I que és el que ja està? Ja està acabada la setmana, ja està ahí la reunió d'aquesta nit i ja estan ahí moltes altres coses que tal vegada no vinguen al cas. Però el que realment ja està es entregada es la carta per a la participació en el basquet femení, ja està. I com ja està ja no vos podeu tirar enrere,no. Ara ja vos toca anar a jugar, i a guanyar. Que segur que ho fareu.
De moment ja teniu ahí el dissabte per anar calfant motors i recordar com es jugava això del basquet. Es tenia que ficar la bola dins la cistella? Per pegar-li al requadre del taulell quants punts eren? I totes eixes coses.
Ja vos diré d'ací dues setmanes contra qui jugue i a quina hora.
I hui és divendres i no se que ficar, així que torneu a mirar les fotos d'aquestos dies (que hi han moltes) i els vídeos del dia 19, que mira que son bonics.
Per cert, estos dies estic ficant les fotos i els vídeos que ens enviareu d'aquestes falles passades, i entremescle alguna que altra cosa que va sorgint pel mig però ara veurem quan s'acabe tot això que fiquem. Animeu-vos un poc amb la causa i feu algun articulet o secció o el que volgau, val?
Mentre li posava el títol veia en un bingo cara el cartró ficant la fitxa damunt de la casella amb el número 15. Que mal estic.
Aquest dia fou el del inflables per als menuts i la nit de playbacks. Tres, si me'n donen tres... Si no m'equivoque hi han fotos d'Amparo, de Mariam, de Vicent i de Jorge Delgado i de Rous.
Ací vos porte uns vídeos que gravà Vicent Aranda el dia 19 per la nit, després d'ordenar-los i muntar-los s'han quedat en 4. Les dos cremaes, la preparació de la gran i el castell. Gràcies a estos vídeos sempre podrem recordar com foren els últims moments del 50 aniversari.
Comença el que es bo, comencen les fotos de la setmana gran. Aquestes de hui han sigut enviades per Vicent Delgado i per Rous. Hi han unes 350 en total. Ala, a recordar el gran dia de les paelles.
Es estrany,però el destí a vegades sol ficar-mos al lloc que ens cal.
Ja fa 31 anys va naixer una fallereta molt alegre i d’un color fora del normal. Era morena, casi tirant a negra. Al pas del temps aquesta xiquetaes torna cada vegada mes desinqueta i bicho, sa mare diria que roïn, però de bon cor, però ja començava a traure la pasio que hui encara li dura. Els xiquets.
Hui, quan es trova un poc fluixa de moral, el millor medicament que li cal, es anar a vore als nebots, (Paula, Angel, Marina, etc..),a Sara (la filla de l´amiga), aJosep i Vicent, etc. etc. etc. perque no acabaria mai. I sobre tot quan arriba l´època dels playbacks, que li encanten, e inclús agafa l´autobús i fa ronda per anar a per ells per portar-los a l´assaig. Bueno que vos he de contar!
Per circumstancies de la vida, que de vegades sol ser cruel,ellano pot disfrutar del plaer mes gran de qualsevol dona. Ser mare. Peró no passa res, ens hem fet l´il.lusió de adoptar un xiquet, o dos, (no se sap) i axí omplir la nostra casa de rises, plors, paquetons i potitos, i vos asegure que tart, pero ho tindrem.
Tot açó vinc a diro per que crec que no hi ha millor aniversari, que la fecha en que ho celebres reconega les virtuts d´una persona. Es casualitat o el destí. No ho sé. Pero ahí està.
El DIA DE LA MADRE, es el cumpleanys d´una persona que es mereix disfrutar d´eixe plaer. Elde se mare,
No desesperes. Tot arriba. I el que se sol dir, tot el que tarda, es peque val la pena.