Tal dia com hui en el 1238, El Rei En Jaume I "El Conqueridor" entrà en la Ciutat de València junt al seu séquit i la seua esposa Violant d’Ungria, després d’un llarc assedi. Els valencians els varen oferir com a vassallatge les fuites i verdures de la feraç horta valenciana.
La festa com a tal començà a cel·lebrar-se en la Ciutat i Regne de València, sobretot en el Cap i Casal, justament un segle després quan el Consell General de la ciutat decidí que es cel·lebrara l’efemèride solemnement en una prossessé general i fent donació d’almoïnes als pobres i religiosos. Més avant, es va instituïr la costum de pronunciar i escoltar un sermó de caracter històric en la Seu, Catedral de Santa Maria de Valencia. Este es un acte de carcter religiós el qual consistia en un discurs evangèlic que es predicava als fidels fent referència a l’efemèride històrica, i per aixó se'l nomenava "Sermó de la Conquesta".
En el segle XV, la festa va adquirir un caracter més alegre; des dels principals edificis es cremava pólvora i es feien esclatar piuletes i trons. En posterioritat, els Mestres Sucrers de la Ciutat i Regne de Valencia (que es el gremi de pasticeria mes antiu de tot el territori espanyol) crearen uns dolços especials per ad eixe dia: les piuletes i els tronadors, referenciant als que feen esclatar des dels principals edificis, aixina com les fruites i figuretes de massapa, recordant aquella ofrena dels valencians com a vassallage al Rei En Jaume I.
Passats els anys tambe es va establir la costum de que els jovens obsequiaren a les seues novies amb la "MOCAORÀ" com a reina del seu cor, present que consistix en un mocador gran de seda o d’un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple d’estos productes de confiteria. Els més rics els nugaven amb una joya. Esta costum ha arribat fins als nostres dies fent-se extensiva als casats. Les pastisseries del Cap i Casal i cada vegada més en el restant del Regne de Valencia, de forma ja tradicional, decoren les seues vitrines en estos productes tipics i característics, elaborarats amb massapa.
Com abans he citat esta Mocadorada cada valencià l’oferix a la seua novia o esposa com a reina del seu cor. Es una tradició pròpia i exclussiva valenciana que cal ressenyar i recuperar. Els nostres avantpassats, i en moltes ciutats valencianes encara actualment, cel·lebren este dia com a "Dia dels enamorats", inclos abans de que s’establira en tot el territori espanyol el ja famos Sant Valenti. Cal tindre en conte que el dia de Sant Valenti es una importació americana d’uns grans magatzems a finals dels anys cinquanta. Jo, com a valencià i com defenssor de les tradicions, em senc més identificat amb el 9 d’octubr
e per a cel·lebrar el dia dels enamorats. Cadascú pot fer lo que crega convenient però sincerament pense que només pel fet de ser una tradició valenciana, tan antiga i tan bonica cal recuperar-la, establir-la i fomentar-la.
LA MOCAORÀ consistix en una bandeja que conté una piuleta, un tronador i diverses fruitetes o verduretes de massapa. Despres s’embolica en un mocador amarrat en les quatre puntes.
