http://lh3.google.com/carlosgranell/RkGTw0Y6C7I/AAAAAAAAAEw/BkUGOPC_YWM/caP%C3%87ALERA%20FOC.jpg

dilluns, 17 de desembre del 2007

REFLEXIONS D’UNA FALLERA

Dedicat per a les nostres Falleres Majors 2008

Per a Maria i per a Sheila

Ser Fallera Major suposa per a una persona que estima la festa un gran repte , una gran il·lusió i un gran esforç per part d’ella i de tota la seua família. Són moltes les xiques que no poden aconseguir-ho.

Maria , ja fa dos o tres anys que va escriure una carta a la junta de la falla sol·licitant poder tindre eixe somni complit .

Això vol dir que des d’aleshores el seu cap encara no ha parat de pegar-li voltes al voltant de la festa :Triaré açò…!.Em faré …allò!...

Els pirris em fan mal..però m’aguantaré !.Vull comprar-me ara eixe capritxet ,però m’esperaré!.Ara toca comprar-me la roba de Fallera Major!!!!!. Sé que vaig a cansar-me , a patir son ,a tindre que renunciar a moltes coses, però per a mí és més important ser Fallera Major com va ser la meua germana Gemma.

Senc el Faller i note com em vull la sang , m’emocione quan ix la Fallera Major de sa casa i sona la música i explota la traca amb eixe olor a pòlvora de festa.

Val la pena fer el sacrifici perquè després estaré ben contenta!!.

El mateix li pasa a Sheila ,eixa fallereta que fa dos anys ja va ser Fallera Major Infantil i que ara repetix per a traure a la falla del compromís. Sols hem de recordar uns mesos enrere quan no teniem a cap representant infantil i gràcies a ella que encara que és xicoteta és una gran fallera de cap a peus i gràcies també a la seua família que d’eixe problema hem pogut prescindir.

Si ser Fallera Major , costa molt d’aconseguir i és molt curt el regnat , ja que passa tot molt de pressa.Caldrà que tots els fallers i totes les falleres de la nostra Comissió fem tot el possible per a què Maria i Sheila recorden el seu regnat com el millor de tots.


Article enviat per una persona anònima a Fpcervantes07@hotmail.com


Açò és un calfament del que tenim de la presentació. Ja ens han enviat algunes fotos, n'esperem moltes més, i també esperem els vostres articles sobre el que va viure eixe dia, qui s'anima?


dimarts, 11 de desembre del 2007

Ja la tenim ahí...

Tenim presentació.
L'acte, segur, més important per a les nostres regines d'enguany, Maria i Sheila.
L'acte en que Ruth i Mª Jesus saborejaran per última vegada (almenys, de moment) la dolçor que deixa als llavis la mel d'haver representat a la Falla que duen en el cor.
L'acte que dona inici de debò a les festes josefines.
L'acte on tots i cada un dels fallers i falleres de la comissió s'han emocionat alguna vegada.
L'acte protocolari per excel·lència.
L'acte en que un faller o fallera viu més inténsament que qualsevol altre.

Moltes són les coses que viureu del dia 15 de desembre endavant i fins el 19 de març, Maria i Sheila. Moltes són les coses que fins ara heu vixcut. Moltes són les emocions que començaran el dia de la presentació i que no deixareu de sentir fins vore apagar l'última espurna. Moltes són les llàgrimes d'alegria que recorreran vostres galtes, i molts seran, també, els mals de cap i de peus que tindreu quan acabe tot açò.

Però d'això ja en parlarem més avant, que està a anys llum. Perquè ara la festa, la nostra festa, sols ha fet que començar. Al cau ja es treballa a "astall", per tindre tot a punt per al dia de la presentació.

