http://lh3.google.com/carlosgranell/RkGTw0Y6C7I/AAAAAAAAAEw/BkUGOPC_YWM/caP%C3%87ALERA%20FOC.jpg

dimecres, 14 d’abril del 2010

El 18.

el dia de la festa gran... en teoria...

Per a no perdre la costum, no vaig a la despertà i acudeix al cau a l'hora de començar el passacarrer, els de sempre, o un poc menys al final, van pesant els dies i la gent es vol esperar a la visita.

Des de fa uns anys toca anar a la Capella de les Selesianes a fer una visita, exactament no se el que es fa dins la capella ja que no entre (ni eixe dia ni el 19 amb la Junta).

Degut açò s'allargà el passacarrer i part dels carrers no es pogueren fer, entre ells el meu.

Després dinar, paella, ja tocava. I esperar fins l'hora de la visita.

I arribà la visita i es feu més llarga que un dia sense pa. Pagarem més voltes que un tonto, de vegades paràvem un ratet de vegades anàvem corrent (el de sempre). Total, més del mateix i arribar a casa passades les onze de la nit. Tu te creus?

Sopar tots junts en una casa i cap al cau que hui es la última nit i demà ja no conta.
La nit, com les de sempre, alguns cansats, alguns morts i alguns fins al final i més encara.

I es feren les 4 i s'acaba la festa, s'acaben les falles, l'any que ve més.

Els que queden en peu marxen lenta i resignadament, tot l'any d'esforç i sacrifici i ja s'acabat la festa (el 19 no conta), els que queden en terra, segueixen en terra. I alguns, estan morts a canyaes.

Lentament el sol es vol obrir camí d'entre la obscuritat de la nit, lentament el dia 19 vol aparèixer per posar fi a unes falles diferents.

...al final, un dia més de falles....

0 comentaris (Afegix el teu):