Crec que si que era el 16.
Per a mi les falles no començaren el dia de les paelles del cau, ni l'endemà amb el que podríem nomenar el dia del xiquet, ni tan sols amb la nit del no-playback. Començaren el 16 a mig dia, coses de la feina.
Arribí al casal a hora de dinar i em trobí un cartell que deia que eixe matí repartien l'avio per a l'arrós al forn. En eixe moment em vaig donar compte que no dinava. Per sort, sempre hi persones caritatives a aquells despistats que tenen a la colla d'amics treballant i al que ningú avisat que s'ha de fer el dinar a casa.
De vesprada anàrem a provar-nos la disfressa per a la nit i poc mes. I arribà la nit, i ens disfressarem, i férem tard i no ens apuntarem. Era injust. Jo l'any passat era jurat i als que arribaren fora de temps també els apuntarem. El jurat estava amanyat, molt amanyat. Tinc proves documentals que ho demostren.
Total no se per a que ens disfressarem, varen guanyar els mateixos que l'any passat, tant en la categoria de solista com en la de grup.
Una vegada donat els premis tingué lloc l'entrega del premi a Cervantes al Mon de l'edició d'aquest any passat. Dins del plaç sols vaig tindre dos viatges (un a Cullera i l'altre a Santiago), tots el que enviareu les fotos fora de termini valdran per a la propera edició. El premí fou únic, botella de Beeafeter que els xicons es begueren ven a gust, crec.
I poc més ens va reparar eixe nit. Seguirem ballant amb Rebombori, vingué a veure'ns una bona amiga i fallera fins fa 6 mesos, Gina. I per a acabar la nit tinguérem una gran dialèctica amb el germà de la xata però no la xata que es la xata sinó l'latra xata que es la novia del germà de la xata que no es la xata. Ho heu entès? Imagineu me a mi a les 4 del matí intentant comprendre-ho. A l'endemà m'ho van aclarir.
Ací vos deixe unes poques fotos, en tinc més però les he de triar i arreglar. Si en teniu i voleu enviar-ne, sabeu on.
Arribí al casal a hora de dinar i em trobí un cartell que deia que eixe matí repartien l'avio per a l'arrós al forn. En eixe moment em vaig donar compte que no dinava. Per sort, sempre hi persones caritatives a aquells despistats que tenen a la colla d'amics treballant i al que ningú avisat que s'ha de fer el dinar a casa.
De vesprada anàrem a provar-nos la disfressa per a la nit i poc mes. I arribà la nit, i ens disfressarem, i férem tard i no ens apuntarem. Era injust. Jo l'any passat era jurat i als que arribaren fora de temps també els apuntarem. El jurat estava amanyat, molt amanyat. Tinc proves documentals que ho demostren.
Total no se per a que ens disfressarem, varen guanyar els mateixos que l'any passat, tant en la categoria de solista com en la de grup.
Una vegada donat els premis tingué lloc l'entrega del premi a Cervantes al Mon de l'edició d'aquest any passat. Dins del plaç sols vaig tindre dos viatges (un a Cullera i l'altre a Santiago), tots el que enviareu les fotos fora de termini valdran per a la propera edició. El premí fou únic, botella de Beeafeter que els xicons es begueren ven a gust, crec.
I poc més ens va reparar eixe nit. Seguirem ballant amb Rebombori, vingué a veure'ns una bona amiga i fallera fins fa 6 mesos, Gina. I per a acabar la nit tinguérem una gran dialèctica amb el germà de la xata però no la xata que es la xata sinó l'latra xata que es la novia del germà de la xata que no es la xata. Ho heu entès? Imagineu me a mi a les 4 del matí intentant comprendre-ho. A l'endemà m'ho van aclarir.
Ací vos deixe unes poques fotos, en tinc més però les he de triar i arreglar. Si en teniu i voleu enviar-ne, sabeu on.
5 comentaris (Afegix el teu):
Carlos el dia 16 donareu els premits de Cervantes al mon ? quant ? mare meua jo no em vaig ni enterar, que fort....
Que be ho pasarem eixe dia eh¡¡¡ bueno i tots perque han sigut unes falles impresionants.... vinga va paseuli mes fotos a Carlos i que les penje.
Si mires les fotos ho veuràs. Fou una cerimònia d'entrega prou austera (coses de la crisi) que tingué lloc en la barra del casal.
BON DIA A TOTS... COM VOLIES ENTERARTE DE L'ENTREGA DEL PREMIT HERMANA? EN ESTA FALLA ANEU COM ELS CARRANCS "CAP ARRERE" JO CREC QUE ESTOS XICS ES MEREIXIEN UN RECONEIXIMENT COM ELS ALTRES ANYS, PER MOLTA CRISI QUE TINGAM.... S'AGUES POGUT FER D'UN ALTRA MANERA.
DESDE AçI VULLC ANIMAR A TOTA LA GENT A QUE LI POSSEN UNA MICA MÉS D'IMAGINACIO I AIXÍ PODRAN GUANYAR EL CONCURS AL PROXIM ANY.
AHHH PER CERT ELS BOMBERS ESTAVEN MOL GUAPOS I GUAPES UNA LLÁSTIMA QUE NO APLEGAREU A TEMPS...LA VERITAT ES QUE AQUEST ANY HEU TINGUT MENYS TEMPS PER A PRESENTAR LES DISFRESSES, TENS RAÓ CARLOS.
ENVIEU FOTOS I LES VOREM.
LA TORA.
La decisió de fer així l'entrega fou exclusivament meua, la falla ací no tingué res a vore.
No anava a fer el mateix que els altres anys perquè no tenia ganes, no tenia temps, no tenia mitjos propis i, el més important, no tenia viatges que ficar.
L'any que ve si hi ha més participació intentaré fer-ho com anys enrere.
El millor de la nit per a mi Bob Esponja, jejeje. Bou te superes
Publica un comentari a l'entrada