Ara ja va de Bo.

Desembre, mes en el que comencen les presentacions, mes de l'inici de la recta final. Ara ja no hi ha volta enrere.

D'ara fins el 19 de Març ja comencen els nervis i l'activitat frenètica (més encara si cap) a tots els caus i a totes les comissions. Uns assajant de manera extrema els sainets i els play-backs (ja no queda res), i d'altres preparant les presentacions, i alguns ho fan tot.

I parlant de presentacions, aquest cap de setmana hi han hagut dos que ens afecten d'alguna forma als fallers suecans. La presentació de la Xuquer i la de la Fallera Major d'Oliva, aquesta última per que la Junta Local d'Oliva ens va convidar a anar.

Quan hi ha una presentació (o varies) d'una falla local, la fallera Major de Sueca, la seua cort d'honor i la Junta, van a eixe acte en decrement de les d'altres pobles, cosa prou lògica. Motiu pel qual la Fallera Major i la cort no pogueren acudir a Oliva, però si que va acudir un membre de la Junta, en representació de les falles de Sueca, vaig ser jo.

I ho vaig fer pel simple motiu que li ho vaig prometre a una amiga meua, Lídia Soria, membre de la Cort d'Honor d'Oliva i novia d'una gran amic i company de facultat, i webmaster de la falla casa d'Alonso, David Peiró. I ja de pas, representar les falles de Sueca, que sempre queda be anar a fer una visita fora, i més si ells han tingut el detall de vindre en la teua presentació.

Per tal motiu, i abans d'explicar-vos la presentació d'Oliva, vull demanar disculpes a tots els amics de la falla Xuquer, especialment als que formen part d'Agermanats i a Faustí i a Eli per no haver anat a l'acte ni després al ball al cau, tenia una despedida que m'ho va impedir.

Era la primera vegada que anava a vore la presentació de la Fallera Major d'Oliva i no sabia com anava a ser. L'única que havia vist fins eixe moment, exceptuant la de Sueca, era la de València (que res te a vore amb el que es fa als pobles) i la de Carcaixent, un mon a part.

Si que m'havien comentat que aquest any, la Junta Local d'Oliva estava passant per certs problemes, ja que son tots nous i no tenen cap document anterior al que poder agafar-se, mirant-ho així, ja es d'alabar el que feren.

L'acte és celebrà en el Teatre Olympia (local que serà com una tercera part del centre Bernat i Baldoví) i a les vuit de la vesprada, per així poder anar a sopar després tots junts i fer ball.

Segons em varen explicar, des de les cinc de la vesprada estan de volta (passacarrer) ja que van a per les sis xiques que formen la cort d'honor i a per la Fallera Major, mala festa. I com en aquest cas, la Fallera Major viu a la platja, anaren tots en autobús. La comitiva la formaven, les xiques de la cort d'honor, els seus acompanyats, la Fallera Major, els membres de la Junta Local i la xaranga, que en cap moment de la vesprada deixa de fer festa.

En Oliva, la tradició és que cada xica de la cort elegeix al seu acompanyant, aquest l'acompanyarà des que ix de casa (quan van a arreplegar-la) fins que ella puja dalt de l'escenari, amb ell darrere, i després l'acompanya al seient. Cosa curiosa aquesta, però que està molt be. Això si, l'acompanyant ha d'anar vestit de faller (ho siga o no). D'aquesta forma les xiques tenen l'oportunitat de ser acompanyades pels nóvios, germans, amics... que elles trien, ja que d'altra forma no podria ser així i han d'elegir entre els membres de la Junta Local per que les pugen.

Mentre esperàvem a les portes del teatre l'arribada de la comitiva, una colla de tabal i dolçaina amenitzava l'espera. Quan estaven arribant, es va llançar un xicotet castell de focs artificials (en diferents parts) i després aparegueren pel cantó, l'abanderao (que era un membre de la Junta) amb l'estandard de la Junta Local d'Oliva, les sis xiques acompanyades pels seus respectius, la fallera Major i la xaranga.

