http://lh3.google.com/carlosgranell/RkGTw0Y6C7I/AAAAAAAAAEw/BkUGOPC_YWM/caP%C3%87ALERA%20FOC.jpg

divendres, 30 de novembre del 2007

La fi d'un regnat...

per Ruth

Jo ja estic però, mon pare encara està acavant de vestir al gendre.

Ja està la taula parà, ja estàn els nervis a punt i les llàgrimes preparades. Començen les "picoretes" a l´estómac; els peus no paren, se´n van darrere la música. Sí, la falla ja està así!!!

Qué emoció! Comença a entrar la gent i, com no, primer elles, les millors (per a mí), les meues amigues. Revise les cares, les presentadores, la pelu, les tardones (que em done compte que falta una que està maleta), les puntuals; ja estàn totes!

Ara sí, açò ja va! Comencen a tocar, la casa retrona, però m´encanta. Comença eixe "solo" que a mon pare (i a tots) tan li agrada, no puc parar, ni de ballar, ni de somriure.

La gent ja ix de casa i…..PUUUUUUUUUMMMMMMMMMMM!!!!!!!!!!!!! retrona la traca i …. TAXIN TAXIN! S'escolta "El fallero". Em toca ixir ja acompanyada del meu presi, però les llàgrimes s´adelanten i ixen abans.

Comença el passacarrer, que comboi!!! Quantes vegades havia sommiat amb aquest moment!
Inclús de menudeta assajava amb Estela com caminar!

Arrivem al cine, balles fins a suar... però ara ve allò, ja estic preparà per pujar a l'escenari, però Blai no baixa a per mi... -què passa?-pense; de sobte, escolte com les meues perles (les presentadores) fan una clara descripció de mon pare, ara sí, el riu dels meus ulls es desvorda. Quin orgull pujar amb mon pare!!!!

Ja estic dalt i no tinc gens de nervis, estic com a casa, i és que realment, la falla és ma casa; el traje m´apreta, no he engordat, és de lo plena d´emoció que estic.


Ja fa quasi un any, però és com si fos ahir. D’ací no res, estem parant taula i sentint les formiguetes a l’estómac, sentint l´emoció de nou i brotar les llàgrimes perquè, aquest any, despedixc el meu regnat, però li done pas a una gran fallera i amiga.


Enhorabona Marieta, ja no queda res!!!!

Article enviat per Ruth Hermida a fpcervantes07@hotmail.com

16 comentaris (Afegix el teu):

Anònim ha dit...

Caram Ruth, no sabies pero........
M´has deixat bocabadà, ho has fet de lujo, perquè plasmar els teus sentiments, com tu ho has fet, en un sol full, és molt difícil.
Enhorabona, has segut una Fallera Major excel.lent, hem disfrutat moltíssim amb tu i com no, amb Paco i Juani.
Espere que tu hages disfrutat sols la meitat en nosaltres, del que nosaltres hem disfrutat en tu.
Ruth, aquest any tornaràs a ser de la Cort, com sempre, però sapies que el teu regnat quedarà en els bons records de moltíssims fallers i falleres, estic segura.

Xuso ha dit...

És molt intens el que transmets Ruth.... has tingut un any meravellós i tant tu com els demés representants heu sabut estar a l'altura, i la comissió vos deu d'estar agraïts per la classe que heu demostrat. Ara a disfrutar les falles igual que eixe any meravellós. I a Marieta dir-li que vixca intensament tots els moments, perquè com digueu totes les FM eixints, passa tan ràpid que no t'enteres, no???

Un gran article, Ruth, enhorabona!!!!

rocio ha dit...

Mare meua si ja tinc ganes de vestirme de fallera, llegint el teu article encara entren mes¡¡¡
Enhorabona¡¡

Anònim ha dit...

Menos mal que l'altre dia en el casal estaves dient que no sabies que escriure en la web perquè ara m'has deixat alucinà. Preciós el que has escrit sobre tot quan fas referència a com el vas sentir al vore que ton pare anava a pujarte a l'escenari en un dia tan especial per a tu, la veritat que jo m'havera sentit igual de be que tu.
El teu regnat ja s'acabat pero qui sap si en uns anys el fa el teu xicon altra vegada fallera major, ja.ja.ja., no estaría mal veritat??
Ara ja saps el que es sent al ser fallera major i no t'olvidaràs mai d'eixe any.
I ara a continuar disfrutant per molts anys en la teua comisió.

Anònim ha dit...

Ruth m'has emosionat amb el teu article. La veritat que falleres com tu hi han poquetes¡ i pares fallros com Paco i Juani també hi han poquets¡ La veritat que el teu regnat no l'ovlidaré mai, perque quan anava a casa a per tú, era com si anara a per la meua germaneta Ruth, i cada vegada que eixies agafada de Blayet, mentrava una cosa per la pantxa que no plorava per a que no se correguera el rrimel¡.
Ara a disfrutar este any amb la teua amiga Marieta i totes les garrofes que et pergueres l'any pasat, (que crec que no es cap) agafarteles este any¡
Marieta ya no te queda rres¡¡ a la semana que bé com aquell que diu ya estem en tacasa veguente la rroba¡¡ Espere que sigua el millor any per a tu i tota la teua familia que també es molt fallera¡
ENHORABONA¡¡¡¡

San Karrega ha dit...

