Hola amics, sóc Lucia Vivas Franco i m´adreçe a tots vosaltres per a contar-vos el que vaig sentir quan el meu amic Mario vingué a ma casa a portar-me la famosa samarreta corredora de la Falla Plaça Cervantes i ensenyar-vos les fotos d’aquest moment ta
n important per a mi.
Tot ocorregué més o menys a principi de setembre, jo estava en ma casa junta als meus papis Lucas i Eva i la meua tia Clara quant de sobte sona el timbre i al cap d’un breu momentet aparegué Mario en companyia de la seua mare, la tia Xata.
Durant una bona estona les nostres mamis estaven parlant mentres Mario i jo jugàvem, fins que aplega el moment tan esperat per a mi, el ser la nova propietària de tan preciada camiseta.
La tia Xata li dona la samarreta a la mama que me la va posar enseguida, Mario plora un poquet de pena, de pensar que ja no podria gaudir més de la camisa, però al mateix temps sentia també molta alegria per vorem tan emocionada amb la nova adquisició, ens férem moltíssimes fotografies on jo en mig d’aquesta sessió em vaig quedar torraeta, es perquè tenia molt
a son!!!!!!!! Jajajaja.
Ara amics, els he de dir que jo ja no tinc tampoc la samarreta corredora, el meu temps de poder ser la propietària de la camisa ja se m’ha esgotat perquè el passat dia 21 d’octubre vaig anar a passarli-la a Isabel.
Esperem que siga ella qui prompte ens escriga un article contant-nos algun detallet de tan emotiu moment.
Adéu a tots els seguidors d’aquest blog i ací vos deixe algines fotos de l’esdeveniment.
(d'esta fins el final)
Article i fotos enviat per Nerea Luz a fpcervantes07@hotmail.com
9 comentaris (Afegix el teu):
quina meravella de xiquets -tes que tenim en la falla , son dos bombonets...
Tens raó quina canya de nanos, l´altre dia estavem comentant Vicent i jo,que si fan cuadrilla quan siguen majors, ja cal que els deixem un bon lloc, perquè hem tingut un any plenet de naixements, faran por.
Piki i Xata, teniu dos pelailles precioses.
Que boniquets que estan!!!
Ara mossels menjariem i cuant siguen majors direm:A quina mal hora no mosels varem menjar,jejeje...
Cris disme algo de esta vesprada..
Colli esta camiseta enguany esta que trau fum¡¡¡ jo crec que ella no es pot queixar de feina... perque en te per a parar un tren¡¡¡
La veritat es que noticies coma questes ens alegren a tots, perque que fariem nosaltres sense els xiquets? si son l´alegria de casa i com no del nostres casal¡¡¡
Enhorabona a Lucia per portar la camiseta dels nostres menudets, ara ja eres una mes a la nostra falla, i menos mal que la pasm rapid perque estos nanos creixen com les carabasseres, veritat mario?
Que reguapets!!!!!!!!!
Colli a la falla si que tenim una quadrilla gran de nanos i nanes i a més tots super guapos/es!!!!!
Hola Nere!!!com portes lo teu????
Supose que be,pero tu tranqui,que ho faras super bé,com sempre..
Esta nit vems??
que guay!!! ens heu passarem lucia i jo, aquell dia, els meus papis nomes san enterat han buscat un ordenador en andorra per vore el escrit, es queia la baba mirantmos jejeje. un beset i fins pronte, adeuuuu
Hola tete mario pues si que mos heu pasarem guai i jo la becaeta quevag fer pero estem guapisims la meua mami tamve sa emocionat miranmos perque serem guapos/es gracies tia nere besets.
Pero que dos perletes mes guapetes a les ties s´ens cau la baba nomes de vorel´s, el diumege que va ser el bateig de Mario el vegerem alli tots juntets i la veritat que ja estan molt fadrinets, al meu Mario que cara de sinverguensa que te de no res esta rigent-se i Lucia es una escuadrinyaora!! vol voreu tot sepre va mes tiesa que un set.
Enhorabona familes per eixos xiquets tan reguapets que teniu, mare meua estes falles no donarem a coll per a tots.
Publica un comentari a l'entrada