Cervantes a Granada, i de veritat.

Ja se que molts pensàveu que era tot una faula i que no m'havia fet les fotos amb l'escut a l'Alhambra, que me l'havia deixat en casa (com el Xuso, o San Casalla) i que intentava allargar la cosa amb la finalitat que s'oblidara l'assumpte i ja ningú s'en recordara. Doncs no.

No amics, jo vaig estar a Granada la setmana de San Rock (o San Roc), vaig anar de Boda i ja que estava per allí vaig passejar a Cervantes per l'Alhambra, i per més altres jocs (i no conta els que estava dins la maleta).

Eixírem de Sueca el dimecres 15, en direcció a Cullar, poble on ja ens esperava una parella, i passarem allí mig dia en la piscina municipal. Era redona, cosa curiosa. De vesprada ens dirigirem ja cap a Granada, ens instalàrem a l'hotel i per la nit visitarem el Albahicin.

El dijous al matí visitarem part de Granada i arribà la resta d'amics que faltaven al grup. De vesprada quedarem amb els nuvis i després visitarem la Catedral.

I es feu divendres. Dia de vore l'Alambra, eixe grandiós monument que no cal que descriga ja que tots sabeu massa be el que és, i més encara en aquestes últimes dates on quasi va ser guardonada amb la distinció de ser una de les noves 7 meravelles del mon.

Teniem la visita a la vesprada, i ja ens costa pujar, ho ferem a peu i les rampetes d'accés son un poc empinades, però per a previndre el cansament abans de pujar paràrem en un bar de tapes i em ferem prou.
L'alhambra es una cosa per a vore, et pot agradar més o menys però ho has de vore. És una mescla de cultures i d'estils tan gran i en tan poc d'espai que és impressionant. Independentment que l'art àrab que hi ha allí és digne de vore. L'unica cosa que em va fotre un poc és que no estàvem els ditxosos lleons, estan de reforma. També té botons la cosa, fer-te 500 quilometres per a vore una cosa i que no estiga. Per sort, em vérem un que estaven restaurant-lo. I no son grans.

Acabàrem la visita i ens dirigirem cara l'hotel però no arribàrem, començarem a parar en els bars de tapes per a fer-ne una i dos i tres...

I arribà el dissabte, el dia de la boda. Marxarem cap a Guadix, ens instalàrem a l'hotel, dinàrem, ens arreglàrem i cap a Torre-Cardela, poble Natal de la nuvia i lloc on és realitzava la cerimònia religiosa. Fou curiós el fet de la diferència cultural en quan a la celebració de les bodes. La gent d'allí tiraven flors, els que veníem d'ací tiràvem arròs. La gent del poble estaven preocupats per que nosaltres portàvem traques i dos castellets ("un anciano del lugar" li va dir a un altre que nosaltres havíem portat dinamita). En quan ixes de València la cultura de la polvora és totalment diferent. Lògic.
Tornarem a Guadix que era on és feia el convit, sopàrem i ballàrem fins que es van cansar els de l'orquestra.

I al diumenge relax, vérem el poble, la seua catedral, les cases en els coves de la muntanya... i cap a casa.

Realment feia calor, molta calor, i més per a anar de trage però és pogué suportar be, ja que el fi valia la pena.

I respecte al concurs, de la Placeta Cervantes a Granada hi han 366.46 Km. No vaig a donar-me l'enhorabona com li done sempre a la gent que participa. Se que no son molts quilometres però per ara soc el que més lluny la portat dins de la Peninsula Ibèrica, hauré de crear un altra categoria per a poder guanyar-la, no?

Mireu la resta de les fotos