Feliç Aniversari!!!!

Una jubilació als 60 anys i com estan les coses hui, no està gens malament, doncs sí, jo ho voldríem molts. Però al que li ha arribat i de lo més merescudament és al faller i amic José Juan, conegut per tot el món i part de l'estranger com Pep el Cabut.

I el seu malnom, a banda de vindre de les dimensions de la part del seu cos que es menciona, també es pot atribuir a que el seu cap no para. És un d'eixos homes que no pot parar de "maquinar" coses. Liant a esta i a l'altre a fi de realitzar coses noves. Aporta moltes idees a la falla, qüasi totes bones!! i molta crítica (sempre constructiva) perquè és molt perfeccionista, li agrada que les coses ixquen molt be, i a qui no? Ara si voleu vore-lo doblar el llom... això està més malament, eh Pep!!!!

Doncs des d'ací el blog i en nom de tota la comissió, Pep volem donar-te l'enhorabona per eixa jubilació (el tema és que a la pobra Americana li tindrem que donar el pésame, perquè la pobra per a aguantar-te a tu tot el dia, aviaeta va...) i sobretot FELICITAR-TE A TU I AL TEU GERMÀ RICARDO PEL VOSTRE ANIVERSARI, HUI 24 DE NOVEMBRE!!!

I ara tot seguit et pase una felicitació molt especial de la teua filla:

per Rosa Juan

L'ANIVERSARI D'UN VETERÀ

Crec que no fa falta que vos el presente, tots el conegueu molt be, es Pep “el Cabut”.

Un faller que ha viscut la falla desde els seus origens, que sempre estat apunt per a tot, sortia a les obretes, presentava a les presentacions, sempre pensant en la falla, només se li ocorreix una idea, allà que va marejant a tots per a dur-la a terme, perque ell si, relacions publiques i menja boles per a conseguir el que vol, que es preparen: que este li faça unes litografies, l’altre que li preste un quadre, esta que si una escultura, ara duguem a este, despres a l’altre, fes-me un dibuixet per a l’escenari…Bueno, bueno, menut es ell!!!

Per demanar coses per a la falla sempre esta!! Fins i tot quan començà el blog de la falla, va montar lo de les endevinalles, si es que sempre te que estar en tot!!!

Encara recorde de menudeta, quan montaven l’escenari de la presentació a la cotxera de casa, venien per les nit els fallers, a montar-ho, no tinc jo jugat en les meues amigues amb els escenaris eixos, perque es tiraven mogollo de temps alli, o es lo que a mi em pareixia a eixa epoca… Es ben cert que mai li sabut res mal i sempre ho ha fet ben agust per la seua falla.

Pero la veritat, es que gracies a ell, a casa sempre s’han volgut les falles, perque sempre l’hem vist que ho disfrutava amb tanta intensitat que qualsevol deia algo, que despres de fer-me Regina del Foc Infantil, a l’any següent que no hi havia Fallera Major, va enredrar a la meua cosina de Denia, la pobra que no s’havia vestit mai de fallera, després a mi de nou Fallera Infantil, vam batejar el dia de S.Josep a Abraham, vestit de fallero clar, amb tota la gent de falleros perque era abans de la misa de la falla, i banda de musica i tot al bateig del xiquet, al final va conseguir q ma mare es fera fallera i fins i tot que es vestira de fallera, a lo que era totalmente reacia al principi (qualsevol ho diria ara…)

Així que amb tota aquesta trayectoria fallera, es podreu fer una idea, que encara que no para de dir que ara ja s’ho deixa, que no vol saber res despres d’aquest any, molt m’extranyaria que es desvinculara totalment de la falla, perque es que ho du en la sang, i ens ho ha passat, i anat escampant-se per tota la familia Juan eixe gen fester i fallero.

D’aquesta manera el vull felicitar, també al tio Ricardo, clar, sent bessons no cumpleix un sense que cumplisca l’altre, i a la huela per haver-los parit tan pudents pero amb tan gran cor que es desviuen per fer-nos feliços als fills i als que els rodegen.

També un bessot al iaio, que l’any passat just este dia, el del seus aniversaris, ens va deixar, pero segur que se’n va anar ben content per haver conseguit tindre la familia que té.

Moltes felicitats papa, i que en cumplisques mooooooooooooooooooolts mes!!!

Ara a gaudir de la pre-jubilació i a ser feliç, t’estime molt!!!