es va repetir la jugada, encara que per desgràcia, el pare de la criatura, no ens va poder acompanyar, perqué estava fora treballant. Paco va resaltar el fet de que fos el segon any que Sheila era Fallera Major Infantil, i que havíen fet inclòs més del que feia falta. Com sempre Paco es tornà a emocionar i va fer que a Pili li eixirà alguna que altra llagrimeta.
En fi, que com sempre em passat dos molt bons ratets, amb la companyia de tots. Estem satisfets perqué creguem que les nostres Falleres Majors tindran un record meravellós d'aquest any. Nosaltres si em de destacar algo de elles, deu de ser la seva simpatía, la seva dolçor i la seva il.lusió. Hem tingut dos regines de bandera, que ens han fet disfrutar amb elles de la nostra festa.
GRÀCIES DE TOT COR A LES DOS FAMILIES!
VOS VOLEM I MAI OBLIDAREM AQUESTES FALLES!
P.D: En casa Marieta, quan ja quedavem poquets ens varem dedicar a vore fotos antigues i a Sacra, que no li agrada la festa, no se li va ocorrer una altra cosa, que traure el seu traje de fallera de fa uns 30 anys. Açí teniu la proba de que encara li cap. Ah, i a Marieta també, encara que de cert lloc casi no podia passar-se els botons.
