Evidentment jo no puc dir eixes paraules però tota la gent que seguix aquest bloc (i part de la que no ho fa també) ho han dit aquest cap de setmana, i ho han dit per una cosa però abans...
Deixeu-me que em postre als vostres peus, permeteu-me que vos rendisca homenatge i concediu-me un moment per a que em torne a refregar els meu cansats que no acaben de creure's allò que han vist, i el que han vist ha sigut com un grup de xiques (la majoria de les quals no havien jugat mai a Basquet, i alguna desconeixia com era una baló d'aquest esport) han aconseguit proclamar-se
Deixeu-me que em postre als vostres peus, permeteu-me que vos rendisca homenatge i concediu-me un moment per a que em torne a refregar els meu cansats que no acaben de creure's allò que han vist, i el que han vist ha sigut com un grup de xiques (la majoria de les quals no havien jugat mai a Basquet, i alguna desconeixia com era una baló d'aquest esport) han aconseguit proclamar-se
Quartes Classificades del Campionat de la JLF
de Basquet Femení
de Basquet Femení
I hi havien més de quatre equips.
Abans que res, enhorabona i gràcies. Enhorabona per allò que heu aconseguit amb molt d'esforç i sacrifici, sense esperar res a canvi i pel simple fet de ajuntar-se unes amigues i passar una estona divertida. Pocs oferiren esperances de que guanyareu el primer partit, i ningú de que en guanyaríeu dos i menys encara de que tornaríeu a casa amb un trofeu baix el braç.
Abans que res, enhorabona i gràcies. Enhorabona per allò que heu aconseguit amb molt d'esforç i sacrifici, sense esperar res a canvi i pel simple fet de ajuntar-se unes amigues i passar una estona divertida. Pocs oferiren esperances de que guanyareu el primer partit, i ningú de que en guanyaríeu dos i menys encara de que tornaríeu a casa amb un trofeu baix el braç.
I gràcies per fer-nos somniar i disfrutar, gràcies per fer-nos vore que sempre poden ocorrer xicotets miracles que ens fan a tots més feliços, i per demostrar-nos que amb un poc de voluntat tot es possible. I gràcies per portar el nom de la falla sempre al davant i acoseguir que aquest anys se'ns recorde per un esport que molts pensavem ja estinguit dins la nostra comissió.
Gràcies.
Poc puc fer jo mes que dedicar-vos unes línies per la gesta aconseguida (apart de perdonar-vos el cubata que em degueu), sols ficar-vos en el lloc que vos mereixeu en aquesta humil web, a la capçalera. El dia que Carmineta em done les fotos vos vaig a dedicar la part superior del bloc per a que tot el ciberespai sàpiga el que heu aconseguit.
Alguna em va recriminar que jo sols anava a ficar llenya i a punxar, al igual que feia ací, i pot ser que així siga, però el que estic segur que l'únic que he aconseguit es fer que s'esforceu mes, que doneu tot el que teníeu i mes i demostrar-me que m'enganyava. De vegades fa falta un poc de mala llet per a traure el millor de cadascú.
I ara la crònica.
El resultat:12 a 10 i encara gràcies que les xiquetes de l'aNjuntament no tenien massa bona punteria que si no. El partit comencà molt be, amb domini clar de les nostres xiques, açò ens va permetre arribar a la mitja part amb un marcador de 12 a 2. Molts ens eixe punt ja ho veien fet però no sabíen el que ens esperava.
I els que ens esperava no era altra cosa que l'edat i el nul estat de forma física.
Començà la segona part i les nostres xiques ja anaven amb la llengua fora, ja els costava molt córrer i seguir el joc, pel contrari les xiquetes de l'aNjuntament (prou més joves que les nostres) començaren a tindre confiança, a jugar millor i a córrer, sobretot a córrer. Ja ens temien el pitjor però finalment encara guanyarem (tal vegada amb dos minuts més de partit ens guanyen).
