Conversa entre dos amics

- Què feres el dissabte?

- Res d'especial, tenia dos compromisos als que acudir i poc mes.

- Quins dos? I com t'ho feres?

- Era la Proclamació de la falla i l'aniversari d'una amiga, i com sempre tot a presses i carreres, per a no variar.

Pel matí vaig anar al casal ja que havia de muntar una pantalla i un projector per a que ficaren uns passes de fotografies per a la nit. La gent que prepara aquest acte cada vegada s'ho curren més i van, poc a poc, innovant i intentat ficar més coses per a fer-ho diferent i més amè i bonic.

- I de que anava?

-Doncs era tipus el que es fa a les bodes però que ací no hi havíem fet mai. Es preparen quatre arxius de Powerpoint, un per a cada màxim representant, amb fotografies de la seua vida com a fallers i s'acompanyà amb música valenciana.
La part del vídeo la teníem clara, el que necessitàvem era que Rebomborí ens deixés la part del so, cosa que molt amablement (i com cada any) feren. Ho deixarem tot provat al matí i a apunt per a que a la vesprada poguérem fer una última prova abans de l'acte.
I sort que férem les proves al matí ja que el portàtil de la falla anava molt lent (ja te la seua edat) i haguérem de ficar el del Cule (o el de Carmina, igual te).

-I qui feia l'acte?

-Al pobre Jorge li tocà la part de vídeo (ja que jo no ho podia fer tot) i la part de l'àudio la deixí preparada i es quedà sense ningú.

- Què vols dir amb "sense ningú"?

- Jo encara no em puc partit i a la mateixa hora era el sopar i l'acte de la Proclamació. Així que anàrem a les 20:30 al cau les presentadores, Jorge, Ivana i Jo. Ho vaig encendre tot, férem les últimes proves i vàrem recalcar molt , tant a les presentadores com als que anaven a parlar, que en el moment en que jo marxara (una vegada comencés l'acte i comprovarem que anava tot be) no anava a estar ningú manejant el so, així que si no li parlaven fort i prop al micròfon no se'ls anava a escoltar (eren micros de vocalista i no per a fer una presentació). Li expliquí tant a Jorge com a Vicent el que fer en cas de desastre crític i poc més.
A les 21:40 començà l'acte.
Una vegada Jorge ja tenia dominat la part de la projecció i la part del so no donava problemes me'n vaig corrent a la Casona a sopar.

-I com estigué el sopar?

- Independentment de que quasi arribí l'últim (quan solc arribar dels primers) va estar molt be. Feia temps que no ens reuníem tants, però l'ocasió ho valia. Ho férem prou llarguet, quan estàs agust no el dones conter de com passa el temps. I d'ahí al Pinwi's i quan ens donarem conter ja eren les dos. Tornem al casal a acabar la festa que les meues ganes tenia.

- I quedava algú?.

-Casa plena com diríem. I apart de la gent fou la sensació, eixa sensació que t'entra quan arribes al cau i veus a tots ballant, divertint-se i fent festa, eixa sensació d'alegria, eixa sensació de festa, en resum, eixa sensació de falla. Ahi, la falla.
Em van dir que s'havia quedat tot molt be i que estaven tots molt contents (millor).
I estigueren allí al cau fins que Rebombori tancà i es ficà a desmuntar, i d'allí no ens n'anàvem, mira que ens agrada el casal.
Quasi al final del ball s'acabà el gel, però em portarem mes i seguirem amb la festa. Que be ens ho passarem, i això que aní tard. Segur que si li preguntes a algú que estigué tota la nit et contarà més coses aque degueren passar però segur que acaba diguent-te que s'ho passà d'allò més be.

-Quasi segur que si.

-I tu, que esperes a vindre al cau? Que falles son tot l'any i no sols una setmana.