per Rodabars
Hola de nou amics de Cervantes, prenc la vostra pagina central per saludar-vos i com ja vaig fer fa uns messos quan açò començava a caminar, arreplegue el guant llençat pels vostres companys que fan possible este blog.
Estic molt content de vore dia rere dia com cada volta més van incorporant-se fallers de la vostra comissió per donar el seu comentari, quan no el seu article.
Alguns de vosaltres heu fet un art de l’anònim i encara que vos he de reconeixer que no m’agrada, li doneu certa salsa a la web.
Com comentaveu temps enrere és una cita obligada, diaria i innel·ludible per a molts de nosaltres la visita a certes Webs/Blogs i estic segur que sou molts que ( com jo ) és la primera feina que feu quan es senteu davant l’ordinador.
Hem fet d’açò la millor manera d’expresar el nostre amor per les falles, de relacionar-mos uns en altres, ja siga de dins o fora de la comissió, de viure allò que es diu: "falles tot l’any".
El vostre blog gaudeix d’una bona salud, no hi ha cap dubte i m’alegre.
M’alegre per vosaltres amics i coneguts, per eixos "webmasters" que són dos "CRACKS"(al final s’ho creureu) per eixa gent que pel carrer em comenta que ens llig i que participa amb els seus comentaris i articles, per tota eixa gent que gracies a açò he conegut primer ací i després personalment. No vos nomenaré a tots, em sabria mal deixar-me a algu, de la gent que parle de segur es dona per al·ludida.
="justify">
Com sabeu (i si no vos ho dic jo) he tingut el plaer de formar part de l’organització d’agermanats i amparant-me a eixe esperit de "germanor", que jo crec que conseguirem, voldria que tot i que encara que penseu que la vostra falla és la millor, quan vegau altra falla, altres fallers, penseu que són gent que viu les falles com vosaltres i que veu en vosaltres no un rival si no un germà faller.
Faig esta reflexió perque voldria que AGERMANATS a banda de ser una festa per a pasar-ho be, siga un punt d’inflexió entre eixes rivalitats que tots sabem que existiesen entre comissions, perque la germanor no acabà allí; déu ser per a sempre.
Bo amics voldria convidar-vos de primera mà a que es paseu pe
l BLOG que hem creat recientment a la "falla el portal" que tot i que ja teniem una WEB (a més vam ser dels primers) hem decidit esta altra opció en vistes de l’èxit que ha tingut en altres comissions, incluint la vostra.Gracies per deixar-me col·laborar amb vosaltres perque, com diu l’encapçalament:
"ÉS UN GUST"
Un rodabars
Col·laboració enviada per Rodabars a fpcervantes07@hotmail.com
13 comentaris (Afegix el teu):
Rodabars, amic, gràcies per aquest gran article, i ja saps, pots escriure quab vulgues.
Aixó, gràcies per l´article i a continuar col.laborant al nostre blog!
Jo també espere que la germanor perdureeeeeeeeee.....i no s´acabe ara en començar concurs play-backs,sainets,parxís truc,...i altres campionats que enfrenten a les falles de Sueca,Perelló i Mareny.
No tot el mòn pot guanyar així que s´ha de tindre espíritit esportiu i pensar que el que importa és participar.
Xe rodabars, que bo eres, felicitats per eixes paraules, he de dir que estic totalment d´acord amb tu, i ojalà desaparegueren les rivalitats entre les falles, però també tinc que dir que tots els fallers no som nosaltres, i ho trobe un poc difícil, molt tindria que cambiar certa gent per a que aquest fenòmen dasapareguera per complet.
També vull dir-te, que encara que en silenci, jo també visite la vostra pag. web i que feu una feina estupenda igual que els nostres webmasters.
Felicitats.
Gran, gran, gran article amic Rodabars... m'has tocat la fibreta, cada volta escrius millor...
Quanta raó tens hi ha que aprofitar el moment, però com diu Sambori hi ha que saver participar, es dir ser bons guanyadors i bon perdedors....
I vos heu dit un tio que es un guanyador nato i que en cabreje molt si perd, però els anys m'han ensenyat que lo bònic es estar ahí, pasarteu be i divertir-te, si guanyes pues millor, però si perds tens que aceptar la derrota amb la cara ben alta i sempre donar l'enhorabona als guanyadors... perquè al cap i a la fi el que importa es participar...
Jo crec Cris que no té perquè desapàreixer la rivalitat, però per a mi te que ser ben entesa...
Es dir una rivalitat sana, on el respecte entre ells siga la nostra bandera i aceptar les victòries i les derrotes com una part del joc...
Això de una rivalitat sana ho vec més difícil de conseguir conforme es la societat de hui en dia...
Amic Rodabars,ja veig que tots et donen les gràcies ben merescudes per l'article, a mí també m'ha agradat.
Però jo vull felicitar-te pel teu fill,no sé si en tindràs més.
Vaja cara de felicitat que fiques en ell al coll i no és per a menys,vaja quina careta més boniqueta que té!.Pareix un àngelet!.Ens alegra molt veure per ací cares noves !.
Felicitats a un papà feliç! i al mateix temps a la teua dona per ser mamà feliç ! que ja sé qui és.
La conec,ha sigut alumna de Fàtima.
Rodabars!!!!! En la feina que tens en el blog de la teua Falla i tu per aci!!!! jajajajajajajajajaja.
No, molt be, m'alegre molt que publiques el teu primer article, i espere que no siga el ultim, aci al blog de Cervantes, de rebot, la setmana passada tambe va apareixer una meu... jejejejejejejeje
M'agradat molt el article, es un poquet utopic tambe, pero, podria ser. Rivalitat sempre hi te que hi haure, pero, aquesta que siga sana...
Per cert, amics de Cervantes i seguidors, vos convide a que visiteu el nostre blog, i si algo es decideix a col.laborar en algun escrit, sempre sera ben rebut...
P.D.: no paguem clausula de recisio...
Amics de Cervantes gracies per les vostres paraules,ja sabeu és un gust....
Amparo és el meu fill menut: Ximet,tinc una xiqueta més major que és una gota d'aigua amb la meua dona....Ah! i d'angelet té la cara,és un bitxo!!!je,je.
Ja pots dir-ho rodabars, mes igual a ella no podria ser. I lo de bixo, tindran a qui semblar, dic jo... jejeje
Dic jo que a mi no és Cris que jo sóc bon xiquet que tu ja ho saps....
si jo no dic que sigues mal ni molt menys, és un tros de pà(per a qui no el conega), però algo bixo si.... jejeje
Rodabars el vec amb bona salud bloguera, com tu dius¡¡¡ al Ara-vinc, al Portal i a la Cervantes, aixo es germanor com demostra la samarreta de la foto.
Continuant amb la bona marxa, el dia que vullgues envies un per a la Xuquer,igualment per a la resta d'agermaqnats, que els envie un beset a tots, perque ja fa dies que no mos veguem.
Publica un comentari a l'entrada