Segur que per a l'any que ve (inclús per al campionat de futbet es ficareu un poc en forma i jugareu millor).
El que vos he dit, per nosaltres sereu sempre les millors, i el que heu aconseguit no te preu.
I abans de acabar dos cosetes (i no s'enfadeu, és de bona fe i per a millorar a la pròxima).
El basquet es un esport que es juga per les altures, s'agafa la pilota, es mira a la cistella, normalment es sol botar i es llança. Ho dic pel fet de que no vaig vore botar a ninguna de totes. I ara en el futbet es juga per terra, per a que no aneu botant.
I la segon, vaig a proposar a la Junta Local fer un campionat de tirar pedrades. Que segur que guanyeu (si soc sincer no he vist altres partits que no foren els vostres i igual altres xiques vos guanyen però no ho se). Ho dic per que la majoria de passes no eren passes, eren pedrades pures i dures.
I amb tot açò heu aconseguit ser quartes, cosa que dona encara mes valor si cap a la gesta aconseguida. Amb un poc d'entrenament i compenetració segur que l'any que ven es claveu en la final a tres, però fixe.
I ara a pel futbet, que es preparen...
Gràcies.
Poc puc fer jo mes que dedicar-vos unes línies per la gesta aconseguida (apart de perdonar-vos el cubata que em degueu), sols ficar-vos en el lloc que vos mereixeu en aquesta humil web, a la capçalera. El dia que Carmineta em done les fotos vos vaig a dedicar la part superior del bloc per a que tot el ciberespai sàpiga el que heu aconseguit.
Alguna em va recriminar que jo sols anava a ficar llenya i a punxar, al igual que feia ací, i pot ser que així siga, però el que estic segur que l'únic que he aconseguit es fer que s'esforceu mes, que doneu tot el que teníeu i mes i demostrar-me que m'enganyava. De vegades fa falta un poc de mala llet per a traure el millor de cadascú.
I ara la crònica.
El resultat:12 a 10 i encara gràcies que les xiquetes de l'aNjuntament no tenien massa bona punteria que si no. El partit comencà molt be, amb domini clar de les nostres xiques, açò ens va permetre arribar a la mitja part amb un marcador de 12 a 2. Molts ens eixe punt ja ho veien fet però no sabíen el que ens esperava.
I els que ens esperava no era altra cosa que l'edat i el nul estat de forma física.
Començà la segona part i les nostres xiques ja anaven amb la llengua fora, ja els costava molt córrer i seguir el joc, pel contrari les xiquetes de l'aNjuntament (prou més joves que les nostres) començaren a tindre confiança, a jugar millor i a córrer, sobretot a córrer. Ja ens temien el pitjor però finalment encara guanyarem (tal vegada amb dos minuts més de partit ens guanyen).
Segur que per a l'any que ve (inclús per al campionat de futbet es ficareu un poc en forma i jugareu millor).
El que vos he dit, per nosaltres sereu sempre les millors, i el que heu aconseguit no te preu.
I abans de acabar dos cosetes (i no s'enfadeu, és de bona fe i per a millorar a la pròxima).
El basquet es un esport que es juga per les altures, s'agafa la pilota, es mira a la cistella, normalment es sol botar i es llança. Ho dic pel fet de que no vaig vore botar a ninguna de totes. I ara en el futbet es juga per terra, per a que no aneu botant.
I la segon, vaig a proposar a la Junta Local fer un campionat de tirar pedrades. Que segur que guanyeu (si soc sincer no he vist altres partits que no foren els vostres i igual altres xiques vos guanyen però no ho se). Ho dic per que la majoria de passes no eren passes, eren pedrades pures i dures.
I amb tot açò heu aconseguit ser quartes, cosa que dona encara mes valor si cap a la gesta aconseguida. Amb un poc d'entrenament i compenetració segur que l'any que ven es claveu en la final a tres, però fixe.
I ara a pel futbet, que es preparen...