Tots els membres de la comissió esperen impacients, la primera eixida al carrer, encara que en desembre, amb el fred...la festa fallera és calor. Els més previsors ja tenen els trajes fora, les sabates preparades, els monyos trets. D'altres esperaran fins l'última hora per a fer-ho. Però, tant els uns com els altres, ja tenen ganes de vestir-se de llums i llençar-se al carrer a tornar a dir al poble de Sueca, que ja estem ací de nou els fallers, un any més.

Un any més plenant carrers de llum, d'alegria. Engalanant els carrers i places amb els seus monuments i lluïnt els estandards de les comissions per tot arreu. I, clar està, enlluernant a tot aquell que fixe els seus ulls en una fallera. Les falleres son lo més gran que te una comissió, la fallera li dona categoria a una falla, la plena de llum, de brillantor. La fa destacar més que qualsevol altre element de la festa. Són l'alegria dels passacarrers. Són l'art que porten a sobre, les joies, els pentinats, les arracades, les manteleries, les teles.... tot el que en elles pots vore és una obra d'art.

Però el més important que lluïxen està a dintre. És l'amor a la festa fallera; és la passió per una Falla; és un sentiment de poble. Tot açò va reflexat als ulls. Els ulls d'una fallera són reveladors més que qualsevol altra cosa... mira a una fallera als ulls i dis-me que no et transmeten res.
No m'ho crec, no l'has mirat.

Amigues falleres, companys fallers anem a lluïr l'estandard de la comissió de la Falla Plaça de Cervantes pels carrers de Sueca, anem a ensenyar la sort que te esta comissió d'estar representats per Maria i Sheila i tota la seua cort d'honor, anem a viure les próximes festes josefines com sols nosaltres sabem. I tenim el primer escaló el dia 15 de desembre. Anem a conseguir que l'escenari estiga plé. Emanant llum amb les nostres falleres, que enlluernen a tots els fallers i amics que ens acompanyen al pati de butaques. I tot això sols ho podeu conseguir tots i cadascun de vosaltres...

No teniu ganes de vestir-se?

divendres, 7 de desembre del 2007

50000, a pesar de tot.




A pesar de tot, ho heu aconseguit. A pesar de tot, heu fet realitat un somni que no creia possible. A pesar de tot. GRÀCIES.

En aquestos moments estic embargat d'un fum de sensacions. Estic content però també estic trist, estic emocionat però també estic decebut, estic sorprés per a be i sorprés per a mal, realment no se com estic.

I és degut a tot el viscut i vist durant els últims dies, he vist coses que molts no creuríeu, he vist coses que molts taxeu d'impensables, he vist coses fora de tota lògica. Però açò que heu aconseguint hui m'ha alegrat, m'ha donat moral i esperances i se que no tot està perdut. Se que hi ha algú a l'altra part.

I a pesar de tot ho heu aconseguit molt abans del que jo creia, a pesar de tot. A pesar de tindre els comentaris moderats - censurats - bloquejats (com vullgeu dir-ho) per ordre del Secretari de la falla, el qual em digué que fins que és reestablira la normalitat (supose que serà una vegada facen les eleccions) i degut a les dimissions, ell era qui manava i em va ordenar que els moderara per a evitar problemes i aldarulls.

I a pesar de tot ja estic escrivint aquest article. Sabem que açò li ha donat un cop mortal al bloc, el fet que els comentaris passen primer pels web-masters abans que és publiquen resulta incomode per a tots, per a vosaltres ja que no és publiquen immediatament (poden arribar a passar hores) i per a nosaltres per que ens obliga a fer més feina, ens obliga a estar pendents constantment del correu per a acceptar els comentaris que ens envieu i que no és desanimeu (com ja li ha passat a més de u) i deixeu d'entrar al bloc. Per si fora poc, el servici de moderació de vegades falla i no ens envia els missatges al correu.

