el primer dia de falles complet...la nit de l'habitual ronda Agermanda dels últims anys. Aquest any no la vaig fer, em quedí al casal amb els amics. Ho senc.
Com ja vaig fent-ho tradició, no aní a la despertà. No puc tancar el cau faller totes les nits i eixir a tot, no puc. L'edat. O el whisky?
A la despertà no vaig, però no em perd ningun passacarrer. Eixirem del casal els habituals (abanderao, xaranga i quatre) i anàrem a casa nostra fallera major Infantil. Sort que viu prop del casal i no havíem de caminar molt. Si arribara a viure prop del casal de l'Avinguda faríem mal pateo, però el faríem agust ja que es nostra fallera major Infatil.
Abans d'eixir me'n vaig a l'aNjuntament ja que feien l'entrega del xecs amb la subvenció de la Junta Local i donàvem els premis a l'us del Valencià en Sueca. Moltes falles anàrem al complet i algunes enviaren als seus màxims representants, altres feren com nosaltres: enviar als de la Junta.
El motiu era simple, ho estigueren parlant la nit anterior, enguany sols teníem dos dies de passa carrer, si un anàvem a la Capella de les Selesianes i l'altre anàvem a l'aNjuntament, quan anavem a la barrià? Tinguent en conter que al de l'aNjuntament no arribaríem a hora i que no anar a les Selesianes no era una opció viable, es va decicir l'opció que ja conegueu.
De totes formes he de dir que per ma casa i voltants (final Ronda del Borxs, Conrado Granell, part de Sor Isabel de Villena i Polinyà) no es passà ninguna vegada en ningun passa carrer (ni matí ni de vesprada). I per eixos carrers també hi ha gent que paga el cartró, i volen veure a la falla i a les falleres.
Una vegada en
el saló de plens, em donaren el xec i després repartiren els premis. A València ens varen donar el 44é premí a l'ús del Valencià (la tercera entre les falles de Sueca presentades a València). A Sueca en donaven 3 premis més 3 mencions especials. No ens tocà res.
Després l'entrega, busquí a la comissió, li doní el xec al president i anàrem cap al casal. A casa a canviar-se i a dinar puxero. Estava bo.
Per la vesprada asilo, normal, salvant l'excepció de que estigueren vora 10 minuts parats a l'entrada del mateix. Recorde amb gràcia al figura que va decidir entrar en el cotxe al túnel darrere la nostra xaranga, i a l'autobús interurbà. Segur que va fer tard.
I la nit, i el sopar, i el concurs del barret. Aquest any nosaltres no participarem en res, donava igual, guanyaren els de sempre, i no m'agrada la Ginebra. En Solista guanyà el Bou (no tinc fotos del pont de Riola) i en col·lectius
ja ho sabeu,
els de Bola de Drac.
La nit, com sempre.
Festa,
festa i més
festa. A més vingueren amics meus (que no pensava que vindrien mai) a veure'ns. Primer
un, hores deprès desaparegué i vingué amb
un altre que acabava de vindre de Barcelona (o era de València), i ja finalment i ben entrada la nit aparegué
un gran amic (que feia molt de temps que no veia) i ho feu amb la mare de la seua filla.
Beguérem i férem festa fins que el bo de
Bernardo va tancar la paradeta. A l'endemà més.
Jo sols se el que veren els meus ulls, conteu-me el que veren els vostres que jo no puc estar en tot el casal. I tampoc puc fer fotos (o em poden fer fotos) de tot. Si n'envieu em veurem més.
A la pròxima el 18.