I un cop dins del hall feren una cosa que també he vist a Carcaixent, és fiquen totes juntes, en un espai reservat, per que la gent puga passar a saludar-les. I el hall d'eixe teatre era minúscul, i cabien tots.

I començà l'acte. L'escenari era relativament fluix en quan a decoració i adequació, però tenint en conter per tot el que han passat estos xics, estava be. El presentador no se qui era, supose que un membre de la Junta, començà cridant al president de la Junta i després als estandards de cada comissió i així fomar part del decorat, en cada un d'ells anomenava al faller que el portava, l'últim fou el de la Junta Local.

A continuació fou el torn de les xiques de la cort. Elles pujaven amb l'acompanyant al darrere, que una vegada al costat de l'escenari l'ajudava a pujar i després se situava darrere d'ella. Quan ja estaven les sis dalt de l'escenari (dretes), passà a cridar a la Fallera Major del 2008, senyoreta Rosa Galianio i Mejias, que pujà acompanyada pel senyor alcalde d'Oliva.

I en eixe fou un dels punts que més em va sorprendre de l'acte (i no per tirar una traca al mateix moment i deixar una porta oberta amb la finalitat que els de dins l'escoltarem, no) el motiu, la música. Incrédul de mi tenia la falsa creença que ficarien El Faller, que des del meu punt de vista seria el més lògic, o si no, alguna música espectacular per a realçar el moment, doncs no. Aparegueren els xics de la dolçaina i el tabal que estaven a l'entrada del teatre, i van tocar La Muixeranga, si, La Muixeranga. I no m'ho he inventat. No se que pintava allí eixa cançó, sincerament. Pense que és el lloc menys adequat per ficar/tocar eixa peça musical. Cadascú en sa casa pot fer el que vullga, però hi hauria d'haver-hi un mínim de protocol consensuat per a tots, no?

Una vegada dalt la fallera major, l'alcalde li ficà la banda com a tal, i deprés ella va fer el mateix amb les xiques de la cort. Moment en el qual foren acompanyades cadascuna d'elles als seues seients i ja baixaren els xics de l'escenari. No hi hagué cap discurs per part de ningú dels que allí estaven.

Puja la mantenidora i va fer el seu discurs, en el qual va anomenar a totes les xiques de la cort, i una a una els dedicava unes paraules. La llàstima fou que va llegir el parlament de cara al públic i li donava, constantment, l'esquena a la fallera major i a la cort. Hagueren pogut girar un poc el faristol o donar-li un micro sense fil.

Després pujaren les falles del poble, les Juntes Locals visitants, i, cosa que jo no m'esperava, asociacions locals que volien oferir-li el seu respecte al càrrec de fallera major. Donants de sang, ames de casa, col·lectius de veins, Creu Rotja, Policia Local, i el millor, la Guàrdia Civil. Putjaren una parella (com no), vestits de gala, amb un cistella considerable, i feren el protocol corresponent allí dalt, quadrar-se, saludar, etc... curiós, relativament curiós.

I per a finalitzar eixa part de la presentació, l'última persona que pujà delat de l'escenari fou la Fallera Major del 2007 (d'Oliva), que també volgué sumar-se a l'acte.

Finalment un cantant d'Oliva va interpretar l'Himne Regional. El xic tenia prou de veu però li hagueren pogut explicar que l'Himne és una cosa seria i no una cançó de cau faller, no pots dir, venga todos juntos, cantat conmigo.....

I ja està, això si, quan baixaren totes de dalt, tornaren al hall (aquest cop acompanyades pels respectius) per que poguérem saludar-les i despedir-nos d'elles.

En resum, diferent, es poden aprendre coses d'altres llocs i intentar ficar-les a la teua presentació. Tot és parlar-ho. Ara ja va de Bo.