per Rous
I walked the avenue 'till my legs felt like stone
I heard the voices of friends vanished and gone
Ain't no angel gonna greet me
It's just you and I my friend
My clothes don't fit me no more
I walked a thousand miles
Just to slip this skin…
Així diu un tros de la canço de Bruce

Springsteen, i la veritat, camines mooooltes milles quan vas a vore ciutats com aquesta, les cames com a pedres al final del dia, pero val la pena coneixer, caminar i perdre’t pels seus carrers.
Filadelfia es la segón ciutat mes gran de la costa est dels EEUU, perteneix a l’estat de Pensilvania i es la quinta ciutat més gran d’America, es troba a dos horetes al sur de NY.
Surten autobusos de dos a tres vegades al dia de Chinatown de NY a Chinatown de Philadelphia, i es tota una experiència viatjar amb aquests transports que cada vegada son mes utilitzats per tot tipus de gent degut al preu, es superbarat, surten quan estan plens, lo de l’horari no es el fort dels xinessos, i es una aventura. Els xinos no paren de menjar en tot el viatge, i mola atravessar la ciutat, dalt del bus, les vistes son espectaculars, passar pel pont de Brooklyn així es una passada, consisteix en viure noves experiències quan ja has estat en un mateix lloc varies vegades ( i més que voldria estar…). Pero si teniu l’oportunitat es molt recomanable, una manera economica de descubrir altres llocs, i a Boston també surten cada dia.
Aquesta ciutat es coneguda com la “Ciudad de los Primeros Eventos”, perque es considera que va neixer alli la democracia americana, i abans de que existira Washington DC, va ser la capital de la nació. El símbol que mes l’identifica es la Liberty Bell, la campana de la libertad, també vos recomane el mercat que tenen al costat de l’estacio de trens es una passada, hi ha una part totalmente dedicada als Amys. Es tracta d’una especie de comunitat, que no canviat desde l’edad mitjana, encara visten com eixa època, viuen en comunitats tancades, pero tenen unes conserves caseres que flipes, i fan unes tartes i un menjar d’escandal, quan estan al mercat hi han cues per menjar en les seues paradetes.
I res més que vos puga dir, ja sé que no guanyaré, pero com que lo important es participar, i ja que vaig passar un fred que pela fent la fotito a -7ºC amb Cervantes en manega curta, jo també vull estar de finalista en aquest concurs de Cervantes al Mon.
Una abraçada a tots i bones falles!!!
Ací vos deixe les fotos enviades per Rosa, a falta que Spielerg (quan puga, l'home, ens faça la medició de la distància)
VOS RECORDE QUE LA DATA LÍMIT PER A ENVIAR LES FOTOS PER A ENTRAR EN EL CONCURS DE CERVANTES AL MÓN, ÉS EL 28 DE FEBRER.
Per si algu no coneix la cançò vos la deixe ací