Cervantes a la fi del mon

Ja està, jo ho he aconseguit, ja no cal que viatgeu mes amb l'escut si la vostra finalitat era la de guanyar el premi (que per cert encara no tenim clar que anem a regalar, algú ens vol patrocinar? Li ficaríem publicitat al bloc), ja no cal que ho feu per que jo he portat a Cervantes a la Fi del Mon. I per tant he guanyat el concurs, seria ben estrany que aquest concurs que el fem Xuso i jo no el guanyarem un dels dos.

Ni el Carib, ni Nova York, ni la Xina, res. No calia anar tant lluny per a guanyar, amb Finisterra sobrava. Que tenia truc aquest concurs, que no sabíeu donat compte. I per si algú s'ho pregunta, en el viatge que feren el Cabut i l'Americana a Galcia no portaren l'escut a Finisterra.

Si recordeu fa molt de temps però molt molt, Xuso buscava parella, parella per al frontó. El motiu era per que la seua parella no hi podia anar per motius personals, la parella era jo.

I els meus motius no eren altres que em va eixir l'oportunitat de fer un viatge a Galícia de hui per a demà. Jo sabia que si anava al viatge corria el perill que la falla fou sancionada, motiu pel qual li hi ho vaig explicar tot a Xuso i al president d'aquell moment, Andrés Pan. Els ho contí tot i els diguí que si la Junta ens sancionava, jo em feia càrrec de pagar la multa, ja que era culpa meua i no per força major sinó per devoció. Finalment pogué anar el Batí per mi, el resultat de les partides ja els sabeu.


Després del viatge, i abans de ficar aquest article (pensava ficar-lo més prompte però hem anat ficant altres coses i este es quedava estancat), vaig ficar tres fotografies (Foto1, foto2, foto3) amb la intenció de ficar un poc d'emoció i ja de pas divertir-nos un poc. En cadascuna d'elles preguntava alguna cosa i ningú ho va encertar. El que no estava en la primera i la segon era La Torre d'Hércules, que realment si que estava però la boira ens impedia vore-la, una llàstima. I en la tercera estava veient la fi del mon des del cap de Finisterre. Xuso ho va encertar per que li ho vaig dir dies abans, i després de ficar-ho un figura ficà que era el penya-segat de Cullera, deixem-ho estar.

El viatge foren 3 dies, però 3 dies molt intensos en els quals no paràrem ni un minut. L'hotel el teníem a Santiago de Compostel·la, molt prop de la Catedral, i això va ser el que vam vore el primer dia (arribarem a l'aeroport a les 8 del matí), Santiago. La Catedral ens va deixar prou despagats, té massa nom per al que és. Aprofitàrem que estava allí (i en A Corunya), l'exposició itinerant de "El Señor de los Anillos", la pel·lícula, i aprofitarem per a vore-les, fou impressionant. 2 edificis de Caixa Galícia per a albergar tot tipus de material sobre el film. Tratjes, armadures, espases, maquetes, etc... Cosa digna de vore. Desgraciadament era l'últim cap de setmana que estava l'exposició, després es desfaria i cada objecte seria tornat al seu propietari.

Com a curiositat ens ferem una foto on s'aprecia els efectes utilitzats en la pel·licula per a recrear els tamanys dels personatges. Pareix que estiguem mirant-nos als ulls?.

Diumenge marxarem cap A Corunya on estiguérem en l'exposició i anàrem a vore La Torre d'Hércules, que quasi no veiem, pujarem dalt d'ella i no apreciarem les bones vistes que té degut a la boira, pasetjarem tot el passeig marítim i part del casc antic, no recorde si hi hagué alguna cosa, fa tant de temps.

I finalment el dilluns ens desplaçarem fins a Finisterra, i arribar a la fi del mon. A l'anar ho ferem per la costa i tornarem per l'interior dels boscos gallecs. Bonic.
Fou un curt viatge però molt aprofitat, i a mes he guanyat, je je je .

Tinguent en conter que Finisterra és la fi del mon, ficar la mesura des de la placeta fins allí seria infinit, però vaig a ser benevolent i ficaré la mesura pressa un metre abans de la fi del mon, per que no digueu.

Des de la Placeta Cervantes fins un metre abans de la fi del mon en Finisterre hi ha 855.74 Kilometres. Evidentment aquest cop tampoc em done l'enhorabona.

Carpeta amb les fotos