Des de fa onze dies les visites i comentaris al bloc han baixat de manera considerable, el bloc està pràcticament mort, i a pesar d'això hui , 7 de Desembre de 2007, escric aquest article. No fa ni més i mig, li demaní al president de la falla en eixe monent, Andrés, que si podria fer-nos una article d'agraïment per les 50000 visites, a l'igual que ho feu Sambori en les 40000, que el nessesitaríem per a Nadal (data en què pensàvem arribar) però degut a tot el que ha passat durant els últims dies no l'ha pogut fer i l'estic fent jo ara. Pensavem a Nadal i a pesar de tot estic fent-lo en el pont de la Puríssima.

A pesar que els últims dies açò a decaigut, ja hem arribat, i ja hem arribat gràcies a vosaltres, gràcies al temps que invertiu visitant-nos, ja siga per a comentar o simplement per a pegar una mirada, gràcies a tot això ja ho hem aconseguit. Gràcies. Recorde al principi da'quest camí, que ens alegràvem cada cop que sumàvem mil visites, si algú ens haguera dit açò a nosaltres que hui faríem 50000 li haguérem dit que estava boig, però a pesar de tot hauria tingut raó. A pesar de tot. Espere que quan tot es reestableixca sigueu amb la mateixa marxa que dúiem abans, seria meravellós. Intentem fer les 100 mil? Abans de l'estiu? Vosaltres direu.

Per a commemorar aquest dia tant especial, li hem llavat la cara al bloc (amb l'ajuda indespensable del web master de Casa d'Alonso, David Peirò) espere que vos agrade. Recordeu que podeu dir-nos tot el que vos agradaria que apareguera en el bloc o el que no vos agrada.


"Y a pesar de todo sigo siendo heterosexual..."
-Def Con Dos

"He visto cosas que vosotros no podrias creer,
naves de ataques ardiendiendo más allà de Orión,
he visto Rayos-C brillando cerca de la Puerta de Tannhäuser..."
- Roy Batty (Rutger Hauer) en Blade Runner

dimarts, 4 de desembre del 2007

Ara ja va de Bo.

Desembre, mes en el que comencen les presentacions, mes de l'inici de la recta final. Ara ja no hi ha volta enrere.


D'ara fins el 19 de Març ja comencen els nervis i l'activitat frenètica (més encara si cap) a tots els caus i a totes les comissions. Uns assajant de manera extrema els sainets i els play-backs (ja no queda res), i d'altres preparant les presentacions, i alguns ho fan tot.

I parlant de presentacions, aquest cap de setmana hi han hagut dos que ens afecten d'alguna forma als fallers suecans. La presentació de la Xuquer i la de la Fallera Major d'Oliva, aquesta última per que la Junta Local d'Oliva ens va convidar a anar.

Quan hi ha una presentació (o varies) d'una falla local, la fallera Major de Sueca, la seua cort d'honor i la Junta, van a eixe acte en decrement de les d'altres pobles, cosa prou lògica. Motiu pel qual la Fallera Major i la cort no pogueren acudir a Oliva, però si que va acudir un membre de la Junta, en representació de les falles de Sueca, vaig ser jo.

I ho vaig fer pel simple motiu que li ho vaig prometre a una amiga meua, Lídia Soria, membre de la Cort d'Honor d'Oliva i novia d'una gran amic i company de facultat, i webmaster de la falla casa d'Alonso, David Peiró. I ja de pas, representar les falles de Sueca, que sempre queda be anar a fer una visita fora, i més si ells han tingut el detall de vindre en la teua presentació.

Per tal motiu, i abans d'explicar-vos la presentació d'Oliva, vull demanar disculpes a tots els amics de la falla Xuquer, especialment als que formen part d'Agermanats i a Faustí i a Eli per no haver anat a l'acte ni després al ball al cau, tenia una despedida que m'ho va impedir.

Era la primera vegada que anava a vore la presentació de la Fallera Major d'Oliva i no sabia com anava a ser. L'única que havia vist fins eixe moment, exceptuant la de Sueca, era la de València (que res te a vore amb el que es fa als pobles) i la de Carcaixent, un mon a part.

