Molts pensàveu (espere que algú si) que hui ficaria el resum de les falles, com porte fent els últims anys, però no va a ser així, això ho deixaré per a demà, hui toca parlar de les noves tecnologies. I ja voreu per que.
Les noves tecnologies ens han facilitat molt les coses i ens permeten fer coses que no fa massa anys mai haguérem imaginat, superaven la ciència ficció. Jo he rebobinat cintes de caset amb un boli Bic per a estalviar piles del Walkman (que no tenia pantalla tàctil i com a molt podies escoltar 90 minuts en la cinta), jo he gravat de una cinta de vídeo VHS a un altre, a temps real, res de copiar i pegar. He conegut el Vídeo 2000. He canviat de
I les coses que ens duen ací, jo he ficat un disquet de 5 polsades i mitja per a poder arrancar un ordinador i després ficar una altre per poder jugar a un joc on una granota travessava un carrer i esquivava cotxes. Tot això en una pantalla de color taronja i de menys d’un pam de diàmetre. I finalment jo he ficat un carret de fotos en una càmera, he hagut de mirar molt be com feia una foto ja que sols en tenia 24 (36 era l’hòstia), no les podia previsualitzar i després les tenia que portar a un fotògraf per a que les revelara i me les donara en un paquetet (i això de barat no tenia res) i jo les poguera ensenyar a qui jo volguera, sols a qui jo volguera.
Hui en dia tots tenim un (o més) telèfons mòbils que fan unes fotos amb una qualitat que impresona, la majoria dugueu internet en ells i quasi tots pertanyeu a alguna red social (Facebook, Tuenti, Tweeter, My Space, Flickr, Windows Live), però el que molts desconegueu es qui pot estar mirant eixes fotos que acabeu de fer i heu pujat a Internet.
Molts em direu que nomes teniu agregats a amics que conegueu, i es així, però eixe amic te agregat a un altre amic que casualment es germà del cap de l’empresa del poble del costat on treballa el que apareix en segon pla d’eixa foto ficant-se el dit dins l’orella. I quan el dilluns torne a l’empresa li ho van a dir. Compreneu?
L’etiquetació de fotos i el “me gusta” es una cosa molt delicada que de vegades se’n va de les mans.
Jo tarde molt en pujar les fotos al bloc per que primer les revise totes i trie les mes presentables (de vegades també he errat), ja que encara que estigues be però si en eixe instant la foto et pilla en que et molesta el flash o mires cap a altre costat, i eixa foto apareix en Internet ja et consideren com a mínim adorador de Satan. I el dia que et fas dos casalles de mes i tres gin tonics en les fotos eixes perfecte. Te collons la cosa.
I dic tot açò per que conec casos de problemes personals, familiars i laborals produïts per una mala foto que t’han fet quan no t’has donat conter i que algú ha pujat a la seua red social sense el consentiment del fotografiat. I això al final ens durà problemes.
Mireu be el que pujeu a Internet, mai podeu saber qui acabarà veient eixa foto, i si dubteu en pujar-la o no, sols heu de pensar si vos agradaria que fora al reves. Supose que no.
Problemes de les noves tecnologies, açò abans no passava.
Se que moltes de les persones que han llegit aquest article desconeixen la majoria de les coses que he anomenat al principi, però tot era real, i no fa tant de temps. M’he fet major?