Molt bon article Ruth...

M'ha agradat moltissim, descrius un sentiment molt bonic... de vers m'has aborronat i es dificil conseguir-ho...

Amic fep ha dit...

Doy fe de ello...

Molt be Ruth, gran article, molt personal, pero aixo es el que tu sens, i el que tu sens, de segur que ho senten moltes Falles Majors, que com tu, has tingut la sort de pasar per ahi...

Que mai oblides tot aço que has reflexat, i pensa que has sigut afortunada, per estar ahi, per estar recolçada per tots els fallers, amics i familiars i per ser fallera.

Anònim ha dit...

Ufff...!!! Enhorabona Ruth per l´article que has escrit. La veritat, crec que no es podría expressar millor el que sents quan eres Fallera Major. Ja hem queden pocs dies per a viure, igual que ho feres tu, el dia de la Presentació.(Potser un dels dies mes importants).
Sé que estarás al meu costat i m´alegre molt de que sigues tú la que em pase la banda. Espere disfrutar almenys tot com ho disfrutarem l´any passat.
Ja et contaré el dia 15 com hem senc, encara que ja m´has adelantat alguns moments.
GRACIES RUTH. Un beset.

sambori ha dit...

Ruth si el dia de la Proclamació ens vas fer emocionar hui ho has tornat a aconseguir.
Molt bo l´article i es nota que està escrit des de el cor amb molt de sentiment faller.
I es que se nota la sang fallera que has manifestat des de molt xicoteta.
Tú estaves emocionada com no el dia de la Presentació,però me quede amb la cara de ton pare,quantes sensacions acumulades:pujar a la filla com Fallera Major,buff!!,recordar els anys en que va ser president i tot el que ha fet sempre per la falla.Segur que mai ho oblidarà tampoc .
Espere que enguany ho disfruteu també des d´altra òptica ja que està clar que serà la despedida del teu Regnat.Però com bé diu la Tomaseta pot ser que algun dia pugues repetir-ho!!

Anònim ha dit...

Primer que res donar l´enhorabona a Ruth per l´article, al final t´has fet l´anim d´escriure eh?
Crec que l´article esta molt asertat en quant a descriure lo que es sent quant tens la gran sort de poder representar com a fallera matjor a la teua falla de tota la vida¡¡¡ jo com a afortunada en este aspecte puc dir de tot cor, que llegint l´article de Ruth m´enrecordava de tots eixos momentsque son tan especials i que al fi i al cap son moments únics i irrepetibles (crec que mai es el mateix com quan ho vius per primera volta)pues Ruth has aconseguit emcionarme i possarme la pell de gallina.Encara m´enrecorde la setmana de la proclamació de l´any passat, asatjant al casal quan li explicaba a Ruth lo be que ho pasí l´any que jo vaig ser fallera matjor, i lo rapid que passa tot, que ho disfrutara al màxim (cosa que no dudaba en cap moment)... i ara es ella la que com a bona amiga i fallera li ha contat a María la seua experiencia.Jo també vaig tindre l´ocasió d´explicarliu i parlar en Marieta i se que també ho disfrutara a tope, al igual que tota la seua famulia, així es que Maria a 15 dies de la teua presentació sols dirte que ho disfrutes perque es un dels dies mes bonics com a fallera matjor.enhorabona¡¡

Anònim ha dit...

ah Cris i Xuso gracies ja he resolt el meu super problema¡¡¡ al final js se m´ha publicat el comentari¡¡¡

Anònim ha dit...

Enhorabona Ruth per l´article ens has fer emocionar sobretot cuan expliques el que sent una fallera major el dia de la presentaciò, eixe es el somni de tota aquella persona fallera i te desitjos de ser fallera major.
Ademes ja queda poc per a la presentaciò, jo estic emocionada perque ja tinc el trage de fallereta de Aina i tinc ganes de vorela vestideta de fallereta i mes de la falla Cervantes que per a mi es un orgull molt gran.

San-vala ha dit...

Jo m'he quedat bocabadat, molt intens i amb sentiments a flor de pell...

Que collons això es una fallera major i lo demés són tonteries...

Molt ben explicat Ruth, aborronador...

rojuel ha dit...

Gran article, Ruth, grandíssim! Amb molt de sentiment, això és una fallera major! Enhorabona! Deu ser una cosa inoblidable, i tu has tingut la sort de viure-ho, ara a seguir disfrutant de tots i cadascun del moments d'aquestes i les properes falles al costat de les noves FM, de segur que per a elles també seran anys irrepetibles...

sambori ha dit...

Com es nota que és dilluns i heu tengut un cap de setmana mogudet,eh??
Sé que alguns/es estaguereu de despedida ja que es casa Marisa,fallera d´aquesta falla.
Així que vos convide a que ens ho conteu ací al blog.
Jo vos vaig vore passar amb la xaranga i crec que anàveu de camí a Static i vaig comprobar com de bé ho passàreu.

SPIELBERG ha dit...

Sambori, jo estic preparant l'article sobre la Presentació de la Fallera Major d'Oliva, si cal puc ficar unes línies comentat la despedida. però si vols ti podries contar-nos si hi hagué alguna cosa interesant en la passada reunió, ja que ni Xuso ni jo poguerem anar.