Si que m'havien comentat que aquest any, la Junta Local d'Oliva estava passant per certs problemes, ja que son tots nous i no tenen cap document anterior al que poder agafar-se, mirant-ho així, ja es d'alabar el que feren.

L'acte és celebrà en el Teatre Olympia (local que serà com una tercera part del centre Bernat i Baldoví) i a les vuit de la vesprada, per així poder anar a sopar després tots junts i fer ball.

Segons em varen explicar, des de les cinc de la vesprada estan de volta (passacarrer) ja que van a per les sis xiques que formen la cort d'honor i a per la Fallera Major, mala festa. I com en aquest cas, la Fallera Major viu a la platja, anaren tots en autobús. La comitiva la formaven, les xiques de la cort d'honor, els seus acompanyats, la Fallera Major, els membres de la Junta Local i la xaranga, que en cap moment de la vesprada deixa de fer festa.

En Oliva, la tradició és que cada xica de la cort elegeix al seu acompanyant, aquest l'acompanyarà des que ix de casa (quan van a arreplegar-la) fins que ella puja dalt de l'escenari, amb ell darrere, i després l'acompanya al seient. Cosa curiosa aquesta, però que està molt be. Això si, l'acompanyant ha d'anar vestit de faller (ho siga o no). D'aquesta forma les xiques tenen l'oportunitat de ser acompanyades pels nóvios, germans, amics... que elles trien, ja que d'altra forma no podria ser així i han d'elegir entre els membres de la Junta Local per que les pugen.

Mentre esperàvem a les portes del teatre l'arribada de la comitiva, una colla de tabal i dolçaina amenitzava l'espera. Quan estaven arribant, es va llançar un xicotet castell de focs artificials (en diferents parts) i després aparegueren pel cantó, l'abanderao (que era un membre de la Junta) amb l'estandard de la Junta Local d'Oliva, les sis xiques acompanyades pels seus respectius, la fallera Major i la xaranga.

I un cop dins del hall feren una cosa que també he vist a Carcaixent, és fiquen totes juntes, en un espai reservat, per que la gent puga passar a saludar-les. I el hall d'eixe teatre era minúscul, i cabien tots.

I començà l'acte. L'escenari era relativament fluix en quan a decoració i adequació, però tenint en conter per tot el que han passat estos xics, estava be. El presentador no se qui era, supose que un membre de la Junta, començà cridant al president de la Junta i després als estandards de cada comissió i així fomar part del decorat, en cada un d'ells anomenava al faller que el portava, l'últim fou el de la Junta Local.

A continuació fou el torn de les xiques de la cort. Elles pujaven amb l'acompanyant al darrere, que una vegada al costat de l'escenari l'ajudava a pujar i després se situava darrere d'ella. Quan ja estaven les sis dalt de l'escenari (dretes), passà a cridar a la Fallera Major del 2008, senyoreta Rosa Galianio i Mejias, que pujà acompanyada pel senyor alcalde d'Oliva.

I en eixe fou un dels punts que més em va sorprendre de l'acte (i no per tirar una traca al mateix moment i deixar una porta oberta amb la finalitat que els de dins l'escoltarem, no) el motiu, la música. Incrédul de mi tenia la falsa creença que ficarien El Faller, que des del meu punt de vista seria el més lògic, o si no, alguna música espectacular per a realçar el moment, doncs no. Aparegueren els xics de la dolçaina i el tabal que estaven a l'entrada del teatre, i van tocar La Muixeranga, si, La Muixeranga. I no m'ho he inventat. No se que pintava allí eixa cançó, sincerament. Pense que és el lloc menys adequat per ficar/tocar eixa peça musical. Cadascú en sa casa pot fer el que vullga, però hi hauria d'haver-hi un mínim de protocol consensuat per a tots, no?

Una vegada dalt la fallera major, l'alcalde li ficà la banda com a tal, i deprés ella va fer el mateix amb les xiques de la cort. Moment en el qual foren acompanyades cadascuna d'elles als seues seients i ja baixaren els xics de l'escenari. No hi hagué cap discurs per part de ningú dels que allí estaven.

Puja la mantenidora i va fer el seu discurs, en el qual va anomenar a totes les xiques de la cort, i una a una els dedicava unes paraules. La llàstima fou que va llegir el parlament de cara al públic i li donava, constantment, l'esquena a la fallera major i a la cort. Hagueren pogut girar un poc el faristol o donar-li un micro sense fil.

Després pujaren les falles del poble, les Juntes Locals visitants, i, cosa que jo no m'esperava, asociacions locals que volien oferir-li el seu respecte al càrrec de fallera major. Donants de sang, ames de casa, col·lectius de veins, Creu Rotja, Policia Local, i el millor, la Guàrdia Civil. Putjaren una parella (com no), vestits de gala, amb un cistella considerable, i feren el protocol corresponent allí dalt, quadrar-se, saludar, etc... curiós, relativament curiós.

I per a finalitzar eixa part de la presentació, l'última persona que pujà delat de l'escenari fou la Fallera Major del 2007 (d'Oliva), que també volgué sumar-se a l'acte.

Finalment un cantant d'Oliva va interpretar l'Himne Regional. El xic tenia prou de veu però li hagueren pogut explicar que l'Himne és una cosa seria i no una cançó de cau faller, no pots dir, venga todos juntos, cantat conmigo.....

I ja està, això si, quan baixaren totes de dalt, tornaren al hall (aquest cop acompanyades pels respectius) per que poguérem saludar-les i despedir-nos d'elles.

En resum, diferent, es poden aprendre coses d'altres llocs i intentar ficar-les a la teua presentació. Tot és parlar-ho. Ara ja va de Bo.

dilluns, 3 de desembre del 2007

anem de viatge!!!

enviat per Mariam

CARNESTOLTES A VINARÒS

Com ja sabeu estem preparant un viatge de cap de setmana al Carnestoltes de Vinaròs per al 1er. cap de setmana de febrer,dies 2 i 3.
La proposta és la següent:
-eixida pel matí dissabte dia 2 de febrer
-hotel a Penyíscola:hotel Casablanca ****
tenim incluït sopar,ball ,nit dissabte,desdijuni i dinar diumenge dia 3 de febrer.
-autobús

PREU:70 EUROS PER PERSONA

Queda per confirmar dinar del dissabte que com podeu vore no està contemplat al preu.
Estem mirant que siga a Marina d´Or.

Per fer la reserva caldrà deixar de senyal 20 euros per persona a partir del dimecres 5 de dessembre a la reunió.

Avís:sols hem llogat un autobús així que doneu-se presa en apuntar-se que pot ser s´esgoten ràpid les places.

Enviat per Mariam Ruiz a Fpcervantes07@hotmail.com

Ultima reunió

La reunió del divendres passat a més de interesant va ser una reunió on tots esperàvem impacients notícies del futur pròxim de la nostra falla.

En acabar de sopar es va donar pas a la reunió, però no com de costum sinò com propi d´una reunió extraordinària tots davant l´escenari.

Pep el nostre secretari i Blay,vicepresident 1er. encapçalaren el que reconec que per a d´ells era una reunió difícil on tinguèren a més d´informar de les desicions que havia pres la Junta fer de moderadors entre el públic asistent.

Com ja és coneguda per tots la dimisió del president en esta ocasió Pep va llegir una carta on Andrés explicava les causes que l´havien dut fins a esta desició.

Blay a continuació va avançar que ell no podia agafar el càrrec per motius de feina personal,però que ell es farà càrrec fins a la Presentació

I en definitiva el més interesant i que ja veig que encapçala el blog que en passar la Presentació el pròxim 20 de Dessembre es faran de nou eleccions.

A més va demanar la paraula Paco Hermida per tal de donar la seua versió dels fets cosa que com va dir Blay esperava i supose que al igual que jo ,